La restauració de Barcelona llança un vídeo sobre la seva greu crisi

Sovint es parla de la greu situació que viu la restauració catalana en termes financers: allau d’ertos, serveis retallats, tancament i traspàs de locals... Però en aquesta ocasió, el sector ha volgut incidir també en el «desgast psicològic» que viuen milers d’emprenedors i empleats, per a qui les regles del joc canvien contínuament, sense possibilitat d’establir cap previsió sobre la seva activitat o possibilitat d’ingressos. A la nova campanya que ha llançat aquest dimarts el Gremi de Restauració de Barcelona, diversos protagonistes parlen en primera persona tant de la seva ruïna econòmica, com d’estar en tractament per ansietat i amb por que el seu negoci desaparegui.

La patronal ha situat davant les càmeres petits i mitjans empresaris de diversos districtes, que sumen gairebé un any a la deriva. El seu president, Roger Pallarols, apunta que últimament la situació (a la qual no veuen un final feliç a curt termini) «ha empitjorat» per a molts operadors, que pateixen «depressions, angoixa greu, atacs d’ansietat i insomni». Explica que el deteriorament psicològic se suma a les pèrdues econòmiques, «a pas de gegant». I apel·la a la consciència dels que reclamen més i més restriccions «a costa de sacrificis de sectors que estan al límit».

En l’actualitat, el sector no pot obrir en l’horari de sopars i compta amb aforament limitat només per a esmorzars a primera hora (7.30 a 9.30 hores) i dinars exclusivament de 13.00 a 15.30 hores.

De fet, un dels protagonistes, el Joaquim, des de la seva històrica cocteleria de Sant Martí sentencia: «Quan t’ho mires des de la perspectiva que tu tens el mes assegurat és molt fàcil dir que els altres en tenen la culpa». Amb 52 anys, la remuntada laboral i emocional l’entreveu més que dura.

Culpables i sense perspectives

Lourdes Branco, de la Vermuteria Lou, a Gràcia, explica que s’aixeca «sense veure cap futur», sentint com l’Administració els ha «abandonat». «Ens fan culpables», clama.

A punt del plor, la Marta, en un dels seus negocis familiars de la plaça de Masadas, a Sant Andreu, recorda que cada tarda s’emporta a casa l’angoixa pel seu negoci. I que per mantenir l’empenta amb els seus quatre fills ha hagut d’anar al metge a demanar ajuda en forma de medicació. I la Melissa, al restaurant Amélie a Gràcia, afegeix que fa quatre mesos que no cobra i que viu de la família». Que ha devorat els estalvis i s’aboca a diversos anys abans de feina per poder recuperar la seva anterior vida.

Notícies relacionades

Collboni defensa el model i la gestió del turisme a BCN

L’urbanista Ramon Gras convida a invertir en cultura

De sobte, «totes les teves despeses estan en dubte», explica el Matías des del seu local especialitzat en vins al Born. Per al Berni, amb molts anys de currículum a la Brasería Gallega de l’Eixample, «és difícil aguantar» després de gairebé un any d’aguantar «econòmicament i emocionalment».

Potser el que se’ls fa més incomprensible és que el seu sacrifici no serveixi per a res, reflexiona Anna Saura, afectada de ple al seu restaurant a l’Illa Diagonal: «No veiem que aquestes limitacions ajudin a fer baixar la corba de la pandèmia», en relació amb altres referents, com podria ser el cas de Madrid.