L'últim Tango a Barcelona

El teló s’ha abaixat sense poder acomiadar els molts jubilats –amb una mitjana de 65 anys– que es mantenien en forma al so de les seves orquestres. «Entre setmana ben just es cobrien despeses, però era molt gratificant veure disfrutar la gent gran. I el cap de setmana estava molt animat», relata Marco Antonio García, administrador de la societat, abocada al concurs de creditors. La sala, que ha escrit diverses dècades de diversió a l’Eixample, ja va passar per una altra fallida fa un lustre. Llavors van aconseguir la seva gestió empresaris nocturns que (amb diferents societats i alineacions) ja dirigeixen locals com Arena Metro, Arena Clàssic i Safari Disc Club, que esperen mantenir actius si arriben els ajuts de l’Administració.

Redreçar el negoci va ser dur, però a poc a poc van aconseguir anar renovant part de les instal·lacions i serveis, tot i que encara lluïa un interiorisme marcadament retro, memòria d’altres temps. Explica el Marco que la clau va ser donar una doble vida a Tango, amb tardes de ball agafat i nits com a discoteca per a públic LGTBI, amb un aforament que amb el temps i les noves normatives van ajustar a unes 700 persones. 

Oci sota mínims

La viabilitat del local s’ha estrellat amb una crisi sanitària que està deixant KO el sector de l’oci nocturn. Començant per un lloguer que pesava com una llosa. «Eren 40.000 euros al mes més IBI», detalla la mateixa font. Després de diversos mesos d’impagament van aconseguir renegociar-lo amb la propietat (un gran tenidor) i reduir el deute, però ara se’ls tornava a exigir aquesta quota mensual, malgrat que el ball continuarà vetat diversos mesos. Si s’hi afegeix la Seguretat Social d’una plantilla de 37 persones (amb la qual diu haver arribat a acords) i factures de 1.500 euros d’electricitat per la gran potència contractada, la fallida era matemàtica pura, explica.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Ja no hi haurà una resurrecció del Tango, perquè la llicència és propietat de la societat. A aquests cotitzats 2.500 metres quadrats els espera un altre futur comercial. Però ¿què serà de les tardes dels balladors? Altres sales amb la mateixa banda sonora es troben també en perill, confirma Ramón Mas, president del Gremi d'Empresaris de Discoteques de Barcelona, que fa mesos que demana la reobertura i ajuts econòmics que evitin una allau de tancaments. 

Els més grans corren el risc de quedar-se sense espais on divertir-se, moure els malucs, relacionar-se o fins i tot lligar presencialment. Dibuixen un públic menys rendible quant a consum de copes, admet el sector, però en un horari i perfil que no genera problemes ni incivisme, sinó tot el contrari. A Tango fins i tot els treien aperitius de pastes i platets de pernil, que ja no tornaran.