barcelonejant
...i hi havia nens al Gòtic
El Pati Llimona exposa la tornada a l'edèn, reivindicatiu treball de Sergi Bernal sobre com llueix el centre de Barcelona sense sobreturisme
zentauroepp54026192 barcelona ocupem les places instants de la ciutat vella que200712185355 /
L’expulsió del paradís és un mite que ha inspirat els millors pinzells al llarg de la història de la pintura. La de Miquel Àngel és la mirada més recordada, amb aquests Adam i Eva que han perdut la frescor per culpa del seu mal cap i marxen capbaixos a un món pitjor, el nostre, però mai s’haurien de considerar menys importants al seu costat les versions de, per exemple, Cornelis van Poelenburch, de Cavalieri d’Arpino i, per ser la més aterridora, la de Thomas Cole, per descomptat. Doncs Sergi Bernal, fotògraf a estones, ha retratat ni més ni menys que la tornada a l’edèn, llibre bíblic apòcrif, és clar, i el Pati Llimona de Barcelona (carrer del Regomir, 3) ha decidit que aquest esdeveniment mereix ser exposat a les seves sales fins al 15 de setembre. No n’hi ha per a menys.
Els nens del Gòtic van tornar a jugar a les places i carrers del seu barri a finals de maig, una cosa que no van deixar de fer quan els altres, o sigui, a mitjans de març, alarma general a tot Espanya, sinó molt abans, en una data incerta, posats a elegir-ne una de simbòlica, el 2008, l’any en què va néixer Airbnb. A mitjans del 2016, per utilitzar una altra fita com a referència, el nombre de llits turístics del Gòtic va superar en nombre el dels veïns el barri, un pols bestial, 15.000 contra 15.000, més o menys, i van guanyar els primers.
Va ser, això és segur, entre una data i l’altra en què es va deixar de jugar als carrers del nucli més antic de la ciutat. No del tot, cert. Bernal explica que alguna criatura troba a faltar les cues davant de la catedral perquè eren formidables per jugar a fet i amagar. També a Sant Felip Neri hi havia cada dia d’escola, a l’hora del pati, jocs d’atrapar i rialles, això sí, en una de les escenes que millor resumeix la parctematització de la ciutat. Una tanca barrava el pas als turistes durant l’hora del pati, com si fessin cua per ser els següents en pujar a l’atracció. ‘Neriland’. Però amb aquest parell d’excepcions, poc joc hi havia a les places del Gòtic, ni tan sols en una de tan espaiosa i perfecta per a l’amagatall com la Reial. El juny del 2015, per centrar una mica més la qüestió, aquest diari va comptar una a una totes les cadires d’aquesta senyorial i alhora canalla plaça, les de les terrasses i les disponibles per asseure’s sense més ni més. Guanyaven les primeres. 1.668 contra vuit.
Així era el Gòtic abans del confinament, un lloc on (i això no és ficció) una veïna de 80 anys s’asseia sovint al banc de la parada del bus perquè era l’únic lloc disponible per descansar quan sortia al carrer. Així ho va explicar ella per a un estudi acadèmic sobre l’impacte humà del sobreturisme en la vida quotidiana presentat fa ara exactament dos anys.
No ha retratat una raresa, Sergi Bernal ha fotografiat la vida com hauria de ser
Després va arribar el confinament, sense ànim d’obrir aquí un joc de comparacions amb altres barris, potser el més sever de la ciutat, perquè les persianes abaixades eren més que en altres parts. No hi havia cues per comprar el pa a Portaferrissa. Tampoc per a la fruita a Ferran. La Boqueria, pels seus pecats, era el mercat més insignificant de la ciutat. Per tots aquests antecedents, el que va passar quan va arribar el desconfinament va ser sorprenent. Els nens, de sobte, jugaven a les places, encatifades per a l’ocasió de flors de tipuana, les parets de la catedral eren porteries de futbol, les fonts de la Reial proporcionaven munició per a les pistoles d’aigua i a Bernal tot això li va semblar el mai vist. Va començar així el seu particular safari fotogràfic, que mereix ser visitat, no només per la seva estètica, sinó perquè és la vida com hauria de ser. Qualsevol pas enrere serà ara una derrota.
Que allò va ser un imprevist en dona fe una petita però deliciosa anècdota. Una de les fotos de Bernal la va utilitzar furtivament el ‘Telenotícies’. L’havia penjat a les xarxes socials i, aquestes coses passen tot i que no hauria de ser així, es va fer servir en pantalla sense permís. Sorprès, va trucar. Molt amables, li van pagar. I va donar un bon ús a aquests euros. Va buscar els protagonistes de la foto i va servir una deliciosa ronda de gelats.
