Volar en l''era Covid'

L'aeroport del Prat imposa noves regles pel coronavirus

Els viatgers es troben portes tancades i la tornada de la megafonia

Una normativa europea obliga els acompanyants a quedar-se al carrer

zentauroepp54398913 bcn vuelo200807185609

zentauroepp54398913 bcn vuelo200807185609 / ELISENDA PONS

7
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Moltes coses no tornaran a ser iguals després de la pandèmia del coronavirus. Una d’aquestes ja és volar. Acompanyants que no poden acomiadar ni rebre ningú dins de les terminals, majoria de bars i botigues tancats, càmeres controladores de temperatura, la tornada dels avisos per megafonia i la instal·lació d’alfombres desinfectants de sabates són algunes de les novetats que han aterrat al Prat.

Els canvis comencen a l’arribar amb cotxe a la Terminal 1. Si el viatger deixa el cotxe a l’aparcament ja no pot accedir directament al vestíbul de l’aeroport a través del passadís de la planta 2, que connecta la zona d’Arribades amb els pàrquings A, B, C, i D. Ha de baixar, caminant o amb ascensor, a la planta 0, on esperen autobusos i taxis i s’agafa el metro. Una vegada en aquesta espècie de carrer a l’aire lliure, ha de caminar fins a l’única porta d’entrada oberta per a passatgers que hi ha en aquest nivell. Allà els acompanyants ja no pot passar i el viatger ha de mostrar el seu bitllet o la targeta d’embarcament i pujar a la planta 1, la d’Arribades.

Esperes a l’aire lliure

«A causa del coronavirus, les normes de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) obliguen tots els aeroports que els acompanyants no entrin als edificis. Han de ser en una zona a l’aire lliure», indiquen fonts d’Aena. En aquesta mateixa porta, de la planta 0, just davant de la parada de l’Aerobus, unes cintes impedeixen el pas a qui no sigui viatger.

¿Què passa si es vol recollir algú i el vol ve amb retràs? El primer problema és que fora de la terminal, en aquest punt d’espera o de trobada, no hi ha pantalles amb els horaris. Només n’hi ha una mig amagada al costat de la parada de taxis. A això s’hi suma la impossibilitat d’accedir als bars del vestíbul d’Arribades, els que hi ha just davant de les portes opaques que travessen els passatgers després de recollir les seves maletes. Aquests bars per cert continuen tancats des de l’inici de l’estat d’alarma. 

El bar-restaurant desconegut

Tot i que existeix una solució, un bar-restaurant gairebé secret, una espècie de cantina, molts l’anomenen així, a la que sí que poden anar els acompanyants sense entrar a les terminals. Dissenyat per als empleats de l’aeroport, aquest restaurant, amb menús a baix preu, està a tot just 50 metres de la porta d’accés de passatgers, just al costat de la cua de taxis d’Arribades. «Aquí pot menjar i beure qualsevol persona, treballi o no a l’aeroport, ja que no necessiten un passi per entrar», explica un treballador del la T-1.

Una vegada dins de la T-1 el viatger que se n’anirà puja de la planta 0 a la 1, la d’Arribades, que ha de travessar caminant per la dreta, per no creuar-se amb els que acaben d’aterrar. Dues rampes automàtiques el condueixen fins a la planta 2, la de Sortides, on són els taulells de facturació i el filtre de seguretat previ a l’embarcament, l’única entrada a la zona més segura d’un aeroport.

Si en comptes de fer-ho en el seu propi cotxe, el viatger arriba a la T-1 amb taxi o en el vehicle d’un conegut, pot entrar directament a la planta 2 de Sortides des del carrer principal del recinte. Però només una porta en el centre de la terminal està oberta i també allà cal ensenyar el document de viatges. Ja dins hi ha un centenar de taulells de facturació. La immensa majoria estan tancats malgrat que ara moltes companyies insten a facturar l’equipatge de mà per evitar contacte amb altres viatgers al col·locar les maletes als armaris de l’avió. 

Torna la megafonia

A més dels diversos recipients d’hidrogel alcohòlic i les moltes cintes i marques al terra per ordenar les cues hi ha un detall que crida l’atenció. Després d’anys de silenci tornen a sentir-se els missatges per megafonia. Cada cinc minuts Aena recorda els passatgers que han de portar ben col·locada la mascareta. Fins ara els únics avisos que sonaven eren els dirigits als viatgers que esperen just davant de la porta d’embarcament. Per conèixer la imminència de la sortida d’un vol cal mirar les pantalles, la meitat de les quals es destinen ara a consells sobre la Covid-19. No en va hi ha pocs avions, uns 400 vols diaris, menys de la meitat dels 1.100 de l’agost anterior.

Als filtres de seguretat hi ha pocs canvis, tret que es controla més la fluïdesa. Hi ha un detall curiós. Aena ha renovat totes les safates de plàstic on es dipositen les bosses, el clauer o el cinturó per poder desinfectar-les cada dia. Passat el control, s’entra a la zona de botigues i restauarants. Hi ha moltes persianes tancades. I això sorprèn. Segons dades d’Aena, a la T-1 han obert ja 15 botigues, d’un total de 52; 6 resturantes, de 34, i una sala VIP, de tres.

I és en aquesta sala per a passatgers amb bitllets i targetes especials, on poden menjar i beure gratis i descansar, on s’ha instal·lat una alfombra de desinfecció de calçat. «La gent ens agraeix la desinfecció de les sabates i que ja no deixem tocar el menjar del bufet, ja que per seguretat hem de servir-la a cada un. Ens diuen que així se senten més segurs i ens feliciten», explica Arnau Ratia, supervisor de la sala Pau Casals, avui gairebé buida.

Ni petons, ni abraçades

De tornada a la zona central de la T-1 també sorprèn la calma. El comandant Eusebi Sape i la sobrecàrrec Diana Almasque es dirigeixen a la sala de firmes per despatxar el seu vol de Vueling a Palma. «Per a nosaltres el que més ha canviat és la relació social entre els tripulants. Ja no ens donem abraçades ni petons. Tampoc sortim dels hotels on descansem», explica Sape, que també hi veu millores: «Hem ampliat el temps de les escales i s’han agilitat l’embarcament i desembarcament». 

Repartiment de tovalloletes desinfectants en un vol de Barcelona a Palma. / ELISENDA PONS

Als avions ja hi ha un pla de seguretat per si apareix un persona amb símptomes de Covid-19. «Si estiguéssim volant la convidaríem a anar als seients del darrere i se li assignaria un lavabo que només podria utilitzar ella», explica la sobrecàrrec Almasque, qui, ja a l’avió, rep als passatgers amb mascareta i guants de làtex igual que els seus companys. Aquests reparteixen tovalloletes desinfectants amb alcohol i una bossa per a residus a cada viatger, un detall d’aquesta companyia.

L’explicació de l’aire net

Una altra mesura voluntària que aplica Vueling en tots els seus vols (aquesta no està imposada per l’AESA) és que els comandants informen sobre la desinfecció de l’aire a l’interior de l’avió. «Els expliquem que tot l’aire es renova casa dos minuts i que hi ha uns filtres EPA que atrapen el coronavirus», detall Sape. Tot just una hora després, amb l’avió ja a pista, els passatgers escolten la seva explicació de la seva pròpia veu. «No posem una gravació perquè volem que rebin el missatge com una cosa important i pròxima», aclareix Almasque.

Notícies relacionades

«Jo no tenia ni idea que es filtrés tot l’aire i sentir-ho m’ha tranquil·litzat molt», explica el passatger Sergi Besonias, estudiant de 21 anys que viu a Sabadell i vola a Palma. Només unes files més enrere, un altre viatger, Marçal Carreras, de 14 anys i de Lleida, que ha passat diverses setmanes confinat al Segrià, agraeix les mesures de seguretat de l’aeroport i d’aquest vol, però lamenta que a la cua per embarcar, i especialment dins del ‘finger’, «ningú controlava la distància entre les persones».

Els quatre passatgers consultats, d’aquest i altres vols, van manifestar la mateixa preocupació. Com Nacho Lewin, de 43 anys, que, mentre espera al Prat per pujar a un avió de Ryanair a Palma, espera assegut a la sala d’espera de la T-2 per ser dels últims. «He refusat a pagar per la prioritat perquè després la gent s’acumula a la cua per pujar a l’avió», indica. De fet, confessa que tem contagiar-se de la Covid-19 perquè té un nadó, i ara la seva dona i el petit estan amb els pares d’ella, ja grans. Afegeix que va venir amb la seva dona i el nadó de Palma, on viu, a Barcelona en ferri: «Era pràcticament buit i ens vam sentir molt segurs».