ACCIDENT MORTAL
La palmera caiguda a la Ciutadella ocultava una cavitat
La cavitat per si sola no explica l'accident, atribuït a «una concurrència de causes»
El recinte reobrirà al públic demà dissabte després d'haver retirat tres exemplars més per precaució
undefined54638508 barcelona 25 08 2020 fallece un hombre en el parc de la ci200825184136
El misteri del perquè definitiu del col·lapse de la palmera que dimarts es va desplomar al parc de la Ciutadella i va causar una víctima mortal continua en suspens. Les dades suggereixen «una concurrència de causes», una tempesta perfecta, que va causar l’accident, segons ha explicat aquest divendres Frederic Ximeno, gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans. Però res definitiu. El determinant no se sabrà fins que hi hagi l’autòpsia concloent, que encara ser retardarà uns dies. Hi estan treballant dos laboratoris: l’IRTA, centre del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya, i Doctor Árbol, una empresa especialista en arboricultura.
El que es té ara és un informe preliminar de les anàlisis practicades al tronc de l’exemplar que va caure i aquestes apunten a «un conjunt de causes concurrents, que cap per si sola justifica la caiguda, però que juntes al mateix lloc i a la mateixa hora van produir la caiguda». ¿Podria haver-se evitat? «El risc zero no existeix», el que va passar era «difícil d’evitar» i cap de les causes era «visible ni previsible». Paraula de Ximeno.
Una cavitat «lleu»
Tanta causa junta passa per una constatació i dues possibilitats. La confirmació és l’existència d’una cavitat interna en la part superior de l’estípit, que és com es diu el tronc de les palmeres, inapreciable des de l’exterior. Un buit que afectava el 25% del teixit i que els experts qualifiquen de «lleu», ja que la cosa no es complica, quant a resistència, fins que arriba al 70%.
Els altres dos possibles orígens de l’accident que s’està estudiant que van poder convergir tenen nom de cop de calor i vent. El primer presumpte detonant –sorprenent en una palmera perquè és una planta, no un arbre, de zona càlida– obeeix a la probabilitat que una forta oscil·lació tèrmica disminuís la hidratació de les fibres del tronc i, en conseqüència, la seva flexibilitat. El vent també s’està estudiant; el dia del succés bufava a 40 quilòmetres per hora, una velocitat que, «tot i que no es considera fort, no és habitual en aquesta època de l’any». La força exacta de les ratxes s’està mirant a l’estació més pròxima amb anemòmetre, la del Raval.
Si hi va haver més motius per a la caiguda, sortiran dels cultius biològics que estan en marxa als dos laboratoris citats. El que segur que no hi va haver és fusta de reacció –es genera quan les palmeres tenen un problema– ni excés de pes a la valona, la part superior ornamental. La presència de l’escarabat morrut es va descartar la mateixa tarda de l’accident. Tampoc s’ha trobat una causa clara i evident de la caiguda que pugui extrapolar-se al conjunt de palmeres de tot Barcelona, que en són 11.385.
Bona, però no òptima
Ara, tres menys que dimarts, ja que durant els dies de tancament del parc (la seva reobertura serà aquest dissabte) s’han revisat un per un els 2.114 arbres que poblen el recinte i s’han retirat tres de les 524 palmeres que l’habiten. Per prevenció. Totes han passat les proves de tensió, fins i tot les tres rebutjades, però en el seu cas ho han fet d’«una manera bona, però no òptima», segons ha afirmat Ximeno. Per això s’han descartat.
