Objectiu: tornar la vida a la Rambla

No n’hi havia prou d’arreglar-li l’aspecte, calia curar-li també l’ànima i recuperar-la com a espai ciutadà. Les bones intencions tenen data del 2017, quan el consistori va convocar el concurs urbanístic per a la seva millora. Llavors, la lenta però inexorable degradació del passeig ja no es discutia, però la pandèmia ha evidenciat que el que semblava un problema és una tragèdia: el carrer viu de i per al turisme, ergo sense visitants ni residents ni barcelonins només hi ha el no-res. D’aquí, del desert actual, la iniciativa de dimecres passat reclamant una millora que porta temps en repòs. El dia en qüestió, l’associació majoritàriament de comerciants Amics de la Rambla va col·locar un comptador al passeig per visibilitzar el retard que porta la reconstrucció de l’artèria. La contramanifestació va anar a càrrec d’altres veïns, els que formen SOS Rambla. No en va les dues associacions coincideixen a exigir la millora de la via però difereixen en com afrontar-la.  Mentrestant, l’ajuntament va perdent ambició pel camí. 

Res nou sota la capa del cel

El marcador diu 1.607 dies perquè pren com a punt de referència el 27 de juny del 2016, jornada en què el consistori va aprovar el Pla d’Ordenació de la Rambla, però podrien ser més si es remunta als primers estudis sobre el passeig, fets en època de Jordi Hereu. El concurs urbanístic se’l va emportar l’UTE Km-Zero amb l’arquitecta (i exregidora de Ciutat Vella) Itziar González com a cap visible d’un equip interdisciplinari disposat a repensar la Rambla des d’una visió integral, de proximitat, social i urbanística, i amb la veu del veïnat incorporada. Vaja, que estava clar que no només es tractava d’arreglar el seu aspecte físic sinó també d’incidir en els seus problemes estructurals: el que dèiem, falta de massa veïnal i excés de monocultiu econòmic per atraure el turista. El juliol del 2018 es va presentar l’avantprojecte en els seus dos vessants: el purament petri i el que encarava la reforma habitacional, cultural, comercial i d’accessibilitat. I fins ara.

Res nou sota la capa del cel en una ciutat amb tendència a ajornar reiteradament les seves grans reformes. Però ja sigui per necessitat comercial, per reivindicació veïnal o per vergonya institucional, tot apunta que, una vegada més, alguna cosa es mou a la Rambla. Ni que sigui només de boca. El consistori admet la necessitat de millorar-la però s’escuda en la qüestió financera per no donar terminis: «Amb la crisi de la Covid-19 la situació és la que és, i a més cal veure com queda la disputa amb l’Estat pels romanents. Quan tot estigui mesurat i quantificat ja es veurà quines obres es fan». Paraula de Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella. De moment, més de dos anys després des de la seva presentació no s’ha aprovat el projecte executiu de la reforma urbana (la pètria). De la part estratègica (la que busca veïns i barcelonins) ni tan sols s’ha demanat un projecte executiu. Es va acabar amb el bàsic. 

Critica a l’ajuntament

«Serà en la comissió d’urbanisme del novembre o el desembre». Així es despatxa el regidor davant la pregunta de quan s’aprovarà el projecte executiu de les obres arquitectòniques (acte que no implica començar-les). Tot i que això tampoc és nou, al final de l’últim mandat es va anunciar la seva aprovació i no es va fer. Sobre les estratègies de vivenda, cultura, comerç i turisme, el regidor afirma que s’està treballant amb les diferents àrees implicades de l’ajuntament sobre les bases dissenyades per l’equip de González. Si és així, i no hi ha motiu per posar-ho en dubte, el projecte s’ha corromput ja que la seva autora va involucrar els veïns en el seu disseny i amb ells calia continuar comptant durant tot el procés. No ha passat. 

«L’ajuntament s’ha portat fatal. S’ha oblidat de tot. L’única cosa que sap fer és ampliar voreres i posar llambordes. El tema econòmic, cultural i de vivenda no sap com afrontar-lo. És una llàstima que s’hagi perdut l’esperit comunitari del concurs». Els que s’expressen així són els veïns agrupats a SOS Rambla –«som una radiografia del passeig, pocs però resistents»–, per ells la primera mesura a prendre ha de passar per «una política de vivenda de tot tipus. Ja que el problema més important que tenim és la falta de veïns, fins que no s’entengui això, no es resoldrà la degradació de la Rambla». L’associació també assegura que amb els veïns arribaria el comerç de proximitat i de qualitat, i que si, a més, es treballés el potencial cultural de l’artèria, que és molt, es dignificaria el carrer i tornarien els barcelonins. «Es tracta de recuperar el passeig com un passeig digne de la ciutat. Després, les obres acabaran dignificant l’espai». 

Desacord amb les xifres

Des d’Amics de la Rambla  no ho veuen igual. Per ells el projecte de reforma arquitectònica és vital: «Va massa lent, arriba tard i s’ha de començar a fer ja». No estan en contra de la millora comercial, habitacional i cultural però asseguren que això «requereix altres normatives» i que la idea del projecte de González parteix d’«una diagnosi no científica que hi ha 48 veïns». Amb l’Església hem topat. El nombre de residents al barri és una cosa en què no hi ha acord. Els comerciants asseguren que són molts més i donen per bona la xifra de gairebé 700 sortida d’un cens encarregat per l’ajuntament. González ho nega: «Em ratifico en el treball de camp que vaig fer, porta per porta, n’hi ha poc més d’un centenar». La mateixa xifra que dona per bona SOS Rambla: «N’hi ha prou de veure la quantitat d’edificis buits que hi ha». 

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

En tot cas, l’exregidora afirma que l’important no és tant la xifra com posar èmfasi en què «no té sentit no atendre les necessitats habitacionals del centre històric. El Gòtic és buit. Això no pot ser». Alerta, a més, que limitar la reforma a la part més arquitectònica és un perill: «Vagi per davant que m’agradaria molt veure la reurbanització feta, però el projecte es va concebre lligat al desenvolupament de les estratègies i sense elles es corre el perill que les plusvàlues, la millora del carrer feta amb diners públics, no revertiran en la comunitat sinó en l’àmbit privat». Una cosa semblant opinen els veïns: «Fer només les obres és posar una alfombra vermella al turisme i provocar la pujada de preus dels comerços i vivendes. És afavorir l’especulació i la gentrificació». 

Una reurbanització que a la part inferior del passeig, la primera que s’atacarà, suposarà fer arribar la Rambla al mar eliminant els vials que la separen de Colom i les Drassanes, i guanyar un munt de metres quadrats que es destinaran a espai verd.