Noves macrocuines encenen la pugna veïnal contra el negoci a Barcelona

Aquesta última, al 81 de la Travessera de Gràcia, és fruit de la reforma d’un local comercial amb llicència per a plats preparats, expliquen fonts municipals. És a dir, que la falta d’una normativa específica és de moment un colador perquè l’activitat proliferi sense gairebé barreres. Perquè els actuals operadors acaten unes normes vigents (per instal·lar obradors comercials o fins i tot industrials, en funció de les seves característiques i funció) que no preveien un model amb aquest creixement exponencial.

L’ajuntament anunciarà aquest divendres abans del ple municipal alguna novetat al respecte, després d’haver promès la setmana passada un pla de xoc per posar ordre al nou sector. No tan nou, segons afirma Carlos Cervera, des de Projectum, una de les empreses d’enginyeria i disseny que projecten aquests negocis, entre molts altres, a la capital catalana. Calculen que ja n’operen almenys una desena, tot i que les que han creat tenen a tot estirar vuit cuines. Amb aquest format, l’expert assegura que el negoci pot quallar a la ciutat complint la regulació vigent, agilitant els processos logístics que requereix el ‘delivery’, i sense causar molèsties veïnals amb la deguda tecnologia i aïllament. La norma vigent no especifica el gran límit per a l’activitat industrial, tret que aquesta no pot donar servei al públic sinó a tercers (com en el cas de les plataformes de repartiment).

Noves tendències accelerades

Adverteix també que les opcions de restauració s’estan diversificant acceleradament per la pandèmia, fins i tot amb nous restaurants que es dissenyen amb dos accessos, un per a l’oferta tradicional i un altre per al repartiment a domicili; o els que assagen propostes virtuals a domicili abans d’atrevir-se a crear un restaurant físic. Tot i que considera que són fórmules que ja eren imparables abans de la crisi sanitària, com s’ha vist en altres països.

En aquest marc, el nou muntatge de Not so Dark (en contraposició al fosc model anglosaxó de cuines alternatives sorgides fora dels restaurants) ja és operatiu des de fa uns dies a la zona alta de la mà de la potent empresa francesa que l’ha desenvolupat al país veí i té un pla de creixement de 30 noves macrocuines a Europa al llarg d’aquest any. Segons l’ACN, a Barcelona allotgen sis marques virtuals amb capacitat de preparar diàriament uns 2.000 àpats.

Oposició frontal

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’evolució d’aquesta tendència cap a creixents dimensions sembla haver sigut la gasolina que ha encès ara les alertes. Els veïns de la Verneda han organitzat una concentració a la plaça de la Palmera contra el projecte del 204 del carrer de Puigcerdà, que rebutgen de ple. «No el volem al barri, en una zona residencial on vivim moltes persones», va explicar un portaveu. El col·lectiu, que compta amb el recolzament dels partits de l’oposició i d’altres veïnats afectats, ha volgut protestar contra la concessió de llicències al respecte, al considerar que «afecten el benestar dels veïns». Tot i que l’ajuntament no ha parat aquest projecte perquè acata el que hi ha establert en el seu comunicat d’obres, els residents sí que ho han fet de facto. «Cada vegada que arriben camions amb material o grues els veïns impedim pacíficament que descarreguin», indiquen, disconformes amb l’estratègia del districte de Sant Martí, que aposta per abordar el problema des de la mobilitat, diuen.

La firma Cooklane, que desenvolupa cuines de lloguer per dedicar al menjar de repartiment i està darrere d’aquest projecte i el de les Corts (paralitzat) defensa la seva tasca per «ajudar els restauradors a sobreviure, crear llocs de treball i enriquir l’oferta». Un portaveu insisteix que compleixen les «regulacions locals» de construcció, salut i medi ambient millorant «l’eficiència logística de les plataformes de repartiment» i combatran «prejudicis erronis», amb una «contribució positiva a la societat».