Urbanisme

El comerç de Sant Antoni clama per millores a la superilla

  • Una enquesta de la patronal entre els operadors qüestiona el manteniment de l’estructura i el seu impacte econòmic 

  • L’estudi contrasta amb els sondejos municipals, en què es destaca la satisfacció dels usuaris particulars

superilla

superilla

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

L’invent urbanístic més sonat de l’‘era Colau’, les superilles, cridades a oxigenar la trama urbana afavorint l’ús i gaudi ciutadà dels carrers en detriment del trànsit, continua alimentant el debat entre partidaris i detractors. L’últim element a sumar-se a la discòrdia és una enquesta sectorial impulsada des de la patronal Barcelona Oberta en què es conclou que la pràctica totalitat dels comerciants de Sant Antoni creuen que la mesura ha complicat l’accés dels seus clients a la zona, ha fet baixar les vendes i pateix una greu falta de manteniment i neteja. Les dades contrasten amb els sondejos que esgrimeix l’ajuntament, on es recalca la suposada més granafluència de passejants.

Des de la implantació d’aquest model en aquest barri de l’Eixample, el consistori ha difós balanços majorment favorables. El 2018, després de la inauguració del nou mercat municipal i l’avanç de la superilla, l’afluència a la zona va créixer un 16%, van destacar. Vuit mesos després, van detectar que el 69% de comerciants enquestats van percebre un increment de pas de persones pels carrers pacificats. La primavera passada, sense anar més lluny, un altre estudi de Superilla Barcelona al barri va analitzar l’espai públic, mobilitat, medi ambient i activitats al carrer, amb conclusions generals positives, com que s’«integra bé a l’espai de l’Eixample» i que la majoria de persones voldrien ser-ne usuaris o viure prop d’un espai similar.

Noves opinions

Però el col·lectiu de comerciants afirma que no se sent representat en les decisions i anàlisis que porta a terme l’ajuntament, per la qual cosa els eixos Som Sant Antoni i Encants de Sant Antoni van demanar a la patronal que els aglutina, Barcelona Oberta, una enquesta centrada en ells i en l’impacte econòmic de la intervenció, que creuen que mai s’ha avaluat. En els resultats, els venedors remarquen que des que es va completar el 2019 fins a l’inici de la pandèmia (període a què s’al·ludeix), la facturació va disminuir per a un 45,3%, mentre que augmentava per a un 7,5% i es mantenia per a un altre 47,2%. Per a Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, és clau realitzar aquestes previsions d’impacte econòmic abans de desplegar les superillés.

Lidia Núñez, presidenta de Som Sant Antoni, afegeix que els 10 mesos d’obres en trams de cent metres van significar un 40% de pèrdues de facturació que mai s’han compensat, ja que en el millor dels casos les vendes es van recuperar, sense créixer. «Venia gent de tot Barcelona que ara ho té més complicat», afegeix.

I és que en qüestió de mobilitat, un 94,3% d’entrevistats opinen que els seus clients ho tenen més difícil per accedir a l’eix amb els seus propis mitjans, un 82% diu que falten espais de càrrega i descàrrega, i un 81% afegeix que la priorització en la senyalització de circulació no és correcta. En aquest sentit, xoquen amb els estudis del consistori que fa tres mesos assenyalaven que per al 61% d’usuaris no aparcar en superfície a la zona era un problema i arribar-hi amb cotxe era «fàcil». Però sí que hi ha coincidència quant a la percepció de la mala senyalització i de potencial perill per al vianant.

Suspens en recursos

Notícies relacionades

En el sondeig intern realitzat aquest juny, la patronal també en revisa el manteniment quotidià, on el suspens és contundent. Un 83% dels empresaris (des de botiguers a restauradors) de l’entorn creuen que la neteja no és òptima, i un 87% que els parterres no estan ben cuidats malgrat que l’ús intensiu com a punt de trobada per a alguns col·lectius queda curt en comparació amb els recursos per mantenir-lo, afirmen. La presència de rates és cridanera sobretot a Borrell, i els afectats les atribueixen als treballs que es van fer a l’aixecar el terra, explica Nuñez. O les papereres plenes de llaunes i restes de menjar.

Entre les seves demandes a l’ajuntament consten, a més, millors connexions a la zona en autobús, aparcament gratuït, vigilància i més seguretat.