¿El George Floyd gitano?

¿Però té aquest cas el potencial d’iniciar un Black Lives Matter gitano? Les dues víctimes pertanyien a minories històricament discriminades i se’ls va aplicar la tècnica del genoll al coll. A més, les dues reduccions policials van ser gravades en vídeo, unes imatges que mostren els crits agònics dels detinguts i que han sigut difoses per xarxes i mitjans de comunicació.

«Sens dubte té aquest potencial –declarava Juan de Dios Rodríguez Heredia, exdiputat al Congrés, exeuroparlamentari i vicepresident de la Unió Internacional Romaní, que també va acudir a la concentració–. Però cal tenir en compte que als Estats Units els negres també tenen poder, fins i tot hi ha hagut un president negre, i nosaltres no tenim la mateixa capacitat de resposta i mobilització».

Els concentrats van fer un minut de silenci i van entregar al cònsol txec, Jaime Martín, una carta dirigida al president Milos Zeman en la qual li demanen «que es comprometi que les autoritats del seu país facin una investigació a consciència amb l’objectiu que es faci justícia» i «freni informacions tendencioses», com que Tomás anava drogat o estava malalt. No obstant, aquestes autoritats ja han mostrat el seu recolzament a l’actuació dels agents de policia de la ciutat de Teplice.

Denúncia davant el Parlament europeu

Tot i així, Heredia va assegurar que «no pararem fins que es faci justícia i farem que aquest cas tingui una repercussió mundial». La Unió Internacional Romaní s’ha compromès a denunciar el cas davant el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Per a Paqui Perona, presidenta de Veus Gitanes, «el cas de Stanislav Tomás és un precedent que no es pot consentir». Aquesta activista i veïna del barri de La Mina lamentava que «els mateixos activistes que es van aixecar per George Floyd són incapaços de veure com ens maten als gitanos, els és igual, perquè l’antigitanisme està naturalitzat».

En els últims dos anys, la comunitat gitana a Espanya ha denunciat les morts de Daniel Jiménez, Manuel Fernández, Pedro Antonio Calahorra, Miguel Ángel Fernández i Eleazar, un jove amb un 75% de discapacitat que va morir després de ser colpejat per uns vigilants.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

A l’acte davant el consolat txec, Juan de Dios Rodríguez Heredia va comentar que no deixava de ser significatiu que la seva primera intervenció com a diputat per Barcelona al Congrés, el 1977, fos contra «alguns ‘cigrons negres’ de la Guàrdia Civil» i més de 40 anys després estiguessin manifestant-se encara contra la violència policial.

Heredia defensava que, mentre en 40 anys el poble gitano ha aconseguit reduir un 80% de l’analfabetisme i les dones ocupen més llocs a la universitat que els homes, la discriminació continua. Que queda molt camí per recórrer ho demostra el fet que al preguntar-li a una de les dones presents a la concentració què posava a la seva pancarta aquesta contestés: «No ho sé. ¿Què posa?». L’acte va acabar amb l’entrega de la bandera gitana al cònsol i el crit «’¡Opre romá! (¡Amunt el poble gitano!).