Les 1.300 terrasses guanyades a la calçada durant la pandèmia a Barcelona podran ser definitives

La crisi sanitària de la Covid-19 ha fet possible a Barcelona el que fa un any hauria resultat inversemblant: guanyar o ampliar un total de 3.129  terrasses de bars i restaurants, que sumen unes 8.600 noves taules. L’ajuntament ha passat de retallar-les durant els últims anys, a facilitar el seu creixement aquest 2020 amb l’objecte de la supervivència de l’hostaleria. La imatge més contundent d’aquest canvi l’ofereixen les 1.299 vetlladors guanyatss a la calçada, que poden traduir-se en 23.000 metres quadrats menys per a cotxes i zones de descàrrega. Van sorgir com a mesura de xoc extraordinària, però es consolidaran al paisatge urbà sempre que assumeixin imprescindibles millores de disseny i encaixin en el seu entorn.

El consistori ha fet balanç de més de sis mesos revolucionaris quant al concepte de terrasses urbanes. En aquest temps s’han rebut 6.731 sol·licituds, unes 2.500 de les quals s’han rebutjat directament perquè eren defectuoses, estaven duplicades, fins i tot sense llicència d’activitat prèvia o amb altres errors. De les 4.203 tramitades, en tres de cada quatre s’han concedit les autoritzacions. Gairebé un miler són noves, ha explicat aquest dimarts la tinenta d’alcalde Urbanisme, Janet Sanz, mentre que la resta són ampliacions. Les acabades d’incorporar «han arribat per quedar-se», ha emfatitzat la regidora.

I és que els casos més cridaners del creixement han sigut aquestes 1.299 implantades en ple asfalt, on abans hi havia l’equivalent a 4.100 places d’aparcament de cotxes o motos, carrils de servei o espai per a descàrrega. L’ajuntament és conscient de la penosa i polèmica estètica d’aquests muntatges provisionals a base de pilones o tanques grogues a la calçada, per això durant el 2021 es desenvoluparà un model de plataforma o mobiliari en fusta, plàstic reciclat o formigó segur, que s’acobli, a l’altura de la vorera. L’autorització provisional mantindrà la seva vigència per a tot l’any vinent, però per obtenir la llicència definitiva caldrà adaptar-les a aquest redisseny, que encaixarà al paisatge urbà i serà «econòmic» i a l’abast dels operadors, afirma Sanz. Es treballarà respecte a això amb empreses de disseny per triar un prototip, amb la col·laboració del FAD que està auditant les actuals implantacions per establir possibles ajustos. El nou model homologat es començarà a implementar a finals de març.

La política aperturista amb les terrasses barcelonines ha implicat ara l’Institu ¡t Municipal del Paisatge Urbà, que analitza l’impacte o disfuncions que puguin comportar les noves. En aquest sentit,  se seleccionarà un proto

Ajustos en les denegacions

Traduït en taules, els carrers de Barcelona han passat de lluir-ne 24.000 el mes de març, a les 32.600 actuals. Les cadires a la fresca són ara 33.398 més. En vetlladors, s’ha evolucionat dels 5.500 a gairebé 6.500. L’esforç administratiu, amb 72 persones treballant en la tramitació de les autoritzacions i no sempre al ritme esperat pels operadors, perseguia mantenir l’activitat econòmica de l’hostaleria local i salvar llocs de treball, ha destacat el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni. I és que les limitacions d’aforament interior i exterior per la pandèmia impedien la viabilitat de molts negocis sense aquest nou espai. En aquest sentit, el regidor ha criticat la «insensibilitat» d’altres administracions, en al·lusió al Govern, que va restringir a zero l’activitat del sector fins i tot en els casos d’ampliacions que garantien la distància de seguretat.

L’Ajuntament d’Ada Colau sempre ha sigut contrari a perdre espai públic de les voreres per a l’activitat econòmica privada, però ara ha trobat la solució perfecta en la seva ubicació a la calçada, d’acord amb les seves polítiques anticotxe. Fins al punt que s’estan revisant moltes de les 1.074 denegacions (per falta d’espai, problemes d’accessibilitat o sorolls), amb l’objectiu de «reconduir» fins a la meitat de casos. L’ajuntament serà flexible en les seves exigències, al veure que algunes situacions són esmenables ajustant zones de càrrega o descàrrega o amb petits moviments. 

Aquesta última situació afecta sobretot els districtes de Gràcia i Ciutat Vella, que per la fisonomia i traçat dels seus carrers estrets i places necessiten gairebé puntes de coixí per beneficiar-se de la nova regulació. En el mateix bàndol hi ha els casos de recursos i reclamacions ara en revisió.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per als operadors que no es van decidir a temps, el consistori obre ara un altre termini d’un mes per presentar sol·licituds d’ampliació o de noves terrasses. Entre les facilitats municipals, figura també la pròrroga d’una temporada més per a les condicions excepcionals per als xiringuitos de la platja. I com ja es va anunciar, es manté tot l’any vinent la reducció del 75% de les taxes de terrassa. Collboni espera amb «optimisme raonable» una «reactivació econòmica» a mitjà termini, però vol suavitzar un 2021 amb negocis en situació delicada.

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, que ha batallat amb tenacitat per totes les mesures, ha aplaudit el nou camí de col·laboració publicoprivada i el «reconeixement de la importància estratègica de l’hostaleria» per a la ciutat. En especial que davant la greu crisi, el consistori hagi disposat espai públic al servei de la dinamització econòmica.