La superilla inicia la conquesta de l'Eixample

Les superilles eren fins ara una acció urbanística de bolets. Una mica per aquí, alguna altra per allà. Potser perquè les que s’han desplegat han funcionat com a prova pilot, i en zones en les quals l’activitat, en tots els àmbits, no és precisament frenètica. L’ajuntament dona per bo el resultat i considera que ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu i, sobretot, quantitatiu, amb l’ambició que un de cada tres carrers de l’Eixample siguin un recés de pau. Aquest dimecres, l’alcaldessa Ada Colau ha presentat el full de ruta d’aquí a 10 anys, amb la mirada posada en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides.

La proposta ja no parla tant de blocs sinó d’eixos, i de la creació de places als encreuaments. En total, 21 per a cada categoria. En definitiva, un nou model de carrer sobre el disseny d’Ildefons Cerdà, però també un salt en la visió: de la superilla a la superciutat. Es vol començar per Consell de Cent en aquest mateix mandat; una actuació sobre 2,8 quilòmetres i 11 hectàrees, amb noves àgores a les interseccions amb Rocafort, Borrell, Enric Granados i Girona, vies en què també hi haurà actuacions. En total, 4,65 quilòmetres i 11,12 hectàrees. Queden a l’aigüera mesures més atrevides, alhora que reivindicades, com evitar, tal com farà París, que l’urbs pugui travessar-se amb cotxe d’est a oest, cosa que es pot fer a través d’Aragó o Gran Via, on el màxim que s’ha fet o es farà és pintar un carril bici o donar més espai al transport públic.  

Per reconquistar l’espai públic, tal com admet la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, serà necessari que molta gent «deixi el cotxe a casa». Perquè la idea és que la circulació per aquests carrers sigui residual, d’ús residencial, amb la velocitat limitada a 10 quilòmetres per hora, amb plataforma única i les bicis circulant, si així ho desitgen, en sentit contrari a l’habitual dels cotxes, tal com els permet l’ordenança. I per si algú s’ho preguntava, amb una intensa reforma urbanística, a l’estil de la impulsada en l’entorn del mercat de Sant Antoni, i amb un ús ocasional, només si hi ha dubtes o debat, de l’urbanisme tàctic i provisional que tant soroll ha generat en els últims mesos, precisament als carrers que ara es pretén reformar de manera definitiva. Per a això, el consistori convocarà en aquest mateix mandat una pluja de concursos públics i internacionals, fins a vuit. El més important serà el que servirà per escollir l’equip redactor del model d’espai públic de tots els eixos verds que han d'arribar. Principalment, perquè hi hagi una certa coherència entre tots. 

Aquestes primeres actuacions disposen d’un pressupost de 37,8 milions d’euros, 32,8 per als eixos i cinc per a les places. Els tràmits de la cosa pública i els tres mesos previstos per al procés participatiu no permetran que les obres comencin fins, com a mínim, el primer trimestre del 2022. La idea de l’ajuntament és anar encadenant actuacions, de manera que el 2030 pugui arribar-se a la xifra total de 42 actuacions. Tot i que si es prenen com a base els tres anys per a la primera onada, els números no surten per enlloc. Així que, o en algun moment es prem l’accelerador, o ens n’anem fàcilment a més 15 anys. La llista de carrers és la següent: Provença, Sant Antoni Maria Claret, Consell de Cent, Ribes, Ausiàs March, Vilanova, Parlament, Mestral, Còrsega, Gaudí i Enamorats (horitzontals), i Nicaragua, Rocafort, Borrell, Enric Granados, Rambla de Catalunya, Girona, Sicília i Cartagena (verticals). 

Durant la presentació del projecte, dimecres al matí, l’alcaldessa Ada Colau ha parlat d’«actualitzar la idea de Cerdà de Eixample saludable, que vol dir guanyar verd i espais per als veïns». «És un salt d’escala, de superilla Eixample a superilla Barcelona», ha resumit. Aquí ajuda molt el fet que la capital catalana estigui formada en gran part per antics pobles –i per tant, els seus nuclis vells– que entre finals del segle XIX i principis del XX van ser absorbits, com Sant Andreu, Gràcia i Sant Martí de Provençals. O Sarrià, que encara no ha complert un segle dins de la Barcelona contemporània. 

Passos previs al canvi

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Perquè tot això no generi un caos circulatori (l’Eixample ja concentra el pas de 350.000 vehicles al dia) als carrers que mantinguin el seu disseny original, el consistori ho fia tot a la baixada de la mobilitat privada. Per a això, garanteix que les 28 línies de bus ortogonal no es veuran afectades per les superilles, espera que el tramvia per la Diagonal sigui ja una realitat, que la línia 9 de metre estigui acabada, que Rodalies hagi guanyat eficàcia i freqüència (i que la Sagrera sigui operativa i Sants, reformada), que la majoria d’autopistes que entren a la ciutat disposin de carril bus-VAO i que s’ampliï la xarxa pedalable metropolitana per als quals, cada vegada en són més, aposten per la bicicleta elèctrica com a mitjà de transport tot i que sigui per a distàncies mitjanes. 

Cal veure si aquestes reformes urbanístiques s’acompanyen de plans d’ús, com l’aprovat a Sant Antoni, de manera que es veti l’entrada de determinats models de negoci, bàsicament encarats al turisme. Passa que al convertir en zona de vianants una zona, es converteix en més passejable. Això és un imant per al foraster, i una temptació per als oportunistes. En alguns àmbits concrets, com l’entorn de la Model o l’ampliat de la Sagrada Família, és molt probable que estigui sobre la taula. Un altre debat és el de la vivenda. Sol passar que els pisos situats als carrers amb superilla guanyen valor, cosa que també pot generar un mercat alternatiu. Segons Sanz, «l’ajuntament pot recuperar les contribucions especials per evitar l’augment del preu dels pisos», és a dir, podria cobrar-se un percentatge de l’operació en el cas que el valor cadastral hagi pujat amb la reforma, ja que aquesta millora ha sortit de la inversió municipal. Objectiu: que la gent no es vengui els pisos per fer negoci i que els fons d’inversió no mosseguin les superilles.