Barcelona suma 805 llicències de canvi d’ús de local a vivenda en 5 anys

L’interès per convertir locals a peu de carrer en pisos ha crescut en paral·lel a la recuperació econòmica i del sector immobiliari iniciada des del 2015. Aquell any les llicències concedides al respecte pel consistori van ser 114 (davant les 63 del 2013), que van continuar augmentant en els anys posteriors fins als 208 expedients positius el 2019. L’any passat, el confinament i l’alentiment dels tràmits administratius va deixar en repòs aquestes operacions, però no va avortar la tendència. De fet, les peticions van recuperar el ritme des de l’estiu, amb un saldo de 131 llicències fins al final de l’any, expliquen a aquest diari fonts municipals.

En els dos últims anys, el districte al capdavant en aquest tràmit ha sigut Sants-Montjuïc, que en va sumar 25 en l’anòmal 2020, multiplicant per quatre els casos a Ciutat Vella, per exemple. Lògic, perquè el centre de la ciutat continua tenint una densitat d’establiments comercials més gran, mentre que en districtes més perifèrics els negocis a poc a poc es concentren en els grans eixos i gairebé desapareixen de molts carrers secundaris o poc transitats. És llavors quan, davant una conjuntura de desús, el canvi es fa més viable.

Molts requisits

Es pot recordar que els passos a seguir són llargs i necessiten consulta tècnica prèvia (un arquitecte sol gestionar el procés) i administrativa. Perquè a més de comptar amb les necessàries característiques d’habitabilitat (espai, ventilació i proporció de façana) que marca la Generalitat, l’ajuntament emfatitza que no poden ser en zones de Barcelona afectades per plans urbanístics al respecte, ni incrementar la densitat de vivenda admesa per la qualificació que tingui el sòl. Si es compleixen aquests requisits, l’article 255 de normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) estableix que els locals de planta baixa poden passar a utilitzar-se com pisos.

Així, des d’Urbanisme destaquen que el govern municipal està prioritzant la creació de vivendes assequibles, no només amb noves promocions, sinó «amb fórmules diferents que passen per reconvertir baixos». La mateixa font afegeix que el consistori vetlla per supervisar-ne el compliment. El 2019 hi va haver 118 expedients sancionadors.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El repte és trobar l’equilibri entre la preservació del model comercial de barri i la necessitat de vivenda, regulant-lo. Com exemples, la modificació del PGM aprovada inicialment accepta aquest canvi a carrers del centre de Gràcia que no siguin eixos comercials i condicionada que siguin pisos de protecció. I en el cas del 22@, en els àmbits de zona de vivenda a consolidar es proposa admetre la vivenda en planta baixa combinada amb l’activitat comercial, detalla. Associacions de comerciants ho contemplen en zones on els negocis no quallen, i fins i tot els administradors de finques suggereixen facilitar els tràmits per poder «guanyar vivenda de lloguer».

Entorn d’aquest fenomen urbà creix l’especulació, ja que molts casos que no poden legalitzar-se exerceixen d’infrapisos. Els portals immobiliaris, com va informar aquest diari el febrer del 2020, donen fe que es venen i lloguen fins i tot així, més barats. I amb cèdula disparen el seu preu.