El COI no vol elefants

Respon a l’instant. Està content. Em comenta que el balanç final dels Jocs de Tòquio és molt bo. «Els atletes han estat bé i han pogut disfrutar dels Jocs, hem controlat el virus i la logística ha funcionat». A més, afegeix: «Els japonesos ens veien amb reticència i teníem l’opinió pública en contra pel tema de la seguretat sanitària, però han vist que la bombolla del COI ha sigut el més segur de tot Japó». A més, «s’han batut rècords d’audiència televisiva».

Un mes a Tòquio

Miró porta gairebé un mes a Tòquio en contacte amb totes les autoritats esportives internacionals, així que no puc evitar preguntar-li com veu la candidatura Pirineus-Barcelona. «Des del COI no ens cansem de dir que en el moment d’adjudicar uns Jocs volem que siguin organitzats dins el marc d’un projecte de futur per a la ciutat, la regió o el país que els organitza. No volem que només es pensi en els 16 dies de competició i després deixar ‘elefants blancs’ darrere. Volem que els 16 dies serveixin al territori que els organitza per alguna cosa més. Per a un projecte de desenvolupament de la zona. Un desenvolupament sostenible i a més tot això fet amb una total preservació i respecte envers el medi ambient. I tenint en compte tot això, pel que sabem de la candidatura Pirineus-Barcelona, el relat té tots aquests elements. Per tant, encaixa en què han de ser uns Jocs Olímpics en el marc del segle XXI». Doncs mirin, vist d’aquesta manera, i observant com tothom està pendent de Tòquio, em resisteixo a pensar que algú es plantegi deixar passar una oportunitat així. Potser és que un encara no ha oblidat el canvi que van suposar per a Barcelona els Jocs del 92 ...

Vida estiuenca

Mentre uns estan enganxats a la tele, altres recuperen a poc a poc una certa normalitat. És el cas de qui va ser tinent d’alcalde de Barcelona i conseller d’Interior Quim Forn. Després de tres anys empresonat pot començar a viure com una persona qualsevol. És a Cadaqués. Això sí, quan fa quatre passos el paren per fer-se fotos. Un altre dels que també ha passat uns dies en aquest poble de l’Empordà és Jordi Cuixart. El vaig veure amb moto i m’expliquen que ja està preparant un nou llibre. Una cosa així com la segona part d’‘Ho tornarem a fer’.

Empresari i actor

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Fa unes setmanes vaig assistir a la sensacional celebració dels 50 anys de l’empresari gironí Jan Andreu. Un home emprenedor i interessat a promoure el coneixement i la solidaritat. Entre altres coses és el fundador i CEO del grup inversor Andge Investments, propietari d’Andreu Automoció i va crear l’empresa de roba infantil The Animals Observatory, en què participa la model Vanesa Lorenzo. A tot això, ara estudia entrar al món del cine... Tot un crac.

I allà, en la celebració del seu aniversari, hi havia Albert Madaula. Un artista multifacètic. Fotògraf, pintor, director de cine i creador del nou espai d’exhibició d’art del Poblenou anomenat Palmera Estudi. Per la seva cridanera vestimenta vaig deduir aviat que no es tractava d’un artista qualsevol. Després vaig descobrir que ha exposat la seva espectacular obra a Hong Kong, Barcelona i Madrid, i que l’esperen a Nova York i Sidney. Madaula és fill de pintor i el seu oncle Ramon és actor. O sigui, que ho porta a la sang. Ara està centrat en el seu nou curtmetratge anomenat ‘Cara de oro’, on vol presentar tota la seva obra. En el seu últim curt ‘Limón’ va participar Àngel Llàcer i la seva amiga, la guapa, talentosa i molt culer actriu barcelonina Clara Privat va ser la protagonista. El llargmetratge haurà d’esperar.