Centenars de negocis mantindran la persiana abaixada al Gòtic de Barcelona

Un exemple del moment de crisi que viu la zona és que fins i tot una ubicació tan destacada com la de la històrica camiseria Xancó, tancada ja a l’hivern, al número 74 de la Rambla, continua anunciada per 11.000 euros mensuals als portals immobiliaris.  En aquest tram de preus hi ha diversitat d’establiments oferts en alguns dels carrers més cotitzats del Gòtic. «Molts propietaris no volen renegociar lloguers i els arrendataris no poden suportar mesos sense gairebé ingressos», expliquen fonts de Barna Centre, l’eix comercial més freqüentat de la ciutat i el més afectat ara per la dràstica pèrdua de turistes a causa de la pandèmia.

Una ruta pels seus carrers evidencia la increïble transformació de la xarxa comercial del barri. A hores d’ara és impossible conèixer quants establiments estan en guaret, inactius a l’espera que torni el turisme però mirant de minimitzar les despeses fixes. Molts d’altres ja han tirat la tovallola per no poder assumir les rendes després de mesos sense facturar. A la zona hi abunden establiments de molt variades dimensions (de 50 a 500 metres quadrats), i també de diferent cotització, però són molts els ara disponibles pels quals es demanen entre 7.000 i 15.000 euros al mes. És comú que cotitzin a entre 40 i 100 euros el metre quadrat per mes.

La Paula, la propietària del negoci All Sin, de xocolates i ‘delicatessen’ dolces al carrer de Ferran, gairebé plora d’impotència quan narra a aquest diari la seva situació. Paga 7.500 euros al mes per 80 metres quadrats des del 2018. «No som una multinacional, només una parella amb un somni que vam aconseguir tirar endavant amb molta feina i carinyo. El negoci era un èxit, però ha sigut impossible estar quatre mesos sense ingressos i amb aquesta renda», relata, segura que «només podran sobreviure els antics que tinguin contractes de molts anys o els que renegociïn el lloguer». «Estic vençuda», diu després de demanar en va ajustaments i intentar guanyar un mes més de moratòria. Si se’n va, el deute devorarà els quatre mesos de fiança que va dipositar, a més d’un alt traspàs i una gran inversió per renovar el local. Però no hi veu cap altra sortida.

Fonts del sector immobiliari apunten que hi ha propietaris (des de socimis a particulars) que han preferit ajustar lloguers uns mesos sabent que els negocis estaven a zero, amb el compromís de tornar a la normalitat quan es pugui; d’altres han renegociat condicions davant del dubte que la situació es prolongui. Però en alguns casos, hi ha empreses que prefereixen tenir els locals buits amb la confiança que quan tot passi fins i tot podran augmentar o actualitzar els arrendaments.

Trist recompte

Aquest diari va comptabilitzar la setmana passada una dotzena de tancaments a Jaume I (inclòs un hotel, diverses botigues i bars); 27 a Ferran; una desena a Comtal; un altre tant a Santa Anna; la mateixa xifra a Petritxol; diverses persianes abaixades a Cucurulla, Boters, Canuda... La Rambla manté tancada gairebé el 40% de la seva oferta. Fins i tot a Portaferrissa mateix n’hi havia almenys nou i al Portal de l’Àngel, tres. I això que aquestes últimes són les úniques que mantenen una afluència mitjana de compradors, aquesta vegada essencialment autòctons i de rebaixes. Perquè la resta de la ruta per aquest epicentre ofereix sobretot una reguera de petites botigues sense gairebé visitants, que posa en relleu també la hiperespecialització turística d’un barri que cada vegada visita menys el públic barceloní.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El drama es reviu al veí Born, o fins i tot en un terreny menys turístic com és la Rambla Catalunya, fins al punt que en molts casos ja no és viable recuperar els diners d’un traspàs i s’ofereixen sense aquest peatge, i encara amb tot sense que sorgeixi demanda. 

Algunes empreses hi tornaran quan puguin. Com en el cas del Grup Degusplus, que ha optat per tancar un temps un dels seus dos pubs irlandesos a Ferran i mantenir l’altre, més viable per la seva terrassa. També han abaixat la persiana aquest estiu del seu restaurant del carrer d’Heures davant de l’escassa afluència. Esperaran amb paciència que la situació remunti a la primavera. Un luxe que es poden permetre després d’haver pogut arribar a acords amb els propietaris i accedir a crèdits ICO.