Dues dècades vivint entre solars i grues a l'ombra del 22@

En la manifestació de diumenge passat convocada per exigir a l’ajuntament un canvi «real i profund» en els seus plans per al 22@, en què van participar unes 200 persones, es respirava un ambient especialment emotiu. Era la primera vegada que molts es veien les cares –o almenys els ulls, sobre les mascaretes– després d’infinites reunions telemàtiques. L’observatori va néixer al març, en ple confinament, amb un objectiu clar: «Evitar que arrasin el barri», diuen. «Va ser molt bonic perquè va venir gent de les vuit assemblees. Hi ha persones que porten moltíssim temps afectades, però sempre ho havien viscut soles. Veure que no ho estàs i que hi ha moltes persones en la mateixa situació i amb ganes de canviar les coses, anima», explica l’Albert davant el tram de cases del carrer de Cristóbal de Moura que continua afectat, «al barri del Tomàquet». «L’anomenem així perquè quan tot això eren cultius, els balcons s’omplien de tomàquets», diu.   

Les vuit assemblees –quatre de comunitats de veïns o carrers del Parc i la Llacuna i quatre de Provençals– de què parla l’Albert són fruit del treball de formigueta dels impulsors de l’observatori (que venia de la Taula Pere IV) d’anar presentant el nou espai, pràcticament casa per casa, als veïns de les diferents zones per sumar forces. Un dels motius de la manifestació del dia 8 –a més de l’excusa per poder-se trobar– era denunciar que la modificació del projecte urbanístic del 22@ presentat fa poques setmanes pel consistori té poc a veure amb els barris que ells imaginen i pels quals lluiten. «S’han desafectat 1.270 vivendes i això sí que és molt positiu. El pla inicial del 2000 pràcticament el que feia era esborrar el barri existent i substituir-lo per un altre a base d’oficines i hotels. Però tot i que se salvin, seguint el model actual moltes quedaran enterrades entre torres de 15 pisos, el mateix que li passa a Can Ricart», assenyala el portaveu de l’observatori, que també critica que el consistori va impulsar el Repensem el 22@, un procés participatiu veïnal amb unes conclusions que disten molt de la modificació aprovada.

¿Barri o ‘parc temàtic d’oficines’?

Si el pla inicial –que en 20 anys només s’ha executat en una quarta part, d’aquí les escenes descrites en el primer paràgraf– plantejava un 90% d’oficines i hotels i un 10% de vivenda, en la modificació aprovada inicialment fa poques setmanes es passa a un 70%-30%. «Nosaltres preferiríem un 50%-50%, però la crítica no és només aquesta. El problema és l’àmbit en què s’aplica la modificació. És una modificació puntual que només afecta els terrenys on mai es va arribar a presentar cap projecte, no la totalitat dels terrenys; malgrat que molts fons d’inversió van presentar plans que no van arribar a executar mai, amb les conseqüències que això va provocar al veïnat, però ara queden exclosos de la modificació», prossegueix l’Albert.

La lluita veïnal va preservar al seu dia la icònica fàbrica de Can Ricart, dreta, però en estat semiruïnós. Propietat de l’ajuntament que, després de fracassar el projecte de Jordi Hereu de transformar-la en la Casa de les llengües, la va cedir a la UB, que tampoc ha aconseguit rascar els fons per assumir la costosa transformació i aquí segueix, esllanguint-se. També es va salvar, i en aquest cas es va reformar, Ca l’Alier –tot i que des de l’observatori denuncien que l’espai està infrautilitzat–, i L’Escocesa, complex on fa pocs anys es va instal·lar un grup de famílies desallotjades d’un solar veí i que estan pendents de tornar a ser desallotjades (per la perillositat que suposa el pèssim estat de l’edifici, segons els han informat). Segons el consistori, estan acabant de revisar el projecte executiu i la previsió és que les obres de l’espai, on ha de conviure vivenda social i un equipament cultural, comencin al llarg del tercer trimestre del 2021. Les obres que sí que han començat, i avancen ràpid, són les d’un hotel de dues estrelles per a joves, a la vorera de davant.

La ‘mixtura’ original 

Més enllà d’edificis concrets que es conserven com a vestigis del que un dia va ser el Poblenou industrial, el veïnat nota la pèrdua a cop de maça de tots els petits tallers, amb una construcció que no tenien especial valor arquitectònic, però eren peces clau de la morfologia d’un barri en què sí que hi havia una mixtura d’usos, com es reivindica ara sobre el paper en tots els plans urbanístics moderns. Uns barris avui pràcticament extingits on l’activitat industrial encaixava a la perfecció amb carnisseries, quioscos, ferreteries i els nens jugant a pilota al carrer.

Una de les estratègies del veïnat organitzat per intentar omplir de vida el que les màquines s’havien carregat just abans de la crisi del totxo i que aquesta va fer que quedés abandonat, va ser impulsar horts urbans. Ja que havien de viure entre solars, com a mínim que aquests s’omplissin de tomàquets, un producte local. L’Albert ho explica mentre aixeca una tanca del que van batejar com a Hort Fortalesa, al costat de Ca l’Isidret.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, destaca que el seu objectiu per modificar el pla era precisament guanyar vivenda i que s’ha aconseguit. «A més, el 65% de la vivenda guanyada serà pública, i una part important de la privada a preu assequible», remarca orgullosa de l’acord a què s’ha arribat (la modificació del pla s’ha aprovat amb els vots dels dos partits de govern més ERC). La regidora assenyala també que, com els veïns, una de les seves prioritats és activar els solars per evitar que el barri quedi a mig construir, per la qual cosa, assegura, a partir de la modificació, «seran molt exigents amb els terminis».

«Una altra de les coses de què estic molt contenta de la modificació és la introducció dels eixos verds, que el fan un barri on poder passejar», prossegueix la tinenta d’alcalde, que assegura que també coincideix amb els veïns en la necessitat de replantejar el nombre de places hoteleres. «Potser les 1.400 previstes no fan falta i amb les 600 ja en marxa ja n’hi ha prou», assenyala.