HI HAVIA UNA VEGADA AL BARRI... (59).

Enric Granados no es resigna a ser l’antiparadigma de la ‘superilla Barcelona’

  • Els veïns del malgrat tot encantador carrer de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, exemple del que el govern local no vol que es converteixi la nova superilla de l’Eixample, en paraules de la tinenta d’alcalde Janet Sanz, es rebel·len contra la idea de ser el parc temàtic de les terrasses.

  • Alcen la veu per dir que aquí són, que aquí resisteixen malgrat una gentrificació que avança sense treva, i que estan decidits a batallar per revertir l’actual monocultiu de restaurants i bars, les terrasses dels quals han pres encara més espai públic amb la flexibilització per la pandèmia.

Enric Granados no es resigna a ser l’antiparadigma de la ‘superilla Barcelona’
4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’aclaparadora resposta a la convocatòria, el 30 de març passat, en plenes vacances escolars de Setmana Santa, feta només el dia abans i sense marge horari –demà, a la una del migdia– dona bona mostra del grau de preocupació dels veïns del malgrat tot encantador carrer d’Enric Granados; via els habitants de la qual no es resignen a donar per perduda, com intueixen, per les seves declaracions, que han fet els seus governants. Les paraules de la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, el 12 de març passat durant la roda de premsa de presentació de la suspensió de llicències als carrers i places de la nova superilla de l’Eixample «perquè no es converteixin en un altre Enric Granados» van escamnar, i de quina manera, els seus veïns.

«Al final, fa la sensació que ja els va bé donar aquest carrer per perdut, que els veïns marxem i això es converteixi en un parc temàtic de bars i restaurants amb grans terrasses, on els turistes experimentin des dels seus pisos turístics com era viure a l’Eixample mentre celebren les seves festes als interiors d’illa», resumeixen el seu malestar reunits, dempeus, al tram entre Diagonal i París, traïdora plataforma única. Malgrat la seva aparença de carrer per als vianants, el degoteig de cotxes, motos, furgonetes, bicis i d’un temps ençà patinets que giren des de la Diagonal és constant, com confirma Montse Calvo a la porta de la seva bonica floristeria, un d’aquests comerços de barri cada dia més infreqüents en una via en què, cada vegada que tanca un negoci per no poder assumir l’astronòmica pujada del lloguer, obre un restaurant. L’últim exemple és el local on durant 40 anys va ser el Video Instant, el videoclub més antic d’Espanya, obligat a deixar el carrer després d’un augment de lloguer del 250%. Als baixos que van quedar buits després del seu trasllat, és clar, un restaurant. I, per acabar de fer la fotografia de com funciona la gentrificació, per fer lloc a la terrassa, han tret un banc públic, un clàssic en aquesta ciutat (molt més enllà d’aquest carrer).

Malgrat el diagnòstic crític compartit per tots, hi ha alguna cosa més que els uneix: no volen resignar-se a ser un cas perdut, i tenen moltes ganes de denunciar una situació que estan decidits a revertir. «Farem soroll fins que passi», afirmen. A aquesta trobada improvisada convertida pràcticament en assemblea veïnal hi han assistit vuit veïns d’edificis i trams del carrer diferents, cada un amb els seus problemes concrets, tot i que tots assenteixen en vista de l’explicació de la resta.

L’anhelat equilibri

La regidora d’Urbanisme, que textualment va parlar de la necessitat de suspendre llicències a la nova superilla per «preservar l’equilibri comercial i evitar la gentrificació i el monocultiu de l'estil d’Enric Granados», no és l’únic membre del govern que ha parlat d’aquest carrer en aquests termes. El regidor de l’Eixample, Jordi Martí, va respondre a les veïnes Rosa Janer i Cristina Català Puigbo, totes dues a la cita de dimarts passat, que la situació d’Enric Granados «ve de lluny» i «alerta i posa sobre avís el govern municipal dels perills de treure els cotxes dels carrers [el seu objectiu a tot el districte], cosa que pot fomentar un monocultiu si no es gestiona bé». Descripció amb què les dues veïnes estan d’acord, però troben a faltar un pla per revertir aquesta situació, que de moment no està sobre la taula. «No perquè la situació vingui de lluny se l’ha de donar per insalvable», remarquen les veïnes, que parlen d’un problema de salut pública (i mental). «El soroll és insuportable. Insuportable», assenyalen tots els que viuen amb por que acabi el toc de queda i tornin els saraus nocturns en unes terrasses que la Covid ha fet encara més grans.

Notícies relacionades

«Ningú està en contra dels restaurants –diuen–, el problema és un desequilibri brutal. Que hi hagi 80 terrasses i restaurants consecutius, i a més, un tipus de local principalment de grans negocis que han expulsat els negocis tradicionals, que no hi poden competir».

Mirant cap al futur

Josep Maria Montseny, un altre dels veïns a l’assemblea espontània de la plataforma SOS Enric Granados, apunta al futur. «Aquest estiu no podem viure la mateixa situació que el passat amb les terrasses . No podem. S’han de limitar horaris i aforament, i que la Guàrdia Urbana actuï», afirma el veí, que assegura que s’asseguin ostatges de la crisi del sector de la restauració. Són conscients que en aquest moment és impopular criticar els excessos de la restauració, però no estan disposats a pagar els plats trencats, una cosa que en part ja estan fent. El pànic que tornin les nits en blanc sobrevola els diferents grupets que es formen entre denúncia i denúncia. I és que en una altra cosa en què hi ha unanimitat és en les poques ganes que els queden de trucar a la Urbana. «A les onze de la nit del que tens ganes és de dormir, no de trucar a la Urbana, que trigarà una hora a venir, si ve, i just ho farà en el moment en què, amb una mica de sort, ja hauran callat i llavors et despertarà el policia trucant a la porta per preguntar-te què passa», diu el veí Jordi Badia.