Oriol Mitjà: «A Papua Nova Guinea jo ja era una persona incòmoda per al poder»

¿Com serà el final? ¿Com sortirem de les restriccions, de la mascareta? Hi haurà dues fases, una local i una mundial. Això encara no s’ha acabat, hem de seguir amb les restriccions i els tests. És molt probable que d’aquí a sis mesos recuperem la normalitat en l’àmbit local, que la vacunació ens hagi conferit immunitat protectora i hagi disminuït les taxes de transmissió. El pas següent: seran necessàries 11.000 milions de vacunes per vacunar el món. I aquesta vegada no podrem desentendre’ns de l’Àfrica i Sud-amèrica, com hem fet sempre: mentre el coronavirus estigui circulant en altres països pot continuar fent mutacions, arribar a ser resistent a la nostra vacuna i contraatacar-nos amb una variant de la soca. Haurem de ser generosos i solidaris amb els països pobres.

¿O sigui que anirem tranquils per Barcelona però els viatgers que vinguin i se’n vagin es podrien veure afectats per aquesta situació diferent entre països? Mentre hi hagi viatges internacionals i el problema no s’hagi resolt globalment, si arriba un vol de Tanzània o Moçambic existeix el risc que hi hagi una reentrada i a més d’una Covid molt diferent. Per tant, el control de fronteres s’haurà de mantenir. Algunes mesures de precaució s’hauran de mantenir a mitjà termini o més. Els pròxims sis mesos, restriccions i vacunació al màxim, a partir de tardor podrem recuperar certa normalitat i durant dos anys haurem de mantenir algunes mesures de consolidació: primer emprens una fase d’atac amb la vacunació i després passes a una fase de manteniment o consolidació en què mantens altres mesures perquè no hi hagi un rebrot.

¿I quines mesures haurem de mantenir dos anys? La principal, mantenir la vigilància: a qualsevol que tingui un refredat se li haurà de continuar fent un test PCR o d’antígens per veure si hi ha rebrot; evitar casos importats i passats els dos anys comptar amb una escola de control d’infeccions que reforci el coneixement d’aquestes, fins ara molt pobre al nostre país.

¿Ens ha canviat la vida per sempre? Estem en un moment delicat de la història. Hem passat a ser 8.000 milions de persones al món, quan fa 100 anys n’érem 2.000, i això té conseqüències. És un moment crític per a la humanitat. La lectura positiva és que tots hem reaccionat. Hi ha hagut una gran transformació. Ha sigut una revolució. Com passar una guerra mundial, en les pèrdues de vides, però també en avenços de la societat.

La societat va oblidar la grip de 1918. ¿Oblidarem aquesta crisi? Hi ha països que van reaccionar d’una altra manera a la grip de 1918. Austràlia va crear protocols de preparació pandèmica. A Papua Nova Guinea treballem amb els australians, i cada any obliguen a revisar el protocol. Tot i que no hi hagués pandèmies en 100 anys, ho han continuat revisant. Són més previnguts. Si aquí hi hagués hagut un governant australià quan la Covid era a Itàlia, hauria tancat les fronteres.

No hem vist els morts. Crec que només he vist una vegada una càmera entrar en un hospital i mostrar el carro d’una funerària amb un cos. S’ha vist poquíssim. Les persones que han perdut familiars ho han viscut en primera persona. Però l’ésser humà és així: si no veiem una cosa no la processem.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha estat queixant que el confinament sigui comarcal i no metropolità. Argumenta que això propicia aglomeracions. Sí, crec que és així. I es pot quantificar. Si hi ha zones de gran densitat de persones, identifiques llocs on potencialment pot haver transmissió. 

Que nosaltres no puguem sortir a sopar i els madrilenys sí ¿té sentit? Hi ha més d’un camí per arribar al mateix resultat; l’objectiu és aturar la transmissió de la Covid i no enfonsar l’economia. Pots anar per una autopista, per una carretera nacional o per un camí de pedres. Una estratègia de restriccions marcials funciona molt bé. Si deixes tothom tancat a casa no hi ha transmissió del virus. I una estratègia de testatge massiu també funciona: testeges tota la població de Barcelona cada setmana i els dones un passi Covid i deixes que agafin el metro només els que donin negatiu. 

I es poden defensar totes dues. Soc partidari de qualsevol estratègia que salvi vides. El governant ha de decidir si tanca la gent a casa i invertir els diners en ajudes o si s’inverteix en milions de tests, com Corea o Taiwan. Ayuso ha optat per una estratègia de plantejar utilitzar més el test d’antígens. És ideal per utilitzar-lo als carrers, perquè és ràpid. 

¿S’hauria d’haver apostat més per això? Sí. S’hi podria podia haver apostat més. Al final, el resultat d’Ayuso és molt dolent, per la qual cosa la seva estratègia no ha funcionat bé, no ha sigut prou intensiva.

¿El resultat és dolent en morts? En morts. Al final el que compta són els morts. És el més comparable entre comunitats. La xifra de morts és molt dolenta a Catalunya, a Espanya i a Madrid, però a Madrid de forma especial.

Hi ha dos tipus de persones. Una és el de les que es fan proves constantment, que pressionen els seus pròxims perquè les hi facin. Que pugna per què ningú es tregui la mascareta. Molt bé, molt bé.

A l’altre extrem hi ha els que diuen que un no s’ha de posar histèric, que si et toca, toca. ¿La primera posició és la bona? Absolutament. Tots haurien de fer com els primers. Són solidaris i generosos. Utilitzen la mascareta i el test d’antígens per assegurar-se que no infecten els altres. En un país amb malària tothom sap que han de netejar els bassals que siguin a prop de casa seva, perquè si no apareix el mosquit i infecta el veí.

Hi ha qui denuncia que ens hem deixat arrabassar la llibertat. El problema és utilitzar aquesta llibertat per treure’s la mascareta, no fer-se els tests i anar-se’n de cap de setmana. Si la resposta de l’individu és aquesta, l’Estat ha de protegir el col·lectiu.

Les recomanacions han desorientat una mica a la gent. Recomanem que no us n’aneu però no ho prohibim. Molts països no han optat per les recomanacions, sinó per la vigilància o les mesures punitives: geolocalització, multes.

Fa poc més d’un any, vostè era un metge conegut per haver resolt el pian i ser Català de l’Any. Es va convertir en un actor del debat, amb topades amb el món de la política, la Generalitat, alguns partits catalans. ¿Ha sigut una experiència amarga? Ha sigut amarga, però de totes maneres, quan em van donar el Català de l’Any per la meva tasca a Papua Nova Guinea, ja era una persona incòmoda per al poder. Vaig aconseguir erradicar el pian molestant molt els poderosos, les administracions, l’ONU, l’OMS i el ministeri de Papua Nova Guinea, fins al punt que allà em volien fer fora, em volien treure el visat, perquè estava donant prioritat a què utilitzessin els recursos per eliminar les malalties de la pobresa. Sempre he sigut molest per al poderós, el que passa és que quan ho era en països pobres i lluny d’aquí, ningú se n’assabentava, ningú li donava importància. Era el bon samarità que estava ajudant els pobres. Ara el problema és al nostre país i a les que he interpel·lat són administracions del nostre país. També he reconegut coses que s’han fet bé. D’Ayuso vaig dir que feia bé amb els tests d’antígens. Pel programa Orfeu, que va incrementar els tests PCR, vaig felicitar la Conselleria de Salut. Poqueta cosa més.

En vista de la seva animadversió manifesta cap a qui tot apunta que serà el pròxim president de la Generalitat, Pere Aragonès, es diria que o ell o vostè és el dolent d’una pel·lícula de James Bond. ¿Qui dels dos ho és? No ho sé. ¿Com se sap qui és el veritable dolent de la pel·lícula de James Bond? El temps i la història ho diran, pot ser que cap dels dos siguem dolents, i que tot hagi sigut un malentès. No tinc eines per objectivar-ho. No he fet un test psicotècnic a Pere Aragonès per saber si és dolent o molt egoista.

Quan passi tot, haurien d’anar a dinar junts. No em ve de gust.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Vostè ha explicat al llibre que ha publicat que pateix depressió des del 2010. ¿La crisi sanitària deixarà empremta en el camp de la salut mental? Segur. Mentre afrontes la situació estressant aguantes, i el preu, habitualment, el pagues quan ha passat l’episodi. Ens hem de cuidar molt.

¿Quan es veu sopant fora prenent una cervesa? ¿Tardor? Abans, al juliol, em veig fent-ho al juliol. Al juliol soparem fora.