La pandèmia sumeix en la pobresa uns 150.000 barcelonins
Un estudi de l’IERM constata un creixement de la desigualtat social, la pobresa extrema i la vulnerabilitat residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona
Aquesta setmana, dos sensesostre han mort en plena onada de fred a Barcelona i això ha destapat les carències socials de la ciutat. Unes carències que s’han fet encara més evidents amb la pandèmia del coronavirus: entre 129.000 i 152.000 persones que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona han passat a estar en risc de pobresa arran de l’epidèmia. Aquesta xifra s’ha de sumar a les 648.000 persones que ja es trobaven en aquesta situació. A més, la renda anual neta mitjana a les llars metropolitanes s’ha reduït entre un 7% i un 8%. Són les conclusions de l’estudi que ha presentat aquest dimecres l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERM), una organització vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’estudi aporta una «primera fotografia» de l’impacte de la pandèmia i deixa constància del creixement de la desigualtat social, la pobresa extrema i la vulnerabilitat residencial a la capital catalana.
L’informe també analitza la «capacitat protectora«de les mesures extraordinàries adoptades durant la pandèmia, com els expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) i les prestacions per a autònoms. Segons les estimacions, aquests instruments estan disminuint la desigualtat social en un 8,3% i estan reduint de manera molt significativa la pobresa moderada, en un 18,5%, i l’extrema, en un 35,7%. Així, l’informe afirma que sense aquests ajuts la desigualtat social s’hauria disparat fins a valors pròxims als que es registraven a l’àrea metropolitana de Barcelona als anys 80, amb un coeficient de Gini del 0,362. En canvi, els efectes protectors de l’Ingrés Mínim Vital estan sent de moment molt modestos, ja que només està aconseguint reduir la pobresa extrema en un 1,4%.
Impacte en les rendes més baixes
A l’espera de les dades oficials en matèria d’ingressos de la població a Espanya, que sempre es publiquen amb dos anys de retard, l’estudi simula les rendes actuals per captar de manera aproximada l’impacte econòmic i social de la pandèmia a l’àrea metropolitana de Barcelona, «amb l’objectiu d’aportar una primera informació sobre la qual fonamentar la presa de decisions per fer-hi front». I assenyala que la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona el 2020 se situa entre els 32.330 i els 32.036 euros, cosa que suposa una reducció d’entre un 7% i un 8% en comparació amb els 34.757 euros del 2018.
Tot i que les estimacions realitzades reflecteixen una reducció generalitzada, és la població amb rendes més baixes la que pateix un descens més intens dels seus ingressos: el 10% de la població total amb les rendes més baixes, el primer decil, ha perdut entre un 14% i un 16% dels seus ingressos, mentre que les persones ubicades en els decils superiors (del cinquè cap endavant) registren una reducció d’entre un 6% i un 8%.
Aquestes diferències en la reducció d’ingressos segons el nivell de renda de la població es reflecteixen en un nou augment de la desigualtat social. En aquest sentit, el coeficient de Gini, que mesura la desigualtat, experimenta un increment moderat, situant-se el 2020 entre el 0,329 i el 0,331, mentre que el 2018 era del 0,321.
«El nivell de desigualtat social que s’estima en l’actual context revela un preocupant enquistament d’aquest fenomen, ja observable durant els últims anys. Una dinàmica que reverteix, per tant, el procés de construcció de cohesió social previ a la Gran Recessió i que torna a situar el nivell de desigualtat de rendes per sobre del que es registrava el 1995 (0,325)», assenyala el treball.
Creix el risc de pobresa
Quant al risc de pobresa, l’estudi estima un increment d’entre 4 i 5 punts de la pobresa moderada, passant d’un 20% a un 24,7%, cosa que significa un augment relatiu del 20% i entre unes 129.000 i unes 152.000 persones més en risc de pobresa, que s’afegeixen a les 648.000 preexistents.
Respecte a la pobresa extrema, el creixement és de dos punts, passant de 5,3% a 7,1%, és a dir, un increment del 30% aproximadament, que es tradueix en unes 50.000 persones més, que se sume a les 171.000 que hi havia abans de la pandèmia.
Aquest increment de la pobresa, apunta l’estudi, s’ha acarnissat especialment amb la població més jove, la d’origen migrant i els treballadors semiqualificats de serveis i de la indústria i els autònoms, que són els perfils que registren un nivell de risc de pobresa més elevat.
Finalment, sobre la vulnerabilitat residencial, el treball projecta que la població de l’àrea de Barcelona que viu de lloguer destina una mitjana d’entre un 43,8 i un 44,9% de la seva renda a cobrir les despeses de la vivenda, mentre que el 2018 aquesta xifra era del 40,5%. Així mateix, el gruix de la població que destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de la vivenda se situa entorn del 16%, quan abans de la pandèmia aquest percentatge se situava en el 13%.
