Els barris del 22@ es pronuncien sobre el seu futur

Durant els últims dies, un grup de voluntaris ha repartit 30.000 targetes censals, pràcticament domicili a domicili, a les 51 àrees –les mateixes que en unes eleccions oficials– cridades a votar. Un territori ampli i divers –del Besòs a Diagonal Mar– que per als organitzadors de la consulta era molt important cuidar pam a pam. L’objectiu de les targetes, de fet –les taules funcionaran amb un cens universal– era donar a conèixer la consulta, situant el debat sobre el futur dels seus barris a l’agenda, objectiu final de la mobilització. La pregunta plantejada és: «¿Estàs d’acord amb parar l’actual pla del 22@ i la seva imminent modificació, que posen per davant la construcció d’oficines i hotels, i que es faci una modificació que prioritzi la preservació de la vivenda i el patrimoni existent, la construcció de vivenda protegida, l’impuls de la indústria i la producció local i la creació de zones verdes i equipaments? ¿Sí o no?».

Superar la participació del ‘Repensem’

Les urnes estaran col·locades i obertes aquest dissabte al matí i diumenge durant tot el dia, i diumenge a la nit l’organització donarà a conèixer el resultat en un acte a la rotonda del Casino, l’epicentre de la Rambla del Poblenou. Seguint l’esperit de la consulta del 9 de novembre del 2014, el més important d’aquesta –òbviament no vinculant, ja que s’ha organitzat pel teixit popular al marge de les institucions– no és tant el resultat, ja que evidentment la immensa majoria dels participants votarà per un altre model de ciutat, sinó el nombre de participants. Per a Albert València, membre actiu de l’organització, una participació superior a les mil persones, que van ser les que van participar en el procés de participació municipal ‘Repensem el 22@’, del qual van sortir molt decebuts, seria un èxit.

Més enllà de l’impacte que la consulta pugui tenir a l’ajuntament –la intenció del qual és aprovar després de l’estiu el nou pla urbanístic per a la zona–, València remarca que el més important és conscienciar el barri sobre què suposa el pla i unir-lo. Evidenciar al carrer una reivindicació que porta 20 anys latent i que té molts anys per davant, ja que actualment s’ha desenvolupat poc més d’una quarta part de tot el pla.

L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el setembre del 2020 el procés de modificació del Pla General Metropolità (PGM) en aquest àmbit per afegir més pisos. «Un consens», segons el parer de la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, que valora «molt positivament» l’organització de la consulta per part dels veïns.

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

L’afirmació de Sanz s’ajusta a la realitat. Tant els veïns organitzats com el partit de la tinenta d’alcalde consideren que el principal problema del pla vigent a la zona és que necessita més vivenda, el problema és que els veïns organitzats consideren que la modificació del pla per fer-lo «més barri» és tímida i insuficient i volen un pla nou des de zero. Amb més vivendes i menys oficines i hotels, la llavor de l’actual pla.

El nombre de vivendes previstes en el plantejament inicial eren 9.300. Ara, amb el nou PGM –que preveuen aprovar aquesta tardor– seran 15.800. D’aquestes, dues terceres parts hauran de ser a preus assequibles i, del total, un terç ho hauran de ser en règim de lloguer.