La prohibició de les habitacions turístiques a domicilis de Barcelona divideix l’ajuntament

El futur de les anomenades llars compartides (habitacions de lloguer per dies a turistes a domicilis particulars) a Barcelona ha de quedar resolt abans d’agost, quan finalitza el termini establert pel Govern perquè els ajuntaments regulin l’activitat ja autoritzada pel Govern. Però la comissió d’Ecologia i Urbanisme celebrada aquest dimarts ha deixat clara la bretxa municipal que ha obert el tema a la capital catalana, enfrontant fins i tot els socis de govern, Barcelona en Comú i el PSC. L’equip de Colau ja va presentar fa setmanes els seus plans de prohibició, encapçalats per la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que en termes morals ha sortit derrotada aquesta tarda davant la proposta de JxCat per regular amb limitacions en lloc de prohibir, com també prefereixen els socialistes, PP, C’s i BxC.

Sanz va recordar fa uns dies que l’actualització del pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) de Barcelona aprovat inicialment a principis d’aquest any incorpora una moratòria que blinda qualsevol nova llicència, incloses les habitacions per a turistes en cases de particulars. I és per sobre de les recents sentències contra el PEUAT original. Però la majoria de partits sostenen a la recta final per a la regulació municipal que les llars compartides no s’han de posar al mateix sac de la prohibició, sinó que proposen regular una oferta que ja existeix fa anys alegalment (s’estima que hi ha uns 7.700 anuncis al respecte) amb les necessàries limitacions i inspeccions, ha emfatitzat el portaveu de Junts, Jordi Martí.

Dret i preus

La seva proposta ha prosperat amb els esmentats recolzaments, tot i que no és vinculant i només l’autoritza moralment a congratular-se de «forçar els comuns a regular» el tema. Una pressió que Sanz sembla no acusar, ja que ha insistit a «defensar la vivenda per viure» i ha posat el dit a la nafra a l’insistir que durant el seu mandat va ser CiU qui «va liberalitzar» els pisos turístics amb màniga ampla. També ha tret pit per una sentència recent que avala l’estratègia de l’ajuntament d’haver posat límit als pisos turístics per prioritzar el dret a la vivenda. En la mateixa línia, des d’ERC, Eva Baró creu que si es lloguen habitacions per dies (menys de 31) a turistes s’està perjudicant l’accés a la vivenda en un moment de crisi i s’està empenyent cap amunt el preu de les habitacions. I tot i que la seva postura inicial no era la prohibició sinó la limitació, veuen menys dolent posicionar-se en aquest sentit que obrir la veda a la regulació que defensava Martí.

Notícies relacionades

Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona

Excursions ‘low cost’ des de Barcelona: el fenomen en auge que inunda els portals de veïns

De la mateixa manera que els particulars que exerceixen d’amfitrions reclamen el dret a l’activitat per poder arribar a final de mes o poder pagar el lloguer, o que els hotelers la rebutgen de ple perquè creuen que serà un colador de pensions encobertes i usos lucratius per part de no particulars, els grups de l’ajuntament fan lectures molt dispars del fenomen urbà que cada ciutat enfronta com pot, però no prohibeix de soca-rel, han insistit els partidaris d’encaixar-la. Per a Martí, és necessari «dialogar i arribar a un acord» que permeti aquesta suposada redistribució local dels ingressos turístics. El mateix sosté en aquest cas el PSC, com ha reivindicat Rosa Alarcón: «Un PEUAT sense llars compartides no contribueix a descentralitzar el turisme». I serviria per regular la gran oferta ara alegal, ha rematat.

En l’estira-i-arronsa, Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, ha arribat a titllar d’«incoherent» la proposta dels comuns i ha defensat que les habitacions per dies permetrien una millor integració del visitant als barris, afegint «seguretat jurídica» davant el risc que els afectats demanin al consistori, com ja han fet altres operadors. En aquest bàndol, també Maria Luz Guilarte (C’s) ha valorat les llars com a «eina social» per a ciutadans que troben aquí una fuita econòmica.