MOBILITAT SOSTENIBLE
El transport públic, entre la clavada al viatger i el rescat europeu
Bus i metro han perdut la meitat del passatge durant el 2020, però la idea és acabar el 2021 al 90% de l’habitual abans de la Covid
BARCELONA 27 10 2020 Barcelona El transporte publico en tiempos de pandemia aglomeraciones en el metro estacion de la Sagrera Metro linies 1 o 5 en sagrera Rodalies linia R2 de Clot FOTO de RICARD CUGAT /
- TMB sol·licita un tros dels fons de recuperació per poder «garantir la supervivència del sistema»
- Colau insta per carta el Govern a congelar les tarifes de l’any que ve en un context de crisi econòmica
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El transport públic metropolità de Barcelona vivia la seva particular lluna de mel. El metro batia rècords d’usuaris i el bus anava escalant gràcies al desplegament total de la xarxa ortogonal. Totes les gràfiques anaven cap amunt fins aquell fatídic 13 de març en el qual tot es va aturar. Fins ara, TMB s’ha deixat pel camí el 47% de les validacions de l’any passat, després d’haver marcat, per exemple, el millor febrer de la història, amb 53,3 milions de validacions, un 5,18% més que l’any anterior. A partir d’allà, l’abisme. També pressupostari, amb un dèficit generat per la Covid pròxim als 180 milions d’euros, que s’han afegit als gairebé 600 milions amb què la companyia partia per afrontar el 2020. Tot això succeeix en el moment en què l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) ha de decidir què fa amb les tarifes de l’any que ve. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat el rescat a Europa i ja ha marcat el terreny al sol·licitar la congelació dels preus. La pilota, a la teulada del Govern: clavada al viatger o més finançament públic. Però compte, pot ser que no passi cap de les dues coses. O les dues alhora.
Com passa amb la línia 9 de metro, el pla de Rodalies i, per què no, el tramvia per la Diagonal, bona part del futur de TMB es fia al que pugui caure a Catalunya dels 140.000 milions que el fons europeu de recuperació tenen previst destinar a Espanya. La idea, tal com ha assenyalat la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Rosa Alarcón, és que el consistori, la Generalitat o el Govern no hagin d’aportar més del que ja hi destinen, i que l’import necessari per «garantir la supervivència del sistema» l’any que ve, en aquests termes s’ha expressat la regidora, provingui d’Europa. L’empresa va rebre amb els braços en creu els 200 milions aprovats pel Govern per al transport metropolità i els 77 per al ferrocarril, però falta resoldre els comptes del 2021. I allà és on la ciutat sol·licita el concurs a les autoritats comunitàries.
Les perspectives de cara a l’any que ve són, lògicament, millors que el solar que deixarà el 2020. TMB estima que el 2021 es tancarà amb una mitjana del 80% del passatge en comparació amb les xifres prèvies a la pandèmia. Serà un creixement gradual, començant per un 70% al gener i tancant amb un 90% al desembre. Els factors que han portat a un desastre com aquest han sigut diversos: l’absència de turistes, la crisi econòmica, el teletreball, el tancament de la restauració i la desconfiança, perquè encara són molts els que creuen que el transport públic no és segur malgrat la renovació constant de l’aire tant als vagons com als autobusos. I si ha baixat el nombre d’usuaris, també ho ha fet la facturació: 188 milions menys en els 11 primers mesos del 2020, cosa que, al marge de l’evident, també és imputable als nous títols de transport, més econòmics per al viatger habitual i perjudicial per a l’ocasional. Desafortunadament, aquest últim és el que més s’ha allunyat del bus i el metro.
Proposta «raonable»
En paral·lel, l’alcaldessa Ada Colau ha enviat aquest mateix dimecres una carta al Govern en la qual sol·licita la congelació de les tarifes, que a començaments d’any van experimentar un autèntica revolució amb el naixement dels títols de transport T-usual i T-casual, entre d’altres. La missiva comença amb les cartes marcades: «Aquest debat el tenim en un moment de crisi econòmica i social derivada de la pandèmia que ha tingut un fort impacte en el nostre transport públic». Després de recordar que l’ajuntament ha passat d’invertir 115 milions el 2015 a l’ATM a 174 el 2020, la líder dels comuns considera «raonable la congelació de les tarifes per a tot el 2021». La decisió es prendrà dilluns en el consell d’administració, on el Govern ostenta el 51% de la representació, mentre que el consistori i l’Àrea Metropolitana de Barcelona es reparteixen l’altre 49%.
Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i president de l’ATM, serà qui tingui l’última paraula. A ell ha fet referència aquest dimecres la tinenta d’alcalde Janet Sanz: «És una persona sensible a aquesta petició i segur que podrem arribar a un consens». O el que és el mateix, si viatjar en metro o bus és més car a partir de l’1 de gener, serà per culpa de la Generalitat. Per ajudar a preveure el que pot passar dilluns, ve bé recordar que a mitjans de febrer estan convocades unes eleccions a Catalunya. I si serveix com a pauta, el taxi metropolità ja va anunciar fa setmanes la congelació de les seves tarifes.
Malgrat les estretors pressupostàries, TMB va anunciar dimarts la seva intenció d’adquirir 210 autobusos elèctrics, 46 d’hidrogen i 154 híbrids de gas entre els anys 2021 i 2024. El 100% de les unitats seran netes i el 62% seran d’emissió zero, superant les directrius del 45% i 22,5% que estableix, respectivament, la Unió Europea (UE). L’empresa ha indicat que les primeres línies per electrificar el 2021 seran l’H-16, l’H-12 i la V-15, per tenir electrificada més de la meitat de la flota el 2030.
