La pandèmia dispara la sensació d’inseguretat de les dones a Barcelona

El sondeig el van portar a terme a finals del 2020 les entitats Àmbit Prevenció, Col·lectiu Punt 6 i Creació Positiva i va comptar amb la participació de 938 dones. Posa de manifest la importància de la proximitat i dels espais de confiança, i assenyala la soledat al carrer i el tancament de comerços com els aspectes que més van alimentar aquesta sensació de vulnerabilitat durant les etapes més crues de la pandèmia. Per tot això, els impulsors reivindiquen un «urbanisme feminista». «La realitat demostra que moltes ciutats reprodueixen un urbanisme androcèntric que ha donat prioritat a un sistema capitalista i patriarcal, privilegiant tot el que es relaciona amb la masculinitat hegemònica», diu l’anàlisi de l’enquesta. Aquest sistema, conclouen, «exclou la majoria de la població: dones i persones no binàries, persones que pertanyen al col·lectiu LGTBI, minories ètniques, persones migrades, població indígena o persones amb diversitat funcional».

Lloc de residència

El 37% de les dones i persones no binàries consultades afirmen que la seva sensació d’inseguretat relacionada amb la violència masclista a l’espai públic ha crescut, un percentatge que escala fins al 44,5% en el cas de les persones LGTBI i fins al 62% si es pregunta a les dones racialitzades. També l’edat és un factor, ja que les menors de 28% han respost en un 47% que sí que s’han sentit més fràgils mentre que entre les majors de 62 anys ha sigut del 25%. També existeix una diferència notable respecte al lloc de residència. Entre el miler d’entrevistades hi ha veïnes dels 10 districtes de Barcelona, i les de Ciutat Vella van expressar una sensació d’inseguretat superior a la de la resta, d’un 51%.

Sara Ortiz Escalante, urbanista i sociòloga del col·lectiu Punt 6, lamenta que la pandèmia hagi posat «encara més de manifest una realitat de la qual es parla des de fa dècades sense que les coses canviïn de manera substancial». Censura especialment el fet que la violència masclista s’acarnissi més amb dones que pel seu origen o orientació sexual pateixen una doble discriminació. Per tot això, considera que l’urbanisme «ja triga a incorporar d’una vegada una visió feminista que transcendeixi a la percepció capitalista de l’espai públic». I no només amb més policia o càmeres de seguretat. El que reclamen és un canvi social, de més consciència, de sensibilització i amb la participació activa de les dones. Sobre si els resultats els han sorprès, diu que en el fons reflecteixen una realitat «molt trista que ens interpel·la a tots, que ens frustra i que arrosseguem des de fa massa temps». «L’únic que ha fet la Covid és visibilitzar-ho i aguditzar-ho més». És a dir, més que una sorpresa, és una constatació.

L’impacte de la policia

Consultades per la seva situació durant el confinament més cru, el 20% de les entrevistades assegura que, més enllà de la sensació d’inseguretat, va ser víctima d’algun tipus de violència masclista. Crida l’atenció que en el 22% d’aquests casos es declaren haver-se sentit violentades pels cossos de seguretat de l’Estat. La majoria, un 65%, no van denunciar els fets, i un 27% de les dones no tenen clar que la situació que van viure sigui punible. Les experiències personals compartides evidencien que la pandèmia va generar nous hàbits, vinculats a les restriccions però també a la necessitat d’evitar situacions de vulnerabilitat al carrer. Tals com quedar-se a dormir a casa d’altres persones o en llocs «on normalment no es quedarien, generant situacions que les exposen a noves violències que potser no es donen en altres circumstàncies».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La mobilitat és un altre dels aspectes analitzats per l’enquesta. El 9% de les dones i persones no binàries consultades asseguren que han deixat d’utilitzar algun tipus de transport per por. En el cas de les dones migrades, són el 15%. Sobretot ha disminuït l’ús de metro i bus i també els desplaçaments a peu. Té lògica, ja que són els àmbits en els quals és més fàcil coincidir amb altres usuaris de l’espai públic. Sobre les raons que van generar aquesta sensació d’inseguretat (podien triar diferents respostes), la poca gent al carrer va ser la resposta més repetida (52%), seguida del tancament de les botigues (26%), les restriccions horàries i el toc de queda (20%) i la menor presència de gent coneguda al barri (14%). També apareix la presència policial en un 9% dels casos, percentatge que puja fins al 16% en el cas de les dones migrades. Crida també l’atenció que el 37% de les consultades afirmen que l’ús de la mascareta ha incrementat aquesta sensació d’inseguretat.

Per tot això, en les seves conclusions, l’informe estima que les polítiques públiques, també quan hi ha una pandèmia sanitària pel mig, han d’incloure «les dones i les persones no binàries en la millora de les ciutats», ja que la seva experiència negativa «posa en relleu les carències de la cura del teixit urbà de les ciutats». En definitiva, que qualsevol persona pugui sortir de casa sense por.