¿A qui pertanyen les onades?

El 27 de juny del 2019 era una data marcada a foc per als membres de l’associació de veïns de la Vila Olímpica. Després de 30 anys, acabava la concessió dels negocis d’oci del Front Marítim i això obria tot un ventall de possibilitats per redibuixar la relació del barri (i la ciutat) amb aquest tram de costa, de l’Hospital del Mar al Port Olímpic. Aquell moment era, a ulls del veïnat organitzat, la gran esperança d’acostar-se i vincular-se al mar a partir d’altres lògiques; més enllà dels restaurants, pubs, discoteques i casino, els danys col·laterals dels quals –que prenien totes les formes d’incivisme imaginables– tenien fastiguejats els veïns més pròxims, sobretot els units a l’Agrupació de Veïns Moscou-Ramon Trias Fargas.

Feia anys que el veïnat pensava en alternatives per construir aquest nou Front Marítim més enllà del juny del 2019. I no eren només els veïns de l’associació de veïns de la Vila Olímpica i de la Barceloneta (en aquesta batalla els dos barris han anat sempre de la mà). El mateix Ajuntament de Barcelona –el mateix govern que ara ni ha impedit la subhasta ni ha posat el crit al cel en excés per aquesta– va organitzar fa dos anys, el novembre del 2018, un procés participatiu per elaborar un pla estratègic dels espais litorals de la ciutat. «El nou pla pretén fer que el litoral de Barcelona sigui un espai públic de qualitat, obert i disfrutat per tots a través d’una estratègia conjunta pactada amb la ciutadania. El principal objectiu del pla és reconquerir el front litoral», anunciaven. Tota la informació del pla i del procés està encara penjada a la pàgina web de l’ajuntament.   

Jordi Giró parla assegut davant un dels xiringuitos ara tancats, a la platja del Somorrostro. Un dels que en teoria no se subhastaran, tot i que ell està convençut que sí que acabarà succeint. «Temps al temps», adverteix. El sol brilla i les no precisament silencioses cotorres dominen l’espai des de dalt de les palmeres mentre un grup de joves juguen a vòlei platja a la sorra aprofitant l’alta temperatura per ser finals d’octubre. «El procés per elaborar el Pla Litoral va ser potent i compartit, i les conclusions a les quals es va arribar no tenen res a veure amb el que ha acabat passant», explica el president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, una de les persones que més ha remat per intentar evitar que l’Estat acabés venent els locals del Front Marítim, cosa que va succeir fa poques setmanes. El que ha acabat passant és que el punt d’inflexió que suposava el final de la concessió, lluny d’obrir una nova etapa en aquest lloc ha suposat la pèrdua definitiva d’aquests espais per dedicar-los a altres usos, ja que l’Estat va decidir vendre’ls (el preu de sortida sumava 68,3 milions, que al final es van convertir en 93,3, en una subhasta en la qual va arrasar el grup propietari de l’edifici que acull l’Hotel Arts).

Ens diví

«Sembla que quan parlem de l’Estat estiguem parlant d’un ens diví i no ho és. L’Estat està governat pels mateixos partits que governen la ciutat i que no han impedit una venda de patrimoni que perjudicarà tota la ciutadania. A més, han obert un meló. Han vist que poden guanyar molts diners. L’ajuntament hauria de fer un inventari de tot el patrimoni de l’Estat a la ciutat», adverteix Giró. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La línia defensada pels veïns per al nou Front Marítim era clara: propiciar una mixtura d’usos. «Potenciar l’enclavament com un punt de trobada, no només pensat per a l’oci en locals privats,» resumeix el líder veïnal.

La resposta de la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, el dia després de la subhasta, no els tranquil·litza. La tinenta d’alcalde va assegurar que «el ministeri ha decidit vendre les seves peces i ho pot fer. Legalment ho pot fer, però és un error; és un error enorme» i va advertir que «l’Arts no pot fer el que vulgui; haurà de fer una proposta que no plantegi la privatització de cap metre més del que avui ja són negocis privats i l’ajuntament exercirà tota l’autoritat per garantir els usos públics del litoral». «Sí, parlen d’un preacord per ampliar el CSIC, però ja no ens ho creiem», se sincera Giró, que sí que està il·lusionat amb la reforma del Port Olímpic, que somien que tingui usos educatius. «Estarem molt a sobre perquè aquesta vegada sí, el nou Port Olímpic serveixi per donar-li usos ciutadans», assenyala el líder veïnal, que també és optimista amb l’ampliació del campus de la UPF al barri, tot i que adverteix que l’operació ha d’anar acompanyada d’una redimensió del transport públic. «La boca del metro que tenim ara és totalment insuficient; a més que ni tan sols està adaptada, encara no té ascensor», remarca.