Un iconoclasta documental sobre Brasília estrena el palmarès del BARQ

El BARQ, nounat Festival Internacional d’Arquitectura de Barcelona, ja té el seu primer palmarès i, amb això, la primera mostra de quina serà la seva personalitat en pròximes edicions. Ha guanyat a la secció de documentals de metratge llarg ‘A machine to live in’ segons el jurat, una onírica i per això formidable mirada sobre Brasília, «una ciutat que va néixer com un somni i va acabar en deliri». Venç a la secció de curtmetratges ‘In between’, un breu però inspirador relat sobre un pare que construeix a Kosovo cinc cases iguals per als seus fills, tots emigrats a altres països a la recerca de feina, amb l’esperança que algun dia tornin al seu país natal. Les obres arquitectòniques, ve a dir en un i un altre cas el jurat del BARQ, són literalment les arrels de la gent, tot i que en el cas de la capital del Brasil potser són poc profundes per sustentar l’ambició amb què es va fundar enmig del no-res aquella ciutat.

Nascut amb més il·lusió i ganes que mitjans econòmics, el BARQ ha confirmat aquesta setmana el que prometia ser, aire fresc en l’àmbit cultural. Amb projeccions en els cines Girona i una pestanya a Filmin, els 11 curts i vuit llargmetratges programats no han sigut un exercici d’onanisme arquitectònic, és a dir, un material només apte per a professionals del gremi i aficionats a aquesta disciplina professional, sinó un festival de cine en majúscules, amb alguns treballs que perfectament podrien competir en altres certàmens de diferent cognom.

El veredicte del jurat, una decisió que gairebé mai agrada a tothom, ha fet gala de la polisèmia d’aquesta paraula, decisió o equivocació. ‘A machine to live in’ és, certament, una successió d’imatges realment molt bonica. Té fins i tot un missatge, com quan un dels narradors diu allò que «Brasília és el fracàs de l’èxit més espectacular del món», però, en una enquesta feta a l’atzar entre els qui han vist diversos dels documentals (o sigui, amb un marge d’error gran, tot s’ha d’admetre) despuntaven més altres obres, com ‘Acasa’, un relat pertorbador sobre la gentrificació d’una família que viu feliç en una barraca als afores de Bucarest pel propòsit de construir allà un parc, i, també, per descomptat, el retrat professional de l’arquitecte australià Richard Leplastrier, molt poc conegut en l’hemisferi nord, un immens error que el BARQ, la qual cosa és d’agrair, ha corregit en la mesura de les seves possibilitats.

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

La qualitat dels exhibits ha sigut de notable cap amunt, tant que el jurat, almenys en l’apartat de curtmetratges, ha opinat que era inevitable que, a més de designar un guanyador, hi hagués una menció especial, en aquesta cas per a ‘Raft Islands’, perquè si bé Brasília és un exemple que el somni de l’arquitectura produeix monstres, també és cert que en les seves utopies pot intuir-se un futur millor. En aquest curt, el director Milan Nikic introdueix l’espectador en una comunitat ecologista, flotant i autosostenible de la costa oest de Vancouver.

BARQ, en resum, ha celebrat la seva primera edició. Els seus promotors, Pep Martín i Xavier Campreciós, prometen que el 2022 hi haurà segona edició.