EDUCACIÓ

Mural artístic IES Maragall

N’hi ha prou amb recordar aquesta edat, entre els 15 i els 20 anys, per adonar-se de tot el que s’estan perdent els joves d’avui dia per culpa de la pandèmia. I no només es tracta de sortir de festa. Però per si això fos poca penitència, diàriament llegeixen, escolten i veuen algú que els assenyala com a causants de l’onada de torn. Una festa clandestina: assassins. Un concert sense permís: assassins. Un saltar-se el toc de queda: assassins. Més enllà de com els està afectant aquest any de confinaments i distància social, de truncar una de les etapes més boniques de la vida, ells van trobant camins alternatius. I tot i que es podria pensar que la Covid els ha menjat la creativitat i les ganes de fer coses, resulta que succeeix, en gran manera, al contrari. «Sort que els és una mica igual. Oblidem que són el futur de tot això».

Les cometes les han d’atribuir a Pepón Negre, un d’aquests professors que deixen empremta. Dels que et trobes 20 anys després de graduar-te i et fas una foto. Llicenciat en Belles Arts, fa classes a l’Institut Maragall de Barcelona, situat a la cantonada d’Enric Granados amb Provença, dos dels carrers amb menys cotxes de l’Eixample. L’edifici és lleig, en això no hi ha discussió. Però la paret de la planta baixa i del primer pis és de pissarra. ¿I què pot fer-se sobre una pissarra? Pepón ho va tenir clar, i també la direcció del centre quan els va plantejar utilitzar la façana com a tela perquè els xavals puguin expressar-se. Grafitis a l’hora de classe. Aquest havia de ser el tema principal d’aquest reportatge, però després d’una llarga xerrada sorgeix l’assumpte de l’adolescència en temps del coronavirus. «Al principi patia molt per ells, però ens han donat una lliçó d’adaptació. Al cap de dues setmanes de confinament, les videoconferències s’havien convertit en videoconfidències. Ho admeto, soc un gran admirador dels meus alumnes».

Notícies relacionades

Pepón va arribar al Maragall fa sis anys. Es va trobar un equip «molt consolidat i potent, amb un repartiment de les assignatures molt ben muntat, en el qual ningú trepitjava ningú». Tot eren facilitats. I de la comoditat surt la gosadia. A l’any d’entrar a l’institut, es va plantar al despatx de la directora, Judith Foguet, i li va explicar que acabava de sortir al carrer amb guixos i un drap. Li va explicar que havia dibuixat quatre gargots i que la superfície que envolta el centre era ideal per als projectes de batxillerat. Des d’aleshores no han parat: Egipte, Roma, Van Gogh, Tàpies, Egon Schiele o Tintín. Aquest últim projecte va arribar a orelles de la fundació que gestiona el fons d’Hergé a Brussel·les. «Primer em vaig espantar perquè pensava que tindríem problemes amb els drets. Va ser tot el contrari, al saber que érem un institut, van enviar obsequis per als alumnes». Aquesta setmana han esborrat les formidables pintures dedicades a la Grècia antiga per iniciar un nou projecte: David Bowie.

Van començar dimarts passat; com sempre, amb unes plantilles preparades pel professor Negre. De fons, a través d’un altaveu portàtil, la música del músic, mort fa cinc anys. La Sara és una de les joves que dibuixa a la paret. Amb tres companys més, dibuixen el rostre més reconeixible del genial artista britànic, el de la portada del disc ‘Aladdin Sane’ (1973), en el qual apareix amb un llamp vermell travessant-li la cara. Els està quedant de por.

Inicia sessió 0 Comentaris

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant