MEDI AMBIENT

Barcelona: escoles amb menys cotxes, però a foc lent

L’ajuntament accelera el pla de pacificació de l’entorn de les escoles, però les famílies demanen més rapidesa i mesures més globals i valentes

El curs 2021-2022 començarà amb 92 escoles amb un urbanisme més amable, 14 més del previst
La inversió passa de 4,9 a gairebé sis milions d’euros i beneficiarà prop de 32.000 estudiants
Els pares asseguren que una ciutat que no garanteix la salut dels nens «és un projecte fracassat»

Hi ha molta gent que ha perdut la fe en la política, que es deixa portar i amb prou feines es queixa. L’abstenció en les eleccions catalanes, per exemple. Però també hi ha col·lectius que no llancen la tovallola i que reivindiquen el que consideren que és just. Ho vam veure fa un parell d’anys amb els taxistes, que amb molt soroll van aconseguir que el Govern aprovés un decret que va suposar el final d’Uber a Barcelona. I ara passa amb la revolta escolar de pares i nens contra el cotxe. L’Ajuntament de Barcelona ja tenia entre mans un pla per pacificar els entorns de les escoles, però les protestes quinzenals, amb desenes de talls de carrers, han accelerat el procés. La idea era actuar a 36 centres abans que comenci el curs, però finalment en seran 66. Al setembre, si es compleix el promès, 92 escoles tindran un paisatge una mica més amable. En total, entre el promès l’octubre del 2020 (78 en total durant dos anys) i el dit ara, són 14 centres més de l’anunciat inicialment. Les famílies ho celebren, però en volen més. I més de pressa.

El programa pretén anar més enllà de les jardineres i la tanca de seguretat per separar asfalt i vorera. De fet, el projecte consistirà en reformes importants en alguns carrers de l’Eixample. A Mallorca, per exemple, un dels més castigats per les eternes obres de l’alta velocitat, i potser perquè s’ha pogut experimentar com reacciona el trànsit quan hi ha talls, l’artèria copiarà el model de la veïna Provença i es quedarà amb un sol carril per a cotxes, cosa que permetrà incloure un vial ciclista des de Clot fins a Urgell. També perdran un carril el carrer dels Àngels i alguns trams d’Urgell, Nàpols, Lleida, Riera d’Horta, Numància i Sardenya. En total, es preveu esgarrapar al cotxe 9.650 metres quadrats. El full de ruta inclou ocupar nou xamfrans i que trams de 10 carrers més donin prioritat al vianant (Leiva, Anglesola, Fígols, Mas Yedra, Lincoln, Can Pujolet, Baixada de Sant Mateu, Emili Roca, Palafrugell i Llull).

Mals fums

Podria pensar-se que la croada d’aquests pares i mares només persegueix fer fora els cotxes. Però el cert és que darrere de la seva reivindicació hi ha volums i volums de ciència que demostren, entre altres coses, que la contaminació perjudica l’intel·lecte dels estudiants. ¿I com estan de brutes les escoles de Barcelona? Segons un estudi sobre la qualitat de l’aire elaborat el 2019 per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 26% de les escoles de la ciutat marquen valors de diòxid de nitrogen per sobre del màxim que marca l’Organització Mundial de la Salut. Aquest mateix estudi deia que en el cas de l’Eixample, el 90% dels centres educatius superen aquesta frontera. O el que és el mateix, els nens que estudien a nou de cada deu escoles del centre de Barcelona inhalen un aire irrespirable. Com a rèplica a les xifres negatives, el consistori aporta els seus números verds. Si tot surt bé, el curs 2021-2022 començarà amb gairebé 32.000 alumnes asseguts en pupitres sense fums. O amb menys fums. Sobre la pol·lució, el govern local té prevista una prova amb estacions que prendran dades a nou entorns escolars abans i després de la transformació.

Notícies relacionades

Potser per això la plataforma Revolta Escolar, tot i que aplaudeix les mesures anunciades pel consistori, considera que es queden a mig camí i que tot hauria de fer-se amb més empenta. «Celebrem aquestes actuacions, però alhora pensem que són insuficients i molt limitades, i per això demanem que això no es quedi aquí. Si es pot actuar en aquestes escoles, es pot fer el mateix a la resta. Una ciutat que no pot garantir la salut de les seves criatures és un projecte fracassat», afirmen els impulsors. Ells reclamen, de fet, que tots els carrers on hi hagi una escola tinguin, a tot estirar, un carril de circulació. Janet Sanz, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme i Mobilitat, diu que assumeix l’encàrrec «amb carinyo». Considera que les transformacions plantejades ja són «brutals», recorda que el pla ja s’ha accelerat i que la inversió al setembre haurà ascendit a 5,92 milions d’euros i recorre al realisme: «Intentem plantejar mesures que siguin realitzables».

Pla insuficient

Les famílies no creuen que s’estigui posant tota la carn a la graella. Reclamen un «canvi de mobilitat per apostar per una Barcelona que prioritzi la salut, el benestar i la seguretat dels més petits, i no un mitjà de transport minoritari [la mobilitat privada concentra el 24% dels desplaçaments totals], insostenible i ineficient». La plataforma també lamenta que l’oposició no estigui fent bandera de la lluita contra la contaminació, reclamant més pressa en la pacificació dels entorns escolars, i insta a impulsar un «gran pacte de ciutat que deixi de banda les disputes polítiques». Per tot això, perquè no veuen complertes les seves expectatives, mantenen les seves protestes quinzenals. La pròxima, divendres 26 de febrer a les 16.30 hores.