Controvèrsia pel nomenament d’un exalcalde del PSC com a nou gerent de Collserola

El lloc, amb una retribució bruta de poc més de 83.000 euros, va sortir a concurs el 23 de desembre del 2020. Les bases de la convocatòria estipulen que un comitè tècnic s’encarregarà de realitzar la selecció dels tres finalistes, però que serà la comissió executiva del parc (on estan representades totes les administracions implicades: El Govern, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els nou ajuntaments de l’entorn de Collserola) la que «designarà la persona que ocupi el càrrec de director gerent d’acord amb els estatuts del consorci». Això, segons ha pogut saber aquest diari de fonts pròximes al cercle de gestió del parc, no ha passat. És a dir, no s’ha debatut qui ha de rellevar Martí.

Aquest dijous hi ha sessió ordinària de la comissió executiva, i en el punt tres de l’ordre del dia es dona per fet el nomenament de Perpinyà, que va deixar l’alcaldia de Sant Just Desvern el novembre passat, al·legant problemes de salut, després de 16 anys al capdavant del consistori. S’informa que el decret de presidència del consorci ja es va firmar el 19 d’abril del 2021 i que l’aspirant assumirà el càrrec el pròxim 1 de maig. La presidència de l’ens va canviant cada dos anys i ara està en mans de la Diputació de Barcelona, així que la firma de l’adjudicació del lloc és la de la presidenta d’aquest organisme, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC).

Una de les raons del procediment, assegura una font pròxima al procés, és que la llei catalana habilita el president d’un ens públic a nomenar els càrrecs directius. La peculiaritat del cas és que el càrrec va passant d’administració en administració: abans ho van ser les alcaldesses de Sant Cugat, Mercè Conesa, i de Barcelona, Ada Colau. I a finals d’aquest any s’hauria de produir un nou relleu.

Els aspirants

El comitè tècnic el formaven el gerent de l’AMB, Ramon Torra; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern, Ferran Miralles; el coordinador d’Espais Naturals de la diputació, Raimon Roda, i el mateix Martí. Tres persones van arribar a la final. A més de Perpinyà, van arribar a la fase final Rafael Bellido, director de l’àrea de Territori, Sostenibilitat i Activitat Econòmica de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i Raimon Roda, cap dels serveis d’Infraestructura Verda de l’AMB i exgerent del consorci del parc agrari del Baix Llobregat. La llista completa la formaven 30 noms, amb persones molt vinculades al medi ambient com Jordi Parpal, exresponsable de la xarxa Natura 2000, o familiaritzades amb l’àmbit de la gestió pública, com Sergio Torres, director del servei d’infraestructures de TMB, o Eduard Vicente, gerent del districte d’Horta-Guinardó. Dels 30 admesos, per cert, només tres eren dones.

Notícies relacionades

BCN estrenarà el seu primer ecoxamfrà a meitat de mes

Badalona tornarà a tenir contracte de neteja d’edificis públics 12 anys després

A l’informe final del comitè tècnic, al qual ha tingut accés aquest diari, no es detallen les raons específiques del nomenament, però sí que es diu el següent: «De l’anàlisi curricular i les memòries presentades, destaca la candidatura de Josep Perpinyà, tant pel seu coneixement i experiència com per la gran qualitat de la memòria presentada, on es proposa un model de gestió molt realista i en total sintonia amb els grans objectius del parc». La valoració, cita el document, «s’eleva a la consideració de la presidència de la comissió executiva amb la finalitat que l’elevi a la presidència del consorci i que procedeixi al corresponent nomenament». Una de les persones vinculades a l’àmbit de gestió del pulmó barceloní lamenta aquesta manera de procedir. «El normal seria que aquests experts vinguessin a explicar per què han pres aquesta decisió i que es debatés. I si realment s’arriba a la conclusió que és el més indicat, doncs endavant. Però aquesta manera de prendre les decisions és inaudita, estranya».

Perpinyà, llicenciat en Història, va ser molt actiu en la defensa del parc natural durant la seva llarga etapa com a alcalde de Sant Just Desvern. Va ser, entre el 2004 i el 2016, vicepresident executiu del consorci de Collserola i va presidir la Federació Europea de Parcs Periurbans entre el 2004 i el 2013. En la seva carta de comiat del consistori, de fet, va fer menció al pulmó metropolità al celebrar «l’increment molt significatiu del respecte i la sensibilitat cap al medi ambient». De primer càrrec es va acomiadar assegurant que havien sigut «12 anys de reptes apassionants». Tot sembla indicar que podrà tornar a vibrar amb i per a Collserola.