Entorn urbà
Un any de ‘groc Colau’
L’urbanisme postpandèmia celebra el primer aniversari de carrers pintats, blocs de formigó, pilons i barreres New Jersey
Abans de l’estiu, es retiraran els elements més discutits per limitar les terrasses amb tarimes i un mobiliari més amable
El 4 de maig del 2020, el carrer de Consell de Cent va aparèixer parcialment de groc, per a sorpresa d’uns i coneixement d’altres. L’ajuntament, per boca de l’alcaldessa Ada Colau, ja havia avisat el 25 d’abril: la desescalada del confinament no havia de passar per la tornada massiva del cotxe a les llavors desertes vies de Barcelona. L’ocasió la pintaven calba. La necessitat d’aconseguir distàncies de seguretat entre vianants i l’imperatiu d’arribar a una mobilitat que no passés per atapeir el transport públic era l’oportunitat perfecta per accelerar la descontaminació de la ciutat i humanitzar-la. Més quilòmetres de carril bicicleta, menys carrils per al cotxe i més per al vianant. Poc després, al juny, va caldre donar espai a les voreres a les terrasses dels bars i restaurants. L’interior estava vetat. Pintura, blocs de formigó, pilons i barreres New Jersey. I així, de la nit al dia, els barcelonins van descobrir què era l’urbanisme tàctic i se’n van fer uns experts.
D’això ja en fa un any. En aquest temps s’han afegit uns 30.000 metres quadrats de passeig per als vianants (després de Consell de Cent es van pintar Girona, Rocafort, la ronda Universitat i Pelai) i 29 quilòmetres per al ciclista; tot, espai robat al trànsit rodat. En tot aquest temps, també, s’han denunciat els blocs de formigó per perillosos, de moment sense gaire èxit malgrat la mort d’un motorista. I durant aquest temps, a més, les discussions sobre l’encert o desencert de les actuacions han estat a l’altura dels grans i cíclics debats d’aquesta ciutat, com en el seu moment ho van ser el mitjó de Tàpies, les escultures de Subirachs per a la Sagrada Família o el molt arquitectònic tema de les places dures. No es discuteix, o es discuteix poc, la utilitat de l’urbanisme tàctic (permet actuacions ràpides i testejar el resultat abans de la construcció definitiva); però la seva estètica o la seva falta, ha fet parlar molt.
Prova pilot
Són majoria els que consideren que és un error que a la Barcelona del disseny i de l’arquitectura s’hagi optat pel lletgisme. I molts els que opinen que podria haver-se fet molt millor. Tampoc agrada el color groc –batejat ‘groc Colau’ pels seus destractors–, massa agressiu. Fins i tot l’alcaldessa ha titllat diverses vegades de «lletjos» els blocs de formigó i les barreres New Jersey. La regidora, també ha assegurat reiteradament que es milloraria l’aspecte d’aquests elements a l’espera de l’arribada de l’urbanisme definitiu. I en això es troba el consistori. D’entrada, en l’actuació del carrer de Pelai, l’última portada a terme, ja s’han fet alguns canvis. El ‘groc Colau’ de Consell de Cent i Girona s’ha substituït per un verd més càlid; i les franges dibuixades, per un disseny que evoca el molt barceloní panot, com ja es va fer a Rocafort, que llueix blau. I de sortida, s’espera ben aviat l’eliminació de les New Jersey i els pilons que delimiten i marquen les terrasses de la restauració a tota la ciutat. El calendari es donarà a conèixer abans de l’estiu, igual que el prototip de tarima en què es col·locaran les cadires i taules dels bars i restaurants. «Plantejarem models diferents per situar a les cantonades, en carrers estrets o carrers on hem guanyat espai a la calçada. Intervindrem a tots els carrers de Barcelona on hem fet ampliació de terrasses». Paraula de Janet Sanz, regidora d’Urbanisme. També hi ha compromís estètic: «En els pròxims mesos anirem veient com desapareixen bona part de les New Jersey i com hi comença a haver un altre tipus de mobiliari, que serà definitiu i evidentment bonic». L’erradicació total s’espera per al primer trimestre del 2022.
Disseny pactat
El disseny s’està fent amb l’ajuda de les escoles del sector i la col·laboració del Gremi de Restauració de Barcelona. I amb proves pilot per detectar errors, com la feta el desembre a la cantonada muntanya-Llobregat dels carrers de València i Casanova. Una tarima de fusta amb espai per a quatre taules ampliava la vorera, eliminava el desnivell amb la calçada i embellia l’espai. Però no va acabar de funcionar. No era prou resistent a les inclemències meteorològiques i humanes. El gremi espera el canvi amb ganes: les tarimes «seran un element més harmònic amb el paisatge urbà, més agradable a la vista», assegura el seu director, Roger Pallarols. També destaca la seva «vocació de permanència» i la «comoditat» que suposarà que terrassa i vorera siguin un continu. Tot i que l’entitat no renega de les New Jersey: «La seva aparició va ser positiva per al sector i la seva substitució per tarimes ho serà encara més», afirma Pallarols. Per entendre-ho cal retrocedir un any, quan el consum només era permès a l’exterior i amb només un 50% de l’aforament. Amb terrasses de quatre taules, a la majoria de la ciutat, els comptes no sortien. Hi va haver ampliació exprés i baixada a la calçada: «En aquest escenari les New Jersey van complir la seva funció: han permès subsistir milers d’establiments. Parlem de 3.500 ampliacions, gairebé 10.000 taules noves», assegura el director del gremi.
Estacionament d’urgència
Notícies relacionadesDe manera que el 2022 desapareixeran les New Jersey i els pilons, i el paisatge urbà serà més amable però ningú dubta que la calçada reconvertida en vorera dels carrers de Consell de Cent, Girona i Rocafort continuarà acollint cotxes. Vet aquí, a primera hora del matí, els que la utilitzen com a estacionament ràpid per deixar els nens a l’escola. S’emporten la palma els progenitors dels alumnes de l’Escola Pérez Iborra i l’Institut Jaume Balmes, al carrer de Consell de Cent. No deixen un pam de groc sense ocupar. A qualsevol hora del dia actuen els que veuen en el carril ara per als vianants una magnífica zona de càrrega i descarrega, ja sigui per a les maletes del cap de setmana, per recollir o deixar un paquet o per treure la runa de l’obra de torn.
Tot i que la infracció té data de caducitat. Tant Consell de Cent, com Rocafort i Girona, formen part de la superilla de l’Eixample a punt de posar-se en marxa. Vint-i-un eixos verds amb les seves corresponents places octogonals la pacificació de les quals no serà total però gairebé, de manera que trencar la norma i parar el cotxe no serà tan fàcil. Les obres començaran la primavera que ve, i el mobiliari, sortit de concurs, serà «bonic», assegura l’ajuntament. La primera actuació serà, naturalment, a Consell de Cent, el carrer que va debutar amb el ‘groc Colau’ fa un any, i una de les primeres vies de Barcelona que va comptar amb un carril bici.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’omeprazol, en el punt de mira de Salut per la seva mala utilització
- Aquell masclisme televisiu dels 90
- BCN concentra els pacients amb més de 10 fàrmacs al dia
- El carrer d’Urgell estarà tallat al trànsit un any per les obres de FGC
- El Port Olímpic obrirà concurs per adjudicar quatre restaurants buits
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE
- El cas Begoña Gómez
- Macron busca trencar la unió d’esquerres per formar govern