L’Eixample del segle XXI converteix el cotxe en un «convidat»

No semblava que la compareixença oferís gaire novetats respecte a l’explicat ja al març, però al final han anat apareixent detalls que ajuden a fer-se una idea una mica més afinada sobre com seran els carrers de l’Eixample d’aquí uns anys. O almenys, com vol que siguin l’actual govern de la ciutat. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz ha mostrat la foto d’un tros del carrer Consell de Cent, el primer que s’abordarà dels 21 nous eixos verds, que generen dues places en el que avui són simples encreuaments viaris. És una mica diferent de la de fa quatre mesos, perquè desapareixen les llambordes i s’esvaeix l’asfalt, la vegetació és frondosa, s’imposa la plataforma única, apareixen noves fileres d’arbres i el terra exhibeix el ‘panot’ barceloní de tota la vida, que serà com el Volkswagen Escarabat, amb la imatge més o menys de sempre però amb nova tecnologia que el faci més eficient i sostenible.

Si parlem de cotxes, és inevitable agafar-se a un dels titulars del matí. Tractant-se d’una política hàbil amb les paraules com Sanz, aquesta no ha sigut una afirmació improvisada: «El cotxe deixa de ser el protagonista i passa a ser un convidat». Com a tal, com a persona aliena, deixarà de tenir un paper principal al carrer, on té reservat prop del 60% de la superfície, per convertir-se en un element ocasional que serà com John Travolta a la casa de Mia Wallace a ‘Pulp Fiction’: un personatge perdut i desorientat. Ja veurem, no obstant, què passarà amb els 300.000 vehicles que creuen la ciutat diàriament per l’Eixample. És cert que el pla s’elabora a 10 anys vista, però ara per ara no s’entreveuen plans definitius que, per exemple, redueixin l’entrada de vehicles des del tots els punts de l’àrea metropolitana, ni tampoc sembla que el bus aconsegueixi avançar en velocitat comercial (es mou a menys de 12 km/h). L’únic a la vista és la connexió del tramvia per la Diagonal. Bé, un trosset, de Glòries a Girona. El que és segur és que els automòbils no podran utilitzar aquests carrers per creuar Barcelona. Se’ls expulsarà a l’arribar a la perpendicular, com passa a la superilla de Sant Antoni o a la del Poblenou.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Però això ja s’anirà veient, perquè també està en tasques pendents el repartiment de mercaderies, que suposen el 20% del trànsit i el 40% de les emissions contaminants imputables al cotxe. La meitat dels transportistes transita amb la furgoneta mig buida i en els últims anys han perdut el 30% de places d’estacionament. ¿Per què parlem d’aquest gremi? Una de les característiques del pla d’eixos verds és la promoció del comerç de proximitat, que, òbviament, requerirà la seva mercaderia. S’ha parlat molt d’instal·lar microplataformes en punts estratègics de la ciutat per fer l’última milla fins a la destinació en transports sostenibles. De moment, ha avançat poc. El 2030, quan es preveu que els 21 eixos estiguin acabats, ja es veurà com va la cosa, però en qualsevol cas, sembla que moltes de les bondats del pla depenen de l’evolució d’elements que no depenen només del consistori.

Cerdà, reinterpretat

Passa una mica el mateix amb els arbres i les zones verdes. L’escassetat d’aigua és una realitat, i tot i que es preveu que el nou terra reculli fins un 30% de l’aigua, queda per veure si pot garantir-se el bon manteniment dels 4.000 arbres que es plantaran en els eixos verds, on el verd passarà de l’1% al 10% de la superfície. A més de tots els parterres amb plantes i altres elements naturals que requereixin un reg més o menys estable. Respecte als arbres hi ha una novetat important, ja que es trencarà amb la simetria del pla Cerdà de 1859, això és, la doble filera d’arbres a quatre metres de la façana amb una calçada central que amb el pas de les dècades es va anar convertint en una autopista urbana. Els que es plantin s’instal·laran a les zones on més piqui el sol per garantir ombra a les noves zones d’estada (taules i bancs), en aquesta filosofia que l’Eixample deixi de ser un ascensor horitzontal de persones per convertir-se en un lloc per estar-s’hi.