El que no es veu, com el coronavirus, pot crear tant negacionisme com por irracional. En el metro de la L-1 que passa per Glòries a les 8.30 hores del 27 d’octubre es pot comprovar fins a quin punt la Covid ha alterat l’ambient en el transport públic. Malgrat el teletreball, la crisi que ha destruït milers de llocs de treball i l’emigració cap a altres mètodes de desplaçament considerats més segurs, el convoi presenta un aspecte inquietant en temps de pandèmia. La mascareta no es discuteix, però la distància no es compleix en cap cas. El silenci, l’absència de converses, la successió de notícies sobre l’augment de contagis que els viatgers llegeixen al mòbil. Però, per sobre de tot, el fet de tenir, colze a colze, un munt de persones desconegudes. De les quals, de fet, només t’interessa una cosa: ¿estan infectats?
Des del ‘back office’ de TMB s’intenta alleujar aquest malestar. Amb la neteja integral i intensa de tots els trens durant la nit. Amb la col·locació de dispensadors de gel a les estacions. I amb un sistema de ventilació que permet renovar l’aire cada dos minuts i mig. El virus no es veu, però tampoc es veu com se’l combat.
Segons assenyala un portaveu de l’empresa pública de transport, l’equip de climatització aspira constantment l’aire de l’interior i de l’exterior. La barreja es filtra i es refreda per tornar a enviar-la, a través dels conductes, a dins dels vagons. A això cal sumar l’obertura de portes cada minut o minut i mig, cosa que permet l’entrada d’aire net. Amb tot, sempre segons TMB, s’aconsegueix renovar l’ambient cada dos minuts i mig. El flux continu d’aire a través del sistema ajuda, a més, a limitar l’acumulació de partícules virals dins del comboi. Els filtres permeten que els aerosols grans i petits quedin bloquejats abans que l’aire entri pels conductes. Aquest sistema, segons l’empresa, «permet afirmar que el metro és segur», admetent alhora que el risc zero, ni aquí ni enlloc, no existeix.
Sense límit d’aforament
Notícies relacionadesEl problema són les aglomeracions. TMB té personal de l’empresa i vigilants de seguretat supervisant les estacions amb més afluència en les hores punta. Però això no implica que s’imposi un control de l’aforament que eviti les imatges que tant recel generen malgrat la tasca que es realitza de neteja i ventilació. Un portaveu de la companyia ho resumeix de la següent manera: «En el transport públic de Catalunya no hi ha limitació d’aforament ni d’ocupació dels seients. Quan no es pot mantenir la distància, la seguretat es basa en altres factors diferencials: la higiene, la mascareta, la ventilació, la desinfecció, la curta durada dels viatges i la no-interacció». TMB també disposa d’una aplicació mòbil (també es pot consultar per ordinador) que permet conèixer el nivell d’ocupació per línies i hores. Tot i que això, si tens una hora concreta d’entrada a la feina, de poc serveix, ja que l’alternativa és apostar per un altre mitjà de transport.
Neteja d’elements comuns, a Rodalies /
La distància mitjana dels viatges amb metro és de cinc quilòmetres. Tres en el cas de l’autobus. A Rodalies, segons assenyala una veu autoritzada, el temps mitjà de cada desplaçament és de 22 minuts. En els trens de Rodalies, l’aire es renova cada set minuts, amb l’afegit que l’obertura de portes es realitza, en la majoria dels casos, en estacions exteriors, cosa que permet renovar més fàcilment l’ambient en cada parada. Un últim detall important. No només és obligatori l’ús de la mascareta. Segons una resolució aprovada pel Govern el passat 15 d’octubre sobre «noves mesures en matèria de salut pública», els usuaris del transport públic «s’han d’abstenir d’activitats que comportin treure’s la mascareta, com menjar».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.