Barcelona escolta però no obeeix

Les zones turístiques no serveixen com a termòmetre perquè estan així des de mitjans de març. Pràcticament desertes, en una mena de gentrificació que centrifuga al revés, traient els de fora i tornant la ciutat als de casa. Robin Hood, però en virus. Serveixen el passeig de Sant Joan, la Ciutadella, Montjuïc, la Diagonal. O fer un volt pel comercial carrer de Sants. I fins i tot acostar-se a la carretera de les Aigües. En resum: quatre gats aquí i quatre gats allà. També és subjacent una qüestió de confiança, de la fe que el ciutadà diposita en el consell de no sortir de casa durant dues setmanes, tret que sigui per anar a la feina o per comprar l’indispensable. Malgrat que els bars continuïn oberts i malgrat que els forasters de països sense veto siguin benvinguts. Malgrat que puguis fer esport gairebé sense límit o que puguis anar a sopar fora. Això sí, plantofada al sector cultural (menys el poc que sí que permeten els governs locals), que continua sense aixecar cap. 

A la platja de la Barceloneta, sense ningú vigilant els accessos, l’aspecte és inusual en aquest moment de l’estiu. Molt espai per ocupar, sobretot a les zones més allunyades de l’aigua. Els llauners caminen més que no despatxen i es troba a faltar el públic més veterà del que era un barri pescador, el que baixa a primera hora i torna a casa quan el sol pica més. Hi ha gent, però no gaire gent. La cosa canvia a la tarda, quan la Guàrdia Urbana, cap a les 17.30 hores, ha hagut de desallotjar cinc platges (la Mar Bella, el Bogatell, la Barceloneta, la Nova Icaria i Sant Sebastià) per excés de banyistes. La zona de gimnàs a l’aire lliure, on es reuneixen els forçuts del barri, presenta una inquietant densitat de població. De mascareta, cap ni una. Per allà passa algun dels cotxes municipals des dels que es torna a recordar, com es fes durant els crus dies de la pandèmia, la necessitat de mantenir una distància mínima de seguretat i l’obligació de tapar-se les vies respiratòries davant el risc de contagi. 

Ni idea

A l’Estadi Olímpic només hi ha una parella. I són de Còrdova. Estan de vacances i se n’assabenten ara mateix de la recomanació de no abandonar el niu. Són al pis d’un amic que està treballant a l’estranger. «Ens ha estranyat que no hi hagués ningú aquí dalt. Això és preciós, per la tele semblava més gran». Una mica més avall, al mirador de la plaça de Carlos Ibáñez, al costat dels antics estudis de televisió de Miramar, un grup d’aficionats a la pintura dibuixen les xemeneies de la part baixa del Paral·lel, mentre que el que sembla ser el professor els recorda que es vagin movent per evitar el sol i que no se’ls oblidi anar bevent aigua. Un pare amb les seves filles, veí de Sants, diu que pugen sovint, i que prenen nota del consell de no sortir de casa. «Vivim cinc en un pis de 65 metres i ja les vam passar magres durant el confinament. Ara prefereixo fer servir el sentit comú i que no m’hagin d’estar dient tota l’estona el que puc fer i el que no». 

Entre les tres de la tarda de divendres i les tres de la tarda de dissabte, 416.464 vehicles han sortit de l’àrea metropolitana cap al nord o cap al sud, informa Helena López. Si calculem que a cada vehicle van tres persones, suposaria un èxode d’1,2 milions de persones, tot i que és un descens d’un 10% respecte a un dissabte normal, quan solen sortir de la ciutat 463.979 vehicles, segons xifres del Servei Català de Trànsit. Respecte a la mateixa setmana del 2019, el descens ha sigut d’un 19,8% (van ser 519.637). Pel que fa al cap de setmana passat, la reducció és del 7,8% (451.751). La xifra d’aquest cap de setmana, això sí, és bastant superior als 387.789 vehicles que van sortir de la ciutat el divendres del pont de Sant Joan, moment en què també es va registrar un descens del 12,90% respecte a un divendres normal (d’abans de la Covid). Respecte a la mateixa setmana del 2019, hi va haver un descens del 19,34% (480.812 vehicles). 

Bars farts

Notícies relacionades

Roc Blackblock renova i amplia un mural de Neus Català

Claverol i "la millor feina del món"

La restauració, en peu de guerra per les pèrdues acumulades des de fa quatre mesos, s’ha pres amb certa lleugeresa l’obligació de separar les taules dos metres entre si. En un dels xiringuitos de la platja, els comensals repartits pel local es podrien passar el saler sense gairebé esforç. La mateixa estampa a la majoria dels locals de Sant Joan, on no sembla que s’hagi modificat la configuració malgrat que, en aquest cas, no es tracta d’un recomanació, sinó d’una ordre del Govern, que pot comportar la corresponent sanció. El gerent d’un bar de l’Eixample s’encongeix d’espatlles, conscient que no ha fet els deures. «No podem més. El nivell d’improvisació d’aquesta gent és indignant. Si ells no fan el que han de fer, no poden esperar que nosaltres anem pagant els seus errors. Si ens multen, posarem un recurs i el que faci falta. N’estem farts». 

A l’Hospitalet, on comparteixen amb Barcelona el mateix nivell de confinament aconsellat, la vida al carrer és molt més visible. El fàcil, i alhora poc rigorós, seria dir que aquí són menys d’anar-se’n de cap de setmana. A la plaça de l’Espanyola, a la Torrassa, cap a les 11 del matí, la gent va amunt i avall amb bosses d’anar a comprar, amb nens amb patinet i gossos petits, dels que fan tanta companyia com soroll. «Hem sentit els consells dels senyors polítics, i jo ara els convido que vinguin a casa meva per conèixer les 11 persones que vivim en un pis de tres habitacions», es queixa una dona dominicana, acompanyada de la seva neboda Naomi, de nou anys. Al fons, al costat de la parròquia dels Desamparats, quatre agents cívics proven de parlar amb un home que es nega a portar la mascareta. Les decisions es prenen als despatxos. La batalla és al carrer.