Vuit candidats aspiren a convertir-se en Síndic de Greuges de Barcelona

Vuit persones han presentat la seva candidatura per convertir-se en síndic de Greuges de Barcelona, una responsabilitat que en l’actualitat recau en Maria Assumpció Vilà. Al final del seu segon mandat, Vilà abandonarà el càrrec al juliol. 

La seva substitució es determinarà mitjançant un sistema prou tradicional: correspon al plenari, és a dir, als grups municipals i les seves aliances potencials, elegir el nou defensor dels barcelonins, però en la fase inicial poden rebre recolzament d’entitats i de ciutadans, malgrat que no resulta vinculant. El que és vinculant és quin candidat suscita el suport necessari per ser designat: necessita el vot de 27 dels 41 regidors. És a dir, un pacte entre almenys tres grups. 

Del 15 de gener al 15 de març va estar obert el període de consultes per a la proposta de candidats, que han sigut presentats per entitats. El 2016, cinc persones van optar a la sindicatura. Aquesta vegada en són vuit. Entre el 19 d’abril i el 19 de maig s’obre la fase de recolzament d’entitats i particulars, que pot concretar-se a la web Decidim.Barcelona. En paral·lel, es desenvoluparà una campanya de comunicació municipal per donar a conèixer els candidats i el procés d’elecció.

El sistema de designació

Aquesta fase inicial es va afegir al procés el 2016. En principi suposa donar a conèixer la institució, i tot i que l’ajuntament ho descriu en un comunicat com una manera de «potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania» no altera de cap manera el fet que el que serà escollit serà, probablement, el candidat que menys rebuig suposi.

Fa quatre anys, dos candidats semblaven seriosos aspirants a aconseguir la plaça: Àngel Miret i David Bondia. Llavors, a Miret se la va assenyalar com a pròxima al món de l’antiga Convergència, cosa que va minar les seves opcions. A Bondia se’l va associar amb el món de Barcelona en Comú, i això també va laminar les seves. Fossin significatives o no aquestes presumptes vinculacions, o en alguns casos pretextos forçats per descartar els aspirants, Vilà va acabar repetint i va iniciar així el seu segon mandat.

Ara, Bondia torna a optar a la sindicatura. Professor titular de Dret Internacional i Relacions Públiques de la UB, és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, entre altres moltes responsabilitats, i ha sigut presentat per 43 entitats de la ciutat. 

També s’hi presenta Ramon Nicolau, llicenciat en Ciències Químiques, presentat per 50 entitats i amb una experiència notable en diferents associacions, com Auxilia i ACIM; fundacions com la Pere Mitjans, la Pere Tarrés i Fundesplai, i federacions com ECOM i DINCAT. 

Entitats LGTBI

Ricard de la Rosa ha col·laborat durant 26 anys amb entitats LGTBI i ha estudiat els drets del col·lectiu i propostes de millores legals. Com a advocat, ha dedicat part de la seva carrera als drets de la persona. Nou entitats l’han proposat.

Rosa Cañadell, al seu dia candidata al Congrés per EUiA, històrica sindicalista del món de l’ensenyament, és llicenciada en Psicologia i diplomada en Magisteri. Professora de secundària i directora d’un institut. Va ser portaveu d’USTEC-STEs, que és l’entitat que la presenta.

Notícies relacionades

Roc Blackblock renova i amplia un mural de Neus Català

Claverol i "la millor feina del món"

Un altre aspirant és Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica, entitat que ha presentat la seva candidatura, i president de la Confavc. Va ser vicepresident de la FAVB. La sisena candidata és Zaida Muxí, arquitecta i professora d’Urbanisme de l’ETSAB-UPC. Va ser responsable d’urbanisme de Santa Coloma de Gramenet del 2015 al 2019. L’entitat Col·lectiu Punt 6 la postula per al càrrec.

Rafel López, educador social, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, compta amb una trajectòria en els serveis socials d’atenció primària. Des del 2001, és cap de l’Àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Ha sigut presentat pel Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya. Isabel Alonso, llicenciada en Història, ha sigut catedràtica d’institut i ha participat, segons el resum que remet el consistori, en la lluita antifranquista i feminista a Barcelona. Va ser presidenta de l’Associació pel Dret a Morir Dignament, que presenta la seva candidatura.