Els hotelers de Barcelona demanen ajuda davant la falta de turistes

El Gremi d’Hotels de Barcelona ha advertit aquest dimecres que la situació del sector s’ha tornat «completament insostenible» després de sis mesos amb una activitat «pràcticament nul·la» i d’una campanya d’estiu «dramàtica», en la qual prop del 75% dels establiments s’han mantingut tancats.

El director general del Gremi, Manel Casals, explica en un comunicat que l’activitat turística a Barcelona és gairebé inexistent, amb xifres d’ocupació hotelera que aquest estiu han sigut «realment dramàtiques», ja que amb prou feines han arribat al 10%.

«No esperem que la situació es reverteixi en els pròxims mesos i l’acabament d’ajuts com els ertos i les mesures extraordinàries per al pagament dels lloguers posa en clar risc, a curt i mitjà termini, la viabilitat de molts establiments», afirma Casals.

Per evitar el tancament d’hotels i la destrucció de milers de llocs de treball, el Gremi reclama l’ampliació i flexibilització d’aquestes mesures a llarg termini, «com a mínim fins que es constati una situació d’estabilitat palpable que permeti el desenvolupament normal de la seva activitat».

Revisar impostos

Els hotelers demanen un pla de rescat amb aportacions directes als hotels que no els generi més deute. «Fan falta ajuts directes als hotels que no els generin més deute, recuperar els ertos per força major fins a la Setmana Santa del 2021, com a mínim, i que es revisi el que estan pagant els hotelers, en termes d’impostos, hipoteques i lloguers, entre d’altres, com ja han fet altres països», assenyala Manel Casals.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El directiu lamenta que cap administració pública ha ajustat la seva política impositiva, malgrat que l’activitat turística és pràcticament nul·la, i això deixa el sector «desemparat davant la caiguda d’ingressos».

Així reclama el Gremi a les administracions que evitin la propagació de missatges d’alarma i advoquin per una comunicació «més exacta, contínua, constructiva i pedagògica», tant cap a l’opinió pública nacional com internacional.