El Bicing metropolità; tercera part

Han passat 12 anys des que una quinzena d’alcaldes metropolitans van alçar la copa per brindar pel sistema metropolità de bicicleta compartida. Barcelona feia dos anys que tenia el Bicing, i malgrat els problemes informàtics que tombaven el servei cada dos per tres, el projecte havia suposat una revolució per a la ciutat. Es va fer el concurs i no s’hi va presentar ningú. El 2018 es va tornar a intentar, però de manera molt tímida, amb només 250 bicis elèctriques. Ara podrà comprovar-se si a la tercera va la vençuda, perquè l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té entre mans un nou intent, que inclourà més de 2.000 bicicletes. No veurà la llum, si la veu, fins al setembre del 2022. Mentre això passa, si passa, la notícia palpable és que la capital catalana ha inaugurat aquest dimecres el seu primer Bicibox, un aparcament segur per a bicicletes. Això sí: és al metro, i gairebé en terres de l’Hospitalet.

L’Anunci del Bicing metropolità l’ha fet sense voler volent Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de Mobilitat de l’AMB. En el següent ple de l’ens metropolità, en què hi ha representats 36 municipis i uns 3,2 milions d’habitants, està previst que es voti i s’aprovi el projecte, el concurs públic del qual aniria a càrrec de TMB. Algú podria considerar irònic que sigui l’empresa de transport públic la que comandi una alternativa que podria considerar-se competència del bus i el metro, però la cosa agafa una mica de forma si s’assumeix el discurs de la intermodalitat, és a dir, que un ciutadà opti per diferents mitjans de locomoció durant el dia. La idea és transcendir de manera sostensible a l’e-Bicibox, aquestes 250 bicis elèctriques que ja operen en 10 municipis, però que s’han quedat en poc més que una anècdota.

Superar la frontera

L’AMB haurà de firmar un conveni amb els ajuntament interessats perquè l’empresa concessionària que guanyi el concurs aconsegueixi els dominis del seu territori. Això vol dir, bàsicament, que se li permeti instal·lar les estacions i que es faciliti la gestió de transport de bicicletes. L’escull més important serà, una vegada més, Barcelona. Allà ja hi ha prop de 7.000 bicicletes gestionades per l’UTE Pedalem BCN. Roger Junqueras n’és el gerent i assenyala que l’opció més intel·ligent potser seria la d’«instal·lar estacions de transvasament al perímetre de la ciutat», de manera que quan un entri a la capital amb la bici metropolitana es passi a la local. Això implicaria que els ancoratges siguin els mateixos, perquè no passi com amb el diferent ample de via espanyol i europeu. El concessionari del Bicing, de fet, té previst ser un dels postulants, sempre que les condicions no siguin draconianes. Des d’un punt de vista pràctic, seria l’opció més racional, però això haurà de dilucidar-ho un tribunal partint de les propostes tècniques i econòmiques. Sobre la xifra de 2.000 bicicletes, Junqueras considera que el projecte serà més solvent i eficient si la xifra s’acosta més a les 3.000 unitats.

La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, que potser no esperava que Poveda llancés aquest anunci, s’ha limitat a dir que es treballarà «perquè el nou Bicing metropolità pugui confluir» amb el sistema que ja està en marxa a la capital catalana des de mitjans del 2007, quan l’empresa Clear Channel es va fer amb el contracte per un termini de 10 anys després d’un concurs no exempt de polèmiques. Confluir i connectar, perquè s’ha avançat en la unió ciclista entre municipis, però falta molt terreny per recórrer quant a carrils bici que permetin saltar d’un municipi un altre sense jugar-se la pell entre els cotxes, els camions, les furgonetes i les motos.

Aposta subterrània

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Mentre aquest procés avança, aquest dimecres s’ha inaugurat la primera estació de Bicibox en dominis de Barcelona. Aquests aparcaments segurs per a bicicletes van començar a plantejar-se a principis de la dècada passada quan el primer intent de bicicleta pública metropolità va fracassar, i ja estan disponibles en una vintena de ciutats. Que no n’hi hagués ni un a la gran metròpolis alimentava tota mena d’hipòtesi, com la possible existència d’un acord entre el consistori i el concessionari del Bicing perquè ningú trepitgi la manguera del contracte vigent. Avui aquesta possibilitat s’ha esvaït a mitges amb la inauguració d’aquesta caixa metàl·lica a l’estació de metro de Parc Logístic, de la L9 Sud, que és a Barcelona, però gairebé a l’Hospitalet de Llobregat. També aquest dimecres s’ha posat en funcionament un Bicibox a la parada de la L2 Pompeu Fabra de Badalona, i en pròximes dates està previst que s’engeguin aquests aparcaments ciclistes a les parades de la L9 Sud Mercabarna, Centric i les Moreres, aquestes dues últimes, al Prat de Lobregat. Tot, sota aquest ‘karma’ compartit de la intermodalitat.

Alarcón no ha volgut precisar si el Bicibox s’anirà estenent per la geografia barcelonina, però sí que ha assegurat que la idea és «instal·lar-lo en el màxim d’estacions de metro possibles». Sobre el fet que hagi tardat 10 anys a penetrar a la capital catalana ha argumentat que Barcelona és un «territori molt compacte» i l’ús de l’espai públic és «difícil i complicat». D’acord, però la multiplicació de terrasses de bars durant la pandèmia demostra això que ‘voler és poder’. Junqueras, per la seva banda, assegura que el desembarcament de Bicibox no suposa una competència per a ells. «Benvinguts siguin tots els sistemes que acompanyen la bici privada».