Colau recolza la nova terminal satèl·lit del Prat però demana que l’ampliació sigui Girona

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat recorda cada vegada més a la discussió sobre el tramvia per la Diagonal. Perquè surten opinions com bolets, perquè els tècnics sovint queden tapats per la cosa política i perquè la ciutadania observa el camp de batalla com qui segueix un partit de futbol americà, movent el cap d’una banda a l’altra sense entendre massa qui guanya o com avança la qüestió. Aquest dijous, la part del govern municipal que s’oposa a l’extensió de la tercera pista, és a dir, els comuns, ha presentat un saberut estudi que parla de catastròfiques dissorts per a la ciutat si finalment l’aeròdrom guanya espai en terrenys de La Ricarda. Alhora, el PSC, la part més afí a Aena del mateix govern, ha brandit, sense tant soroll i perquè consti la seva posició, el seu propi informe. Un executiu amb dues visions diferents, que, no obstant, no té competències en matèria aeroportuària.

Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, i Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica, han presentat els detalls d’aquesta anàlisi elaborada per l’empresa pública Barcelona Regional. Com ja van fer amb la presentació de les opcions per connectar el Trambaix i el Trambesòs, han esgrimit les diferents alternatives per acabar concloent que la millor és precisament la que ells defensen. És a dir: «La millor proposta és un híbrid que permet connectar-nos millor amb el món, reduir les emissions, no perjudicar el territori i alhora utilitzar les inversions amb una nova terminal però sense ampliar el perímetre actual».

La regidora dels comuns coincideix amb Aena que és necessària una nova «terminal satèl·lit» i reclama «mesures d’eficiència en el trànsit aeri». «Plantegem –ha prosseguit– una gestió de sistema aeroportuari que incorpori sobretot Girona, però també Reus, i substituir els vols curts per l’alta velocitat ferroviària». Sobre l’actitud de l’operador, lamenta que vulguin «començar el hub per la teulada», i ha reclamat que la taula de diàleg iniciada per la Generalitat amb tots els implicats sigui realment un «espai de treball i no d’imposició i xantatge». «L’interès general –ha prosseguit– mereix posar sobre la taula evidències científiques i veritats». Sobre el paper de l’aeroport de Girona, l’estudi de Barcelona Regional recorda que les companyies prefereixen poder operar des d’un mateix aeroport. Per resoldre aquest escull, recepten que el gruix de vols ‘low cost’ tornin a Girona, una opció «que passa per resoldre l’estació d’alta velocitat d’aquest aeroport».

Empremta ambiental

Badia s’ha quedat l’apartat d’alertes, tot el que pot passar-li a la capital catalana si el Prat guanya els 20 milions de passatgers anuals que sembla anhelar Aena. Aquest creixement, ha assenyalat, implicaria de manera directa 2,8 tones més de diòxid de carboni a la ciutat. Però hi ha més coses. Si es té en compte que la meitat dels visitants són turistes, suposaria un consum extra de quatre hectòmetres cúbics d’aigua, 260 gigawatts hora de consum energètic, 48.000 tones més de residus i més pressió sobre els veïns i comerços. Tot això genera una empremta ambiental d’unes altres tres tones de CO2. I tenint en compte que de cara al 2030, ha recordat, Barcelona s’ha compromès a reduir un 55% les emissions respecte a les de 1992, el que generaria l’ampliació de l’aeroport per si sol multiplica per tres, en negatiu, el repte que la ciutat té entre mans en els pròxims 10 anys. Hauríem de rebaixar 1,9 tones i se n’estarien generant 5,8.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Sanz també ha recordat que la proposta l’ha fet «un operador» que és de titularitat pública en un 51% però que que respon «també a interessos privats», i que, en qualsevol cas, serà el Govern central qui haurà de llançar una proposta concreta. «El futur de l’aeroport no es pot fer partint de presentacions de ‘power point’ o declaracions als mitjans de comunicació. Ha de decidir-se en base a informes rigorosos».

L’estudi amb què treballa el PSC porta la firma de l’empresa de consultoria aeroportuària GPA i coincideix, en bona part, amb els postulats d’Aena. En les seves conclusions s’assenyala que l’impacte de les actuacions previstes generaria més de 365.000 llocs de treball directes i indirectes, cosa que suposaria el 8,9% del PIB català, que les mesures compensatòries «suposen ampliar l’espai protegit» i que el pla generaria «una millora acústica» sobre les poblacions de l’entorn. En resum, poc a veure amb l’esgrimit per Barcelona Regional. Sobre el desacord al si del bipartit que comanda Barcelona, Sanz ha llançat pilotes fora al recordar que com passa amb altres temes, «el govern té matisos».