Els moviments socials consideren una «farsa» la moratòria de desnonaments

Martí Cusó, portaveu de Resistim al Gòtic, parla directament de «farsa». «És absurd fer ara una suspensió exclusiva a impagaments derivats de la Covid, ja que la majoria d’aquests desnonaments no arribaran fins d’aquí un any. La immensa majoria de casos que estem atenent ara des de les assemblees dels barris són previs a la Covid. A la pràctica, no hi ha cap suspensió. Hi segueixen havent desenes de desnonaments cada setmana. Aquest dijous, només els col·lectius del Gòtic i Raval estem treballant en vuit», apunta. Una data, la d’aquest dijous, 1 d’octubre, carregada de simbolisme, com ho estan alguns dels desnonaments programats, com el de la Maite, una de les poques veïnes que encara habita a la Rambla; el de Riereta, 3 (símbol del «rescat veïnal» dels narcopisos) o el de la Caracola, on conviu un refugi per a dones grans migrants sense llar i un taller del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. 

Cusó té clar que la mesura que hauria de prendre el Govern «si realment vol protegir la ciutadania en plena pandèmia» és suspendre tots els desnonaments en situació de vulnerabilitat. «La Covid l’únic que ha fet és accentuar una vulnerabilitat que ja existia», remarca. Opina el mateix Iñaki García, de Stop Desnonaments Raval, que critica, a més, que els casos d’ocupacions –la majoria, després d’anys de crisi de la vivenda– queden també fora de la suspensió. «Aquest dijous serà un dia important per al Raval i per a tota la ciutat. Hi haurà molta gent indignada al carrer», vaticina. 

Els baixos del 3 del carrer de Riereta va ser un dels pitjors focus de narcotràfic del Raval. «Feien foc dins de la casa, patíem amenaces constants, portaven matxets i tenien menors en condicions pèssimes. Estàvem en una situació límit i el banc, propietari del local, no ens donava cap resposta. Cap. L’únic que ens deia la gestora és que traspassaven les queixes a la propietat. Res més», recordava la presidenta de la comunitat de veïns el juny del 2018, just abans d’una primera ordre de desnonament que van aconseguir frenar. La vivenda és icònica perquè va ser la primera ocupada per veïns organitzats per evitar que els narcos tornessin a entrar-hi. Els veïns no estan disposats que la policia desallotgi uns veïns que han portat la pau al barri perquè el local torni a quedar abandonat o, encara pitjor, torni a ser pres pels narcopisos. «Serem molts per parar-lo, igual que a la Caracola. Són espais que representen el Raval en estat pur», afegeix García.  

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les naus conegudes com  la Caracola, al carrer d’Agustí Duran i Sanpere, al cor del Raval, tenen el mateix passat que Riereta, 3. Van ser també un narcopís (i també són propietat d’una entitat bancària). Des de fa un any i mig, després de fer fora els narcos, a l’espai es va establir l’Espai de l’Immigrant. Allà va néixer el refugi per a dones grans migrants i soles que és la Caracola, i va obrir un taller el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que durant tota la pandèmia han estat cosint allà bates i mascaretes. Aquest dijous és també la data marcada en la seva ordre judicial (tot i que en el seu cas, el desnonament pot arribar qualsevol dia entre l’1 i el 15).

«Defensem la Rambla, defensem les nostres cases»

El tercer dels desnonaments carregats de simbolisme programats aquest dijous és al 75 de la Rambla, on viu des de fa més de 30 anys la Maite, caracteritzadora de cine i teatre, amb una incapacitat que li impedeix treballar des de fa uns quants anys. Els moviments socials de la ciutat han pres el seu cas com una defensa de la vida a la Rambla. I és que la Maite és una de les poques veïnes d’un passeig que es va vendre al turisme. «Defensem la Rambla,  defensem les nostres cases» és el missatge amb què han convocat la ciutadania a parar el desnonament.