Les pèrdues del turisme a Barcelona el 2020 gairebé doblaran el pressupost municipal

L’‘horribilis’ 2020 s’acomiada havent capgirat l’economia barcelonina, ja que ha impactat de ple (entre d’altres) en el sector turístic, després d’un 2019 que s’havia encunyat a cop de rècords. La bona notícia és que la ciutat ja està enfocada molt activament a la recuperació, amb el repte de convertir la conjuntura en una «oportunitat» de millora. Ho subscriu des del Fòrum Primera Plan@ Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona des de fa un any. L’expert preveu que la caiguda de la facturació del sector l’any que ve encara podria ser de 6.000 milions d’euros, gairebé dues vegades el pressupost municipal anual (3,2), però assegura que el consorci que lidera desplegarà un important pla d’enlairament, de manera que hi haurà diners gràcies a fons europeus. Les xifres són «francament dolentes», assumeix, després d’estimar que el turisme aporta més del 12% del PIB català, i que havent sigut l’afectació de l’activitat d’entre el 65 i 70%, la suma que les empreses del sector (del comerç a la restauració o l’hoteleria) han deixat de facturar ronda els 10.000 milions només en la que es coneix com destinació Barcelona, que inclou la ciutat i el seu entorn. «És unes tres vegades el pressupost de l’ajuntament», afirma, i alerta que l’activitat es troba «en situació d’emergència important». Sobretot, perquè «les destinacions urbanes han patit més que la resta, i la recuperació serà més lenta».

De cara al 2021, calcula una afectació de 5.000 a 6.000 milions. De converses amb plataformes sectorials conclou que l’any que ve només es podrà arribar al 55 o 60% de volum del ja llunyà 2019, al 75-80% el 2022, i ja el 2023 a la situació precoronavirus. Però amb un al·licient: «Si som capaços de tornar a aquestes xifres però amb turisme més qualitat haurà sigut una oportunitat aprofitada».

El consorci lloa els erto i les mesures per a la liquiditat, però recorda que els crèdits ICO són pal·liatius, perquè equivalen a «tirar la pilota cap endavant, les empreses s’endeuten» i afronten un futur amb càrrega financera.

Promoció imprescindible

En aquest context, «la millor ajuda és que els clients tornin, i això es pot aconseguir amb més promoció». ¿Es pot enfocar només el viatger que interessa a la ciutat? Afirma que la mala situació ha permès «reflexionar sobre quin tipus de visitant volem a Barcelona i adreçar-nos-hi. Una idea que no és nova, després de diversos anys de «debat sobre quantitat i qualitat», però que ara cobra força. «Hi ha bastant consens entre administració i operadors» sobre el tipus específic de visitant desitjat.

L’estratègia parteix d’una «ciutat innovadora, que es vol presentar al món com a sostenible, cultural, saludable i segura, i com a ciutat global». «Volem atraure aquest visitant interessat en la cultura, conscienciat amb el medi ambient, innovador i tecnològic». I l’esforç s’ha de centrar en «aquest públic i no en un indiscriminat que genera tensió en la convivència», diu.

Revolució digital

Entre els vectors clau de futur incideix en la digitalització. «La destinació ha de tenir interacció amb el visitant, abans, durant i després. Quan un escull on anar visita una mitjana de 19 llocs web abans de decidir-se, en aquest tram la destinació Barcelona ha de ser present, i això es produeix en l’entorn digital». També ha de continuar durant la seva estada per «poder influir en els fluxos de visitants». Si una icona està massificada en aquell moment, es desvia el visitant a un altre punt, desconcentrant el turisme. I quan se’n van, hem seguir actius perquè es dona un procés de fidelització, ja que el 60% repeteixen. En aquests moments, relata, és el que estan fent les grans plataformes tecnològiques del sector, com Booking o Tripadvisor.

L’eina per a l’ambiciós objectiu d’interactuar amb el viatger és «la creació d’un ‘hub’ de dades digitals, en col·laboració amb empreses de telefonia per recollir les dades i interaccionar». Això va en la línia de reputació i imatge d’innovació que vol transmetre la capital catalana.

Quant al capítol de la sostenibilitat, inclou intentar que «no hi hagi sensació d’invasió, incidint en els fluxos de visitants». El consorci treballa amb la consigna que si aconsegueixen aportar aquest visitant segmentat, estan «segurs que serà més respectuós amb el lloc que visita i la relació amb el ciutadà serà més fructífera». Assumint en paral·lel que l’activitat turística hauria de mesurar la seva empremta de carboni i implantar mesures de reducció, per arribar «ser neutres o acostar-nos amb programes compensatoris». Una cosa que es podria emmarcar en l’anomenat blau que promou Europa, en què ja es treballa.

Barcelona com a tractor de Catalunya

En els plans que estima, no perd de vista que «s’ha de tornar a promoure la destinació Barcelona perquè és tractor per a resta del territori català». De fet, la desconcentració depèn d’encoratjar i allargar les estades com experiències Barcelona/Catalunya, aprofitant la proximitat de punts d’interès, i emfatitzant la desestacionalització, detalla. Admet que s’ha d’accelerar l’apartat de salut/seguretat sorgit de la pandèmia, ja que serà imprescindible generar confiança en el viatger sobre les mesures locals i el seu sistema sanitari.

Sobre els mercats emissors sobre els quals fixar l’atenció, resumeix un pla de promoció per al turisme nacional en els dos primers trimestres, un altre per a Europa (essencialment Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit) en el segon i tercer, i cap a finals d’any ampliar l’ofensiva als mercats asiàtic i dels EUA, sempre que la situació de la Covid-19 ho permeti.

Recursos europeus i taxa turística

En plena crisi, ¿veu viable comptar amb prou recursos? «Sense un projecte sòlid no seria possible», però assegura que la ciutat ha fet els deures i pot presentar la candidatura a una dotació pressupostària que dona per segura. Això sí, adverteix que «és fonamental que empreses del sector, sindicats, l’ajuntament i la Generalitat treballin conjuntament, alineats». «Diners hi haurà perquè el projecte va en línia amb el que demana Europa», diu. Tampoc oblida un altre finançament clau. En els últims tres anys, a Barcelona s’han recollit via taxa turística 98 milions, que consistori i Govern s’han repartit. «D’aquests, 20 han anat a promoció directa, però aquest moment necessitem un pla de xoc especial des de les administracions públiques». O sigui, més diners per rearmar l’activitat, tenint en compte que són xifres «baixes» en comparació amb els ingressos que poden comportar de tornada.

Notícies relacionades

Aparcar gratis a Barcelona: 7 zones on pots estacionar sense pagar

Pugna veïnal pel trànsit a la ronda de Sant Antoni

«Ara toca destinar-ho tot [la taxa] a Barcelona, perquè és la porta d’entrada al turisme de tot Catalunya. I la Generalitat ha de ser sensible que aquesta destinació està patint més», diu. «En el passat s’ha recaptat molt aquí i s’ha repartit a la resta del territori. Ara Barcelona a més exercirà de motor, opina. «En aquest moment és una bona decisió invertir en Barcelona per part de la Generalitat».

Marca millorada

Torres, que també és empresari de l’hostaleria, s’aferra al fet que la «marca Barcelona és molt potent», i tot i que totes les destinacions urbanes han patit molt, creu que la capital catalana pot aprofitar per créixer en els aspectes relatats. «És un privilegi construir sobre ella. Redefinint-la tenim un futur brillant», afirma. «Visitants i residents en sortiran guanyant». «La promoció la fas o te la fan. El repte és escollir qui volem que vingui, i aquest no generarà problemes al ciutadà», diu des de la promesa d’ajudar empreses a tenir clients, alhora que s’obté el visitant que la ciutat anhela. «Si no l’anem a buscar, no escollirem nosaltres sinó que ens escolliran».