SOS per salvar la casa d’‘El cigronet valent’

En una de les puntes del barri, a la frontera amb el Carmel, s’aixeca el santuari del Coll, una de les joies de l’arquitectura d’un barri «tan costerut que fins i tot les baixades s’han de pujar», com ho descriu Josep Callejón, president del Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca, que fa anys que lluita per preservar la memòria i el patrimoni d’aquest elevat racó de la ciutat. Dins aquesta església –«documentada per primera vegada el 1098», diuen–, hi ha la Mare de Déu del Coll, una talla romànica del segle XIII, «la verge venerada més antiga d’Europa, més que la de Montserrat», presumeix Josep Maria Riera Sala, un altre dels veterans membres del centre d’estudis. La web de Montserrat data la Moreneta un segle abans, el XII, però en tot cas no ve d’un segle amunt, un segle avall; la del Coll és, sens dubte, una de les verges venerades –«les que hi ha a les esglésies, als museus sí que n’hi ha de molt més antigues», remarquen– amb més història. 

La passejada pel barri la faran entre els dos, perquè el primer l’haurà d’abandonar en algun moment perquè té una reunió important amb l’ajuntament, precisament per parlar del futur d’uns dels edificis importants en la visita: la casa de Balet i Blay, al 40 del passeig de la Mare de Déu del Coll.

«Ens van fer això»

De camí a la casa Balet i Blay passen per una font, l’antiga Font Rúbia, «la font original és a sota, allà van trobar amagada la verge, l’hi van guardar per protegir-la», prossegueix Riera, molt enfadat amb la restauració de la font que es va fer fa uns anys, «estant Fandos de regidora». «Nosaltres volíem que posessin un vidre i que es veiés la font original, que és a sota i era una de les fonts que proveïa d’aigua Barcelona, però van fer això», diuen tots dos assenyalant la reproducció d’obra.

Sobre la façana dels vells estudis, avui un edifici buit, dues grans lones d’una empresa de demolició. En un dels laterals, una pintada recent «el somriure més gran, veure una furgo de la Urbana cremant», diu. «Jo no penso així», es desmarca Callejón. És evident que cap dels Joseps són l’autor i que els seus interessos cap a l’edifici van per uns altres camins: que l’anunciada demolició no arribi mai. Un objectiu que no només persegueixen des del centre d’estudis, sinó també tot el teixit associatiu del barri. «Aquí es va crear la primera pel·lícula d’animació d’Europa, ‘El cigronet valent’ (‘Garbancito de la Mancha’)», recorden. No només no volen que s’enderroqui sinó que volen que l’ajuntament adquireixi la finca i la converteixi en el museu del còmic i la il·lustració, una disciplina que va marcar la història de l’enclavament. «El nostre projecte és molt gran i els nostres polítics molt petits», assenyala l’enamorat de la història del seu barri.

El que demanen no s’allunya massa del que ja va passar amb l’actual centre cívic, situat en un dels edificis d’Edicions Bruguera, un passat que és recordat amb un gran mural a l’entrada de l’espai, al 15 del carrer d’Aldea, i amb el nom del centre cívic, anomenat Centre Cívic el Coll-la Bruguera. De fet, el 2009 va començar al centre cívic un projecte de recuperació de la memòria de la Bruguera, que va incloure diverses exposicions (i el canvi de nom de l’equipament municipal).

Notícies relacionades

Vallcarca, renéixer després de l''urbanicidi'

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

A la vorera del davant de l’edifici, amb un futur que sembla sentenciat però pel que els veïns continuen lluitant, hi ha l’entrada principal a l’alberg de la Mare de Déu del Coll, segurament la construcció més singular del barri per la seva inspiració morisca. Impressionant alberg de la Xarxa d’Albergs de la Generalitat que acaba de reobrir les portes després de dos anys d’obres. «Els més vells del lloc el coneixen com Can Marsans, perquè és la casa que li va fer Marsans, el dels viatges, a la seva filla malalta, perquè passés aquí el temps que li quedava», explica mentre puja per l’accés al palau Riera.

Callejón ja ha marxat a la seva reunió amb el districte, no sense que abans li desitgés sort el seu company de batalles, passejos històrics i estudis. L’alberg, obra de l’arquitecte Juli Marial i Tey i Patrimoni Cultural Europeu no es veu des del carrer però val la pena fer la pujada de l’entrada per conèixer-lo.