Barcelona vol un 25% menys d'ús del vehicle privat el 2024

Barcelona es proposa que l’ús del vehicle privat s’hagi reduït un 25% el 2024. La ciutat registra cada dia dos milions de desplaçaments de cotxes i motos particulars. El govern d’Ada Colau  amb la previsió que es reconverteixin en mobilitat sostenible: desplaçaments a peu, en transport públic i en bici. També advoca per eliminar obstacles a les voreres, guanyar espai per als vianants, més carril bus i carril bici i fixar una taxa per a les grans distribuïdores pel repartiment de mercaderies, entre altres mesures. En resum, d’imposar-se les xifres previstes, en sis anys la mobilitat sostenible passaria de suposar el 72% al 81%.

Tot això forma part del Pla de Mobilitat Urbana per al 2024, que l’ajuntament ha presentat aquest dimarts a les entitats que integren el Pacte per la mobilitat. Són propostes de partida que seran objecte de negociació, ja que s’han d’acordar amb almenys alguna de les forces de l’oposició per prosperar, al marge del que les entitats posin de manifest: el govern espera rebre el seu plàcet abans d’entrar en el front polític.

Val la pena remarcar que el pla preveu una reducció de desplaçaments de vehicle privat mentre contempla un creixement de la mobilitat general d’un 4,75: de vuit milions de desplaçaments diaris a 8,5 milions, aproximadament. Colau ha defensat en la trobada la necessitat d’afrontar «la triple crisi, sanitària, econòmica i ecològica», i ha afirmat que és «falsa» una presumpta «dicotomia entre l’economia i la mobilitat sostenible». Com l’alcaldessa, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va remarcar que els canvis en mobilitat generaran, entre altres beneficis, el de crear ocupació. 

Dades del 2018

Les dades de què es parteix són del 2018. Llavors, el 26,04% de la mobilitat corresponia al vehicle privat. L’objectiu és que d’aquí a quatre anys aquest percentatge baixi un 18,48%. És a dir, que el cotxe i la moto privades perdin en sis anys un 25,44% del pes que tenen en els trajectes que es fan a la capital catalana, els 500.000 desplaçaments citats. En paraules de la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, s’han d’atacar els desplaçaments «no essencials» en vehicle privat, que són tots aquells que podrien fer-se de forma alternativa i sostenible sense que això suposi una gran dificultat afegida.

En percentatge, l’escenari desitjat pel consistori suposaria que el 2024 els trajectes a peu passarien d’un 34,35% el 2018 a un 35,27%, és a dir, amb un creixement del 7,51%. Del transport públic s’espera que passi d’un 37,33% a un 41,25%, amb un increment del 15,7%. En el cas de la bici, el seu pes fa tres anys era d’un 2,28% del total de desplaçaments i es preveu que passi a ser un 5%, cosa que suposaria un gran augment, d’un 129,4%.

Les voreres                                                                                      

El pla presentat pel govern a les entitats del Pacte per la mobilitat resumeix el plantejament de l’alcaldessa de retallar espai al vehicle privat, que no és una novetat en el seu discurs. Pel que fa a la concreció, s’ha avançat en aquest camp arran de la pandèmia, ja que l’origen d’algunes de les mesures preses ja fa mesos va ser garantir que els barcelonins podrien passejar mantenint la distància de seguretat necessària per evitar contagis de Covid.

 La ciutat viu en aquests temps un debat intens sobre aquestes mesures. Els carrils suprimits a la calçada, en ocasions a favor de nous espais per a terrasses, i els dibuixos i dissenys inèdits, han generat no poc rebuig, tot i que també el suport d’alguns.

Notícies relacionades

Així serà la nova mobilitat a Barcelona

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

El pla de mobilitat urbana manté aquesta tendència ,i entre altres propostes, contempla guanyar 32 quilòmetres per als vianants i treure de les voreres els obstacles, com els pals de telefonia i electricitat, els carrils bici, les motos.

Es contemplen en el pla 70 quilòmetres més de carril bus i augmentar la xarxa de carrils bici d’un 40%, així com impulsar una taxa d’última milla urbana per a les grans distribuïdores, pensada per als que es desplacin a punts de destinació concrets, per dir alguna cosa, la botiga del seu client, en lloc de triar punts de recollida acordats.