Les abelles són republicanes

Ens van mentir. Les abelles no són monàrquiques. Només una minúscula part de les més de 25.000 espècies d’abelles que hi ha a la Terra, una xifra bàrbara des de qualsevol punt de vista, viuen en complexes societats en què una reina té al seu servei un exèrcit de disciplinades obreres i un harem personal d’abellots que només serveixen per copular. Ni fibló tenen, pobrissons. Les abelles són en realitat molt republicanes. Es podria dir fins i tot que més llibertàries que Frederica Montseny. El Jardí Botànic de Barcelona, braç vegetal del Museu de Ciències Naturals, dedica a les abelles una reveladora exposició, no a les desconegudes raons per les quals a l’escola a nens i nenes se’ls educa en el coneixement i admiració dels eixams com a patró social, sinó al gran problema a què s’enfronta la humanitat si no corregeix el rumb i salva les abelles amb molt més afany del que al seu dia va mostrar per evitar l’extinció de les balenes.

Més que abelles: pol·linitzadors i flors, la vida en joc. Així es titula l’exposició comissariada per Berta Caballero i David Bertran. Això de la vida en joc semblarà tremendista, però és ni més ni menys el que passa. Un 75% de les plantes que habiten en totes les latituds del món necessiten ajuda per pol·linitzar les seves flors, que, com en el regne animal, n’hi ha de mascles i n’hi ha de femelles. El sexe en el regne vegetal és molt extravagant. Es podria acceptar que en realitat el més comú és que el lligam pròpiament dit sigui un trio en què participen dues flors de diferent sexe i (habitualment) una abella, amb aquest cos rabassut i pelut que literalment s’omple de pol·len quan se submergeix entre els pètals. Tot és qüestió del punt de vista, però la naturalesa brinda aquests moments eròtics molt sovint i passen inadvertits.

A l’exposició (l’obertura de la qual no va ser notícia perquè va coincidir amb la segona onada de la pandèmia, però que es mantindrà oberta fins a l’octubre del 2021), Caballero i Bertran han tingut la feliç idea de reproduir una abella a una escala superlativa. De sis potes, fa més d’un metre d’altura. Si fos bípeda, miraria els visitants per sobre l’espatlla. La seva presència incomoda com la d’aquelles aranyes gegants del clàssic del cine atòmic que va rodar Jack Arnold el 1955, ‘Tarántula’, però aquesta bèstia no hauria d’eclipsar (dit això per tornar a l’exòtic de la pol·linització) cap altra peça també escultòrica que s’exhibeix a l’expo, la de l’anomenada orquídia de l’abella. És aquesta una de les flors més sofisticades que ha brindat l’evolució de les espècies. A ulls d’un exemplar mascle d’abella, sembla una insinuant femella. Són irresistibles i, alhora, un trompe-l’oeil insuperable. Els mascles forniquen amb una flor. ¿Descobreixen en algun moment el seu vergonyós error? Qui sap. Quan se n’adonen, estan ja arrebossats en pol·len i a punt de buscar una altra flor.

’Parc Cretàcic’, un futur aterridor

’Parc Cretàcic’, un futur aterridorL’exposició, no obstant, no és una enciclopèdia sobre les abelles i les seves excentricitats. És més que això. És una advertència. És ben sabut que la població mundial d’aquest insecte ha sigut delmada durant l’últim quart de segle per diverses causes, gairebé totes relacionades per l’activitat industrial humana. En aquest sentit, el que el Jardí Botànic proposa és l’aterridor joc d’imaginar com seria el món sense pol·linitzadors. Seria, segons es miri, una tornada al principi del cretaci. ¿Per què?

El cretaci inferior va ser una era no exempta de vida. Al contrari. Els dinosaures, que n’hi havia en abundància, eren feliços. Els herbívors pastaven en grans prades. Des del punt de vista vegetal, va ser una etapa molt verda, però monòtonament verda. No hi havia floració. Insectes i flors van evolucionar llavors gairebé de la mà, en paral·lel, per donar peu al món com el coneixem avui. Ho van fer, a més, d’una forma explosiva. Que avui hi hagi més de 25.000 espècies d’abelles s’entén millor que és una xifra gegant si es té en compte que supera amb escreix el nombre conjunt d’espècies de mamífers, rèptils i aus.

Els abellots, aquests incompresos

Els abellots, aquests incompresosLa qüestió és que les abelles que produeixen mel són una anècdota en aquest arbre evolutiu. Són, és cert, les més populars en la literatura infantil i, pel que sembla, en l’ensenyament escolar obligatori, qui sap si amb ocults propòsits d’adoctrinament de cara a la vida adulta. Que el nom dels ‘viscalavida’ que són els abellots sigui un terme despectiu fa pensar. Però el més interessant és que les abelles de la mel són, a més, molt perepunyetes a l’hora d’anar a buscar aliment. Els venen de gust un nombre reduït de plantes, amb el problema que, com que són més agressives que les seves cosines d’altres espècies, colonitzen els voltants de la bresca i impedeixen que sobrevisquin altres plantes de flor. L’apicultura intensiva ofereix una falsa imatge d’edèn natural. En realitat, mal gestionada pot ser una agressió al medi ambient. Caballero ho explica amb més gràcia. Afirma que la baralla territorial de les abelles que no viuen en grans eixams és una guerra de guerrilles. Quan un apicultor instal·la una bresca, l’impacte és equivalent a l’arribada d’una cohort romana. No imposa la pau. Conquereix aquesta terra.  

L’abella comuna, vaja, la republicana, en realitat és una gran tènia, minera la major part de les vegades, capaç d’excavar nius particulars sota terra i acomodar les seves larves en minúsculs cubicles empaperats amb pètals de flor. Si no nien a terra, ho fan entre branques o en forats a la fusta. És d’aquestes abelles que passen més inadvertides de què depèn la gran biodiversitat vegetal de la Terra o, si es prefereix dit d’una altra manera, un colossal pessic del PIB espanyol, país exportador de fruites i verdures.

L’empleat perfecte de tot bon hivernacle

L’empleat perfecte de tot bon hivernacleEn un món sense abelles poquíssimes fruites sobreviurien. El raïm i els caquis, per exemple. I els plàtans. Quina dieta. Seria una curiosa manera de tornar als micos. Altres plantes de flor sobreviurien, però és una certesa que sense una experta pol·linització els fruits són més pobres. Això ho saben bé els amos dels hivernacles més moderns. Els consumidors solen desconèixer que en el procés de producció participen uns empleats sorprenents. Per menys de 30 euros, l’agricultor pot comprar ‘on-line’ una caixa d’abellots perquè fecundi, per exemple, les tomaqueres. És una cosa sorprenent. Al matí surten de la caixa i dediquen el dia a anar de flor en flor. Al caure el sol, tornen a la caixa sense queixar-se. És una cosa digna de conèixer-se.

L’exposició, com dèiem, estarà oberta fins a l’octubre del 2021. Cal pujar gairebé fins al cim de Montjuïc, sí, però val la pena. D’entre tot el material exposat, meravella un vídeo que resumeix la biografia d’una abella des que neix fins que mor, un any condensat en uns quants minuts, que és, més o menys, la seva esperança de vida habitual. En qualsevol cas, cap expedició serà veritablement completa si no es visiten abans de marxar els dos hotels d’abelles que hi ha als jardins del museu. A Barcelona hi ha unes 10 instal·lacions similars. La de cinc estrelles hi ha el parc de Cervantes, però les dues del Jardí Botànic són un perfecte exemple d’aquest tipus d’arquitectura hotelera.

Berta Caballero opina que anomenar-los hotel, que és com es va batejar a aquesta solució mediambiental al Regne Unit i a França, és un error etimològic. Són, més aviat, refugis. Això defensa. En una mateixa estructura es reprodueix tota la varietat de tipologies residencials que les abelles no monàrquiques busquen en la naturalesa per posar els ous. Vaja, que anomenar-les falansteris tampoc hauria sigut un error, però la paraula, cal reconèixer-ho,  té menys ganxo periodístic que ‘hotel d’abelles’. ‘Nursery’ seria una altra opció, però això en realitat és el rusc comú i es prestaria a confusió. Hi ha una altra alternativa, almenys això es dedueix d’una observació que Caballero ha fet als hotels d’abelles del Botànic. Els mascles ronden de vegades l’hotel a l’espera que dels cubicles aparegui ja amb cos adult una femella que hagi deixat enrere l’etapa de larva. ¿‘meublé’  d’abelles? Potser. Vagin allà i opinin.