Barris de Barcelona: el segon origen del Turó

Mes de juliol; hora de la migdiada; sol plomís. El context ajuda a donar al recòndit enclavament un aire encara més de poble arrasat. De poble preciós i en una ubicació absolutament privilegiada, però arrasat. Les males herbes dominen els nombrosos solars buits, custodiats per mitjanceres seminues, esquelets que són testimoni de temps remots. Aixecant la vista al cel, l’horitzó regala poc usuals postals de pràcticament totes les icones de la ciutat: l’imponent MNAC, just sobre els seus caps, però també la Sagrada Família, la torre Agbar, el Tibidabo, o l’Hotel Arts i la Torre Mapfre. Majestuosos edificis que contrasten amb la solitud i l’abandonament urbanístic de l’enclavament, on dos nens juguen sols en un parc infantil desert, gairebé com si fossin els protagonistes del ‘Mecanoscrit del segon origen’. Però no, aquests nens no són l’Alba i el Dídac, això no és l’escenari de la més cèlebre novel·la juvenil de Manuel de Pedrolo i la humanitat, per sort, no ha sigut extingida, malgrat la tenaç pandèmia, que no cessa.

Aquest particular racó de la ciutat, amb l’entrada nord als peus del Poble Espanyol i la sud, a la transitada Gran Via, és el Turó de la Font de la Guatlla, barriada que, lluny d’estar a punt de desaparèixer, acaba de ser amnistiada. La firma definitiva de la salvació de les 50 casetes que conformen el lloc va ser aprovada de forma definitiva per la Generalitat el mes de desembre, després d’anys de lluita veïnal i l’aprovació inicial de la de la modificació del PGM per la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona el novembre del 2018, per unanimitat.

Una modificació que pretén reordenar els 17.400 metres quadrats on encara s’aixequen les 51 casetes i els molts solars que es van obrir quan, fa una dècada, van començar les expropiacions i les demolicions per executar el pla ara modificat. Un canvi celebrat per l’Associació d’Afectats pel PERI del Turó de la Font de la Guatlla, creat perseguint aquesta meta, i que inclou el dret de tempteig d’aquests immobles, per evitar l’especulació immobiliària. Les clàusules antigentrificació introduïdes per l’ajuntament són controvertides per a alguns propietaris –òbviament, fan baixar el valor econòmic de les vivendes–, però des de l’associació les defensen.

«El nostre objectiu fundacional era protegir del picot el poc teixit del barri que quedava, i desafectar les cases, però deixar la porta oberta a l’especulació era una altra manera de destruir-lo», assenyala Álex Casero, portaveu de l’entitat veïnal, que té clar que el futur del barri dependrà de la força que siguin capaços d’exercir. «Igual que la desafectació no era a l’agenda política i vam aconseguir posar-la a sobre de la taula, ara és el moment de pressionar perquè el pla no quedi només en el pla del burocràtic i s’executi la necessària transformació urbanística pendent», segueix l’activista veïnal, que fa autocrítica. «Després de l’eufòria de la victòria ens vam relaxar i ara veiem que no hauríem d’haver parat, ja que queda molta feina per fer aquí perquè l’espai públic dels nostres carrers s’assembli més al de Barcelona», resumeix.

El mobiliari de terrassa de bar que es veu als carrers del Turó –no poc– no és precisament de bar, sinó informal mobiliari de jardí, ubicat a les portes de les casetes, moltes amb façanes arrebossades amb un gaudinià mosaic casolà. Al costat de les cadires de plàstic o metall, espectaculars plantes, figueres i un gat negre estirant-se. Una tranquil·litat de poble que els veïns reivindiquen, però que podria ser compatible amb una millor urbanització dels accessos. Hi ha carrers ‘asfaltats’ de ciment, escales estretes, amb esglaons desiguals i plens de males herbes...  

#TuróOff

Notícies relacionades

...i la Barceloneta va tornar a fer olor de cafè

Verdum... el que la Ronda es va emportar

Al ‘hastag’ #TuróOff, l’associació documenta cada vegada que hi ha una apagada en l’enllumenat públic, una cosa que passa amb freqüència. Cada vegada que plou fort. «Passa entre 10 i 15 vegades a l’any. Se’n va i no sabem quan tornarà», denuncia Casero. Els pals de la llum del barri són de fusta, gairebé una relíquia de la Barcelona del passat. 

Les actuacions vinculades al pla aprovat definitivament al desembre inclouen també la construcció d’un edifici nou amb 15 vivendes de protecció oficial i d’un altre destinat a equipaments.