¿A qui pertany l’espai públic?

Models oposats

Però no va ser tot tan senzill. Durant la primera jornada de treball per convertir aquell terra en fèrtil, en què van participar algunes desenes de persones, es van acostar molts veïns a felicitar-los i dir-los que ja era hora que es fes alguna cosa allà. D’altres, en canvi, es van mostrar molestos. Fins i tot més que això. Veïns dels blocs de just davant del solar els van assenyalar que feia anys que lluitaven perquè aquest solar deixés d’estar en l’oblit i es convertís en una plaça, negociant amb l’ajuntament com havia de ser, un procés participatiu a què els primers mai van ser convidats. «No volem imposar el nostre model, però volem ser escoltats i valorats en un procés de participació obert i real», exposen des de l’Espai, els qui senten que el diàleg es fa molt difícil partint del fet que la demanda dels veïns que s’oposen a l’hort és que marxin.

Des de la plataforma veïnal contrària al projecte comunitari temen que el fet que aquest quedi obert sigui «un focus de conflicte i brutícia» i que el lloc es converteixi «en un pipicà de dia i un punt de ‘botellon’ de nit». «Volem que l’ajuntament executi ja el projecte de plaça que hi ha, que és una plaça amb màquines perquè les persones grans facin esport, com ja teníem acordat i parlat des de fa molt temps, ja que de diners per fer grans jardins no en tenen. No són maneres, entrar aquí sense preguntar a ningú», resumeix la seva posició Ricardo Durán, que adverteix que la gent està molt exaltada.

Falta d’espais de trobada

La vicepresidenta de l’associació de veïns del barri, Roser Piñol, apunta dos problemes de fons: la falta d’espai –que fa que cada pam de terra sigui una disputa– i la falta de mecanismes de participació. A ulls de Piñol, si hi hagués hagut un procés participatiu obert per decidir l’ús d’aquest solar entre tot el veïnat –no només la plataforma i els membres de l’Espai Vallparda, també la resta de ciutadans que no pertany a cap dels dos col·lectius i que rarament se senten escoltats– no s’hauria arribat a aquesta situació. «Nosaltres entenem que els veïns de la plataforma estiguin preocupats i vulguin que s’executi la plaça, però també els membres de l’Espai Vallparda, que tenen ganes de fer les coses d’una altra manera i d’obrir al barri un altre tipus d’espais», afirma conciliadora Piñol, que assegura que des de l’associació de veïns tampoc van ser cridats a cap procés per decidir sobre el terreny en disputa.

Quant a aquests altres veïns als quals no sol preguntar-se’ls res, i que en moltes ocasions són precisament persones que fan un ús intensiu de carrers i places i tenen unes necessitats molt concretes, segons dades de l’anuari municipal del 2019, a la Torrassa hi ha 10.000 persones nascudes a Catalunya, 14.000 a l’estranger i 2.500 a la resta de l’Estat.

Tensió en augment

Enmig de tot el conflicte, un grup de persones va entrar a l’espai a fer malbé la feina feta i a arrencar el que hi havia plantat, una cosa que no va fer més que empitjorar les coses, i l’ajuntament ha instal·lat blocs de formigó que ocupen pràcticament tota la superfície, acció que els contraris al projecte celebren, ja que dificulta que aquest es continuï desplegant, però que, a ulls de no pocs, ha escalat encara més el conflicte, que va molt més enllà d’aquest racó i no deixa de ser un conflicte sobre el dret a la ciutat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Fonts municipals asseguren que en tot moment han volgut dialogar i que les obres de la futura plaça, que remarquen que es faran a petició dels veïns de la zona, començaran aquest mateix any. «Amb el grup de veïns de l’entorn que fa temps que reivindicava la reconversió de l’espai hem treballat un projecte que aplanarà el terreny, eliminant els desnivells, per col·locar un terra de sauló, plantar arbres i altres elements de jardineria, encara per concretar amb el veïnat», detalla la mateixa veu del consistori, que afegeix que els veïns també van demanar la instal·lació d’una il·luminació adequada, bancs, aparells d’exercici, papereres i una tanca perimetral que permeti limitar l’horari d’ús, aquest últim, un –altre– dels punts de desacord. Des de l’ajuntament jutgen també que «moltes de les activitats proposades per l’Espai són compatibles amb la plaça plantejada», una cosa que aquests neguen, ja que són dues opcions que parteixen de plantejaments completament diferents.

Des de l’Espai demanen una mediació externa i professional, aliena al conflicte, una cosa que des de l’associació de veïns s’ofereixen a buscar. De moment, han pintat els blocs de formigó de colors.