Badalona vacuna un centenar de sensesostre: «Vaig pensar que a mi no em trucarien»

El Mamadou surt de la sala de vacunació amb un somriure. «Em fa una mica de mal el braç però ara ja estic protegit. I el més important, puc anar a França o a Bèlgica a veure els meus familiars», diu. El somriure s’apaga quan recorda com el 2006 va creuar l’Atlàntic en pastera i va aconseguir trepitjar terra espanyol a les Canàries. Des d’aleshores ha rondat per tota la Península treballant sense contracte o fent-ho amb la documentació d’un altre en l’agricultura, l’hostaleria o la construcció. No té papers, ni targeta sanitària, i només conserva una pàgina del seu passaport. «Se’m va cremar amb l’incendi de la nau de Gorg», aclareix. Viu ara en una altra nau ocupada, al mateix barri, amb 50 persones més. «Almenys tenim aigua i llum. Però a ningú li agrada viure així», sospira.

«Jo només vaig al metge si tinc una urgència, però no estic al sistema, no compto... Per això vaig pensar que no em trucarien per vacunar-me», prossegueix. Malgrat això, la setmana passada un equip municipal d’educadors es va traslladar fins a l’assentament i va insistir a tots els seus habitants que tenien dret a vacunar-se. «Jo no constava a la llista, però quan el Mamadou em va dir que em podia vacunar vaig pensar a venir», explica l’Alejandra, una colombiana de 27 anys que carrega en braços la seva petita Djana, de 17 mesos. «El seu pare vivia a la nau de Gorg, però des de l’incendi va desaparèixer, no en sé res...», explica la dona.

L’Alejandra va aterrar a Espanya demanant asil amb el seu fill gran. Els van concedir el permís de refugiats, però ja han esgotat les ajudes estatals. Ella sí que té documents, el que no té és feina. «Treballava entapissant barcos però tot ha baixat molt després de la pandèmia. A més la màquina se’m va cremar a l’incendi del Gorg i no tinc amb qui deixar la nena», explica. Ara viu a casa d’una amiga amb els dos nens, però reconeix que freqüenta les naus ocupades a la ciutat. «No vaig voler saber res dels serveis socials, perquè temia que em traguessin els nens. Però avui m’he acostat almenys per vacunar-me i poder estar tranquil·la», afirma. Gràcies a la vacunació, els educadors la coneixen i intentaran tramitar-li ajudes per aconseguir una llar per als petits.

Qui tampoc s’ha volgut perdre la vacuna és el Julián, un home de 67 anys que viu al carrer. «A mi sí que em van trucar abans, quan em tocava pel meu grup d’edat, però això dels trombes em feia molta por. ¿I si m'agafa una embòlia?», es qüestionava. A la fi, s’ha decidit. «He vist que tot ha anat bé..., i vaig pensar que aquesta vegada havia de venir. Ho faig per la meva salut i la dels altres», aclareix. El Julián amb prou feines fa una setmana que està al carrer. «Jo era encofrador en la construcció», explica. Després de la crisi del 2008 al feina va començar a decaure. «Em feien treballar sense contracte, sense cotitzar... i ara m’he quedat amb una pensió de 665 euros. ¿Com em pago un pis, una habitació?», es pregunta l’home, que reconeix que ha estat dormint en un banc davant la comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Tot i que, en realitat, el primer a vacunar-se aquest dimecres ha sigut Matar Thioub, un jove senegalès de 18 anys que fa més de dos metres i que també van ocupar la nau calcinada de Gorg. «Fa una miqueta de mal, però ja està», tranquil·litzava els seus companys després de rebre la punxada. El jove va sortir del seu país el 2018 convençut que acabaria jugant a bàsquet al Barça després que un presumpte observador es presentés a casa dels seus pares. «Vaig començar a jugar a l’Alacant..., però al final res», comenta, resignat. El 2019 va acabar en diversos centres de menors de Catalunya, fins que al desembre va haver d’abandonar-los al complir la majoria d’edat. Ara viu en una pensió municipal, com més de 90 supervivents de la nau calcinada de Gorg.

«Aquesta és la segona vacuna que em posen a la meva vida», explica content el Matiga, un altre supervivent de la nau que sap el que el dia 15 ha d’abandonar la pensió municipal i ocupar una altra nau industrial. La primera injecció que va rebre va ser la de la tuberculosi, al Senegal. La segona, la de la Covid a Badalona. «És que nosaltres allà no tenim la sort de poder vacunar-nos tan fàcilment, a l’Àfrica les vacunes no arriben», afegeix el Gibril, un altre home gambià sense llar. «Al principi tenia molts dubtes, pensava que farien un experiment o alguna cosa..., però després vaig pensar que jo també tinc dret a vacunar-me. El problema està amb la gent que no està connectada amb cap entitat ni serveis socials... ¿Com s’assabentaran que poden vacunar-se també?», es pregunta.