Barcelona rebateja sis espais amb noms de dona

Jordi Rabassa ho té clar i en fa bandera. «Posar nom als carrers és un acte polític. Si es tractés d’una qüestió tècnica, els anomenaríem carrer u, carrer dos, carrer tres. Elegim aquells que són els nostres referents. Sumar noms de dones al nomenclàtor ajuda a democratitzar l’espai públic», assenyala amb orgull el regidor de Memòria Històrica i, com a tal, president de la Ponència de Nomenclàtor, institució que acaba d’aprovar sis nous noms de dones, entre els quals hi ha el canvi de nom del carrer d’Almirall Aixada, a la Barceloneta, pel de l’activista veïnal Emília Llorca, substitució que a Rabassa li fa especial il·lusió ja que «és molt important donar coherència entre allò que són els carrers i les places i el nom que reben». «Per a mi l’objectiu de la Ponència és dotar de contingut democràtic els nostres barris», prossegueix el regidor.

Malgrat que queda molt camí per recórrer –elles no arriben al 10% als carrers de la ciutat i les que hi ha són majoritàriament santes, aristòcrates o grans burgeses–, el que s’ha aprovat aquesta setmana en la Ponència és un petit (i necessari) pas endavant. A més d’Emília Llorca –canvi molt lluitat pel teixit veïnal de la batalladora Barceloneta–, un altre dels referents de l’imaginari de la Barcelona rebel que entrarà ben aviat –si res falla, aquest mateix any– al nomenclàtor de la ciutat és la miliciana anarquista Conxa Pérez. Portarà el seu nom una de les noves placetes al costat del reformat mercat de Sant Antoni, on la que va ser militant de la CNT i de la FAI va amagar durant anys propaganda i material clandestí a la petita parada de bijuteria i roba interior que va regentar durant mitjana vida.

La llista la completen la ballarina Teresa Boronat (que tindrà el seu carrer a l’antiga caserna de Sant Andreu, d’on era filla); la líder social i veïnal del Bon Pastor Isabel Domínguez Paniagua; l’activista feminista, militant de Bandera Roja, Consol Casals i Genover, i Irena Sendler, coneguda com l’àngel del gueto de Varsòvia, infermera que va salvar milers de nens de l’horror nazi i l’única de les sis que no té vinculació directa amb la ciutat, tot i que sobren els motius per dedicar-li un i mil carrers.

Presència a l’espai públic 

«En l’afany per feminitzar l’espai públic, els noms són molt importants, però hi ha altres maneres», prossegueix Rabassa. Una són els Faristols de Memòria, impulsats també per la seva regidoria. En els últims anys se n’han instal·lat –i fet així presents als carrers els seus protagonistes– algunes. Una és a la plaça de Sant Agustí Vell, per recordar la revolta popular viscuda el 1789 i coneguda com els Rebomboris del Pa, contra la pujada del preu d’aquest aliment bàsic, liderats per Josefa Vilaret, coneguda com La Negreta. També s’ha senyalitzat la vella presó de dones de Reina Amalia, a l’actual plaça de Folch i Torres, o en record de La Sal, bar-biblioteca feminista, al carrer de Riereta.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

La voluntat política és important, per descomptat, però darrere de molts d’aquests canvis, i dels que vindran, el poble pressiona, hi ha la reivindicació popular. La Barceloneta va reunir milers de firmes per aconseguir el carrer d’Emília Llorca –van ser ambiciosos i van començar demanant per a la seva estimadíssima veïna el passeig Joan de Borbó– i a Verdum, a Nou Barris, fa temps que el teixit veïnal es mobilitza per demanar una plaça per a l’enyorada Luisa Alba, educadora i una de les dones que més va fer pels joves del barri durant els durs anys 80. D’idees no els en falten. A les dones de Verdum els agradaria també que algun dels espais públics del barri recordés la llevadora Trinidad Gallego, com Conxa Pérez, ‘dona del 36’ que va ajudar a donar a llum en condicions desenes de joves del barri sense recursos.

El mateix afany, feminitzar els seus carrers, tenen dones que conformen l’actiu Grup Memòria i Gènere de Sant Martí. Elles han sigut les encarregades de fer la preselecció de noms per a la plaça que s’acaba de reformar davant l’escola La Pau. Els alumnes del centre, això sí, seran els encarregats d’elegir-lo. Hauran de decidir entre Estrella Cortich Vinyals, membre de la Institució Lliure d’Ensenyament durant la República; Maria Josep Casanellas i Escofet, una de les fundadors de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, i Mercè Torrents i Bertrana. «Això va molt més enllà de triar un nom o un altre. La nostra feina és que els nens coneguin qui van ser aquestes dones i generar debat», assenyala Marta Mas, una de les impulsores del grup.