BARCELONEJANT

L’Ateneu trenca costures

  • La institució condiciona un espai aixecat per l’arquitecte Elies Rogent per emmagatzemar la part més preuada de la seva històrica biblioteca 

  • La intervenció va suposar desmuntar el jardí romàntic i enviar momentàniament les palmeres al Maresme i els peixos de l’estany al Montseny

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entre la Rambla i la plaça de la Vila de Madrid hi ha un túnel secret. Un passadís subterrani que connecta el Palau Savassona, actualment seu de l’Ateneu Barcelonès, amb el Cafè Moka, antany local històric de la ciutat i fins a la irrupció de la Covid, local freqüentat per turistes. La seva construcció i el seu ús no estan gens clars però per això hi ha la rumorologia per explicar la història. Una de les llegendes aposta per ser via de trobada clandestina entre les monges carmelites del convent, que fins que va ser destruït el 1936 ocupava el que avui és la plaça de la Vila de Madrid, amb els capellans de l’església de Betlem, temple també passat per la pira durant la Guerra Civil però encara dempeus a la Rambla i amb un dels pocs, si no l’únic, exemple de façana barroca que no arriba a ser punta de diamant, però gairebé, de Catalunya.

L’altra llegenda és la que explica la placa que hi ha davant la boca del túnel. Segons aquesta, el passadís va servir per proveir de menjar i tota mena de material als guàrdies d’assalt que durant els ‘Fets de maig’ del 1937 es van atrinxerar al Cafè Moka apuntant a l’edifici de davant, la Reial Acadèmia de Ciències i les Arts (actual Teatre Poliorama), defensat pel POUM. Cosa que explicaria perquè els primers van aguantar sense problemes de proveïment i els segons, com explica George Orwell a ‘Homenatge a Catalunya’, van passar dies sense res a endur-se a la boca, ni menjar ni tabac. Fos com fos el passadís segueix al seu lloc, però tapiat des del 2019, i la placa és de recent aparició.

Penja d’una de les parets de l’Espai Rogent, zona del Palau Savassona ara recuperada i condicionada per preservar 40.000 dels 300.000 volums que atresora la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, una de les millors d’Espanya a mans privades, amb un 30% de la seva col·lecció que no es troben en cap un altre centre i amb «un fons patrimonial en el qual hi ha llibres des del segle XV fins a principis del XIX, amb un focus molt important al segle XVIII», segons Jordi Casassas, president de l’entitat. Llegat patrimonial que a partir de ja descansarà a l’Espai Rogent amb totes les garanties d’humitat, temperatura i llum que requereix la seva conservació. 

Notícies relacionades

La sala, un semisoterrani amb ventilació natural, ocupa 280 metres quadrats coberts amb voltes de canó rebaixades i amb la firma d’un dels grans arquitectes de la Barcelona del XIX: Elies Rogent (1821-1897). D’aquí el bateig de l’espai. Es va construir anys després de l’edificació del palau pel baró de Savassona, el 1864, quan els propietaris del moment, els germans Serra Farreras, van decidir ampliar la finca afegint un edifici veí. I se’n va encarregar l’esmentat arquitecte. No se sap quin ús original va tenir, possiblement comercial ja que els seus habitants mercadejaven amb Amèrica, però sí que se sap que la seva última funció va ser la de magatzem del Cafè Moka, fins al 2019. I se sap, també, que és un dels pocs espais per on l’Ateneu podia créixer per solucionar els seus problemes de biblioteca constreta. 

Palmeres voladores

I s’hi va posar l’any passat, en plena pandèmia, l’arquitecte Mateu Barba. El repte més gran va ser la impermeabilització de l’espai, no en va l’Espai Rogent s’assenta sota de l’arxiconegut jardí romàntic de l’Ateneu. O sigui que es van haver de retirar quatre immenses palmeres ‘livistona chinensis’ i no una menys pesada palmera canària, i buidar de peixos l’estany abans de procedir. Les plantes van sortir camí d’un hivernacle del Maresme amb grua per sobre de la teulada i esquivant sis pisos d’altura. La marxa dels peixos va ser més discreta i la seva destinació, un viver del Montseny. A l’octubre van acabar els treballs arquitectònics i tot va tornar al seu lloc de la mateixa manera que havia sortit. De manera que el jardí continua sent romàntic, i el seu subsòl ha guanyat un espai patrimonial. ¿El cost? 800.000 euros sortits de la Generalitat i la Fundació La Caixa.