A LA SAGRADA FAMÍLIA
Un nou centre estudia l'obra i el personatge de Gaudí en tota la seva complexitat
La institució se centrarà en tots els perfils del geni, arquitecte, teòleg i artista, i s'endinsarà en les influències que ha exercit

zentauroepp53976752 barcelona 03 07 2020 barcelona templo de la sagrada fam lia 200908221731 /
Antoni Gaudí va ser i és un imant. De la mateixa manera que atrau (o ho feia en temps pre-Covid) hordes de turistes i estudiosos; atreia en els seus anys de genialitat arquitectònica els seus col·laboradors. «Malgrat el seu mal caràcter li retien fidelitat absoluta». Qui així ho afirma és Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, institució al costat de la Fundació del Temple Expiatori de la Basílica de la Sagrada Família, que avala el nou Centre Internacional d’Estudis Avançats. Antoni Gaudí i els seus col·laboradors, abreujat amb el nom de Centre d’Estudis Antoni Gaudí. La simplificació del nom, que quedi clar, no significa, ni de bon tros, que els que van treballar amb ell no siguin importants. «Gaudí no era un franctirador, treballava amb equips que mimava», segueix Puig.
Aquests artistes, orfebres i arquitectes que el van envoltar són una de les àrees sobre les quals es recolzarà la nova institució. Els processos econòmics, polítics i socials que va viure Catalunya entre 1852 i 1926 serà una altra de les línies d’estudi. «No es pot entendre el personatge sense entendre el seu temps», apunta Puig. També hi haurà espai per a les influències que Gaudí ha exercit sobre altres arquitectes, del Japó a Àustria, passant per Amèrica. «Brasilia i Oscar Niemeyer en són un bon exemple, ja que moltes de les figures arquitectòniques de la ciutat estan inspirades en les figures geomètriques de Gaudí: el paraboloide i l’hiperboloide», defensa Puig.
Material en línia
Notícies relacionadesLa quarta àrea d’investigació serà, per descomptat, la mateixa figura de Gaudí, «en tota la seva complexitat i grandesa». Això significa l’arquitecte, el teòleg –«l’home del símbol»– i l’artista: «El que crea bellesa no només amb les pedres sinó amb altres materials, el que convertia en bonic tot el que tocava». La part simbòlica inclou tot: des de la teològica a la popular, sense oblidar la litúrgica i la de la naturalesa.
La idea és estudiar la figura en tota la seva globalitat, no només com a arquitecte, i tenir tot el material sobre el geni en un mateix centre i en línia. Tot i que no es renuncia a la presencialitat de cursos, simposis, congressos.... «No es pot entendre Gaudí sense tocar la pedra». Per això el centre tindrà la seu als soterranis de la Sagrada Família, on s’habilitaran locals per als investigadors, una biblioteca, una hemeroteca, una fonoteca i un arxiu fotogràfic i d’il·lustracions. I beurà dels arxius sobre l’autor ja existents a la basílica. Aquests custodien, digitalitzats, tots els lligalls sobre l’arquitecte existents a l’arquebisbat de Barcelona i a la Colònia Güell, entre altres materials. L’obertura no es preveu fins d’aquí a un parell d’anys, però el treball ja està en marxa des de la Facultat Antoni Gaudí.
- La primera ‘generació sense fills’ es prepara pel "fantasma de la vellesa": el 20% d'adults de 55 a 64 anys no han estat pares
- ‘Anuario de la música en VIVO’ 2024 Madrid destrona Barcelona
- Millorar la mobilitat La primera rampa mecànica per a vianants de Barcelona començarà a construir-se a l’octubre a Montbau
- Gestió dels residus Els incendis de bateries de patinets en plantes de reciclatge inquieten l’AMB
- CRIM DE SA POBLA (MALLORCA) Va matar a cops de martell el seu germà i està en llibertat: «Feia 25 anys que robava i assetjava la meva mare per pagar les seves addiccions»
- FUTBOL Gerard Piqué declararà com a investigat el 14 de març per la seva mediació a la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita
- Reduir la jornada concita més suport que tributar per l‘SMI
- Enquesta Política d’Espanya del GESOP El 81% dels espanyols volen un pacte del PSOE i el PP en finançament autonòmic
- La meitat dels enquestats recolzen el model de Muface
- Carrera popular a peu o amb bicicleta Manresa camina pel seu canal del segle XIV