Barcelona estudia una ordenança per a les noves macrocuines urbanes

L’ajuntament s’ha vist sorprès per la irrupció d’un fenomen també conegut com a ‘dark kitchen’ (‘cuines fosques’), ja que es va gestar a grans metròpolis on els lloguers de locals són tan cars que alguns restaurants van ampliar la seva capacitat de cuinar arrendant espais que podien estar en soterranis o fins i tot en contenidors específics. També hi van sorgir marques creades només per al repartiment a domicili, que no necessiten un local tradicional. A Barcelona ja funcionaven espais amb aquesta finalitat, tot i que en petit format. I també un amb 11 cuines de lloguer, concebudes inicialment com a viver gastronòmic per a emprenedors i necessitats de càtering. La clau és que la pandèmia ha accelerat aquesta tendència, al disparar el consum de ‘delivery’ per menjar.

Però ha sigut l’evolució pel que fa a la mida i ambicions el que ha desencadenat les alarmes. Per això, la comissió d’Ecologia i Urbanisme va tractar el tema, per tal de regular-lo amb la màxima celeritat. Segons Sanz, l’activitat és nova (en aquest format) i el govern municipal «busca com abordar-la i l’estudia jurídicament». Segons el seu parer, com a tal no queda recollida en l’actual normativa urbanística, i tot i que els dos locals que han transcendit no tenen vivendes a sobre, sí que les tenen al costat, amb les consegüents potencials molèsties denunciades pels veïns: afectació a la mobilitat a la zona (de cara al repartiment), fums i olors, tragí de proveïdors, residus...

Llicències complexes

Tot això està en estudi al departament de llicències, va assegurar, i el consistori ha demanat als dos operadors que aportin la màxima documentació sobre els seus projectes i dimensió. Sanz va dir que sap també d’«algun altre cas» que estan analitzant. Les accions que va anunciar són inspeccions per al compliment de les normatives actuals (obres i llicències), regulació de l’activitat mitjançant un grup de treball creat per a aquest fi, anàlisi dels efectes en l’entorn i determinar quines han de ser les condicions per a la seva possible implantació urbana.

En resum, l’ajuntament «estudia fer una ordenança que incorpori l’activitat», també modificar l’ordenança mediambiental i fins i tot modificar «plans d’ús per a la seva ubicació», va anunciar.

Alguns grups de l’oposició es van mostrar inflexibles amb el tema, al considerar que no seria una activitat de restauració, sinó industrial i, per tant, s’hauria d’abordar com a tal i descartar en les trames urbanes amb densitat de veïns. Per a ERC, «les ‘dark kitchen’ són a la restauració tradicional el que Amazon és al comerç de proximitat». Però consideren que el consistori disposa d’instruments jurídics per paralitzar les obres pel seu caràcter industrial i «regular la seva implantació amb fórmules més adequades».

Segons JxCat, l’anunciat per Sanz «no és un pla de xoc» perquè no ofereix solucions ràpides ni dràstiques com aturar els projectes. Lamenten que afectarà la convivència veïnal pels seus efectes col·laterals, per la qual cosa cal «protegir les zones residencials».

Tots els grups van coincidir en la urgència de regular-lo abans que sigui tard, perquè no acabi passant com amb altres fenòmens, com el dels pisos turístics, que es van ordenar quan l’activitat ja estava disparada.

Notícies relacionades

La irrupció de les macrocuines alarma els veïnats de Barcelona

Les ‘cuines fantasma’: soroll i olors i alternativa a l’hostaleria tradicional

En l’actualitat, el projecte del carrer de Felipe de Paz, 10 (les Corts) està parat perquè incomplien la llicència d’obres al construir un altre nivell sobre la planta baixa, mentre que el del carrer de Puigcerdà, 204 segueix endavant perquè només havia tramitat un comunicat d’obres que s’està acatant fins ara. Té pendent presentar el projecte per a la llicència d’activitat. En aquest barri, una plataforma veïnal lluita ara per evitar-ne la implantació.

En la majoria de nous casos, són les plataformes de repartiment a domicili les que contracten cuines, on creen plats que només elles distribueixen.