Restauradors i clients beneeixen els relleus de ‘disseny’ per a les terrasses de formigó

Inicialment els quatre prototips es van instal·lar a sis establiments de l’Eixample, a què després se’n van afegir dos més a Ciutat Vella i un a Nou Barris. En general, eren negocis agraïts per haver aconseguit un vetllador en plena calçada que els ha permès sobreviure en temps d’aforaments interiors retallats. Però també eren conscients de la lletjor dels muntatges que es van improvisar com a solució d’emergència, entre barreres i pius.

L’ajuntament estava obert a validar aquests o altres dissenys que s’ajustessin a la modificació que està tramitant sobre l’ordenança de terrasses, amb l’objectiu de poder encaixar de forma definitiva les 1.588 guanyades a la calçada a costa de retallar terreny al cotxe. La clau és que es tracti de mobiliari homologat, amb característiques tècniques específiques, obligatòries per a qui vulgui mantenir el vetllador, que segons el Gremi de Restauració de Barcelona serà possiblement tothom.

Estètica i funcionalitat

Les quatre empreses que es van postular han triat uns o altres materials, però amb una clara millora estètica i funcional. Tres han fet un doble prototip, per col·locar en cordons d’aparcament o xamfrà. L’aprovat és una evidència per als ‘conillets d’índies’ que l’han testat però també per als que tenen ganes d’implantar-lo, tot i que sobre tots els empresaris interrogats planeja el temor del cost econòmic. L’ajuntament el suavitzarà amb una partida de 650.000 euros per retirar els blocs de formigó grocs i els pius durant els pròxims mesos, i amb una línia de subvencions de dos milions d’euros per a la instal·lació dels nous. L’aprovació definitiva de la modificació serà a finals d’any, tot i que la pròrroga dels permisos excepcionals és fins a finals de febrer. No obstant, una instrucció municipal ja recollirà els criteris al setembre per si algú vol fer el relleu l’abans possible, i abans del termini màxim del juny del 2022. Les premisses municipals són «accessibilitat, seguretat i resistència», destaquen.   

¿Què comparteixen i en què es diferencien els prototips? El seu denominador comú és fer pujar la nova zona de terrassa al nivell de la vorera, i crear una tanca que protegeix i marca els límits, alternativa als pius, barreres i altres elements que havien afegit alguns operadors. Aquest embolcall es caracteritza per integrar vegetació per suavitzar la seva estètica. En el cas de Fab-lab Alberch (es pot veure a Simancas, 96 a Nou Barris i a Casp, 61), el model integra plataformes construïdes per complet amb fusta certificada PEFC, registre rigola (a la cuneta) en fusta o metàl·lic, i disseny integrat de barana i jardinera. En el cas de Leku Estudio Durbanis (visible a Doctor Dou, 19 i Dos de Maig, 117), s’opta per una base de formigó UHPC, paviment decapat, jardineres d’acer lacat i elements complementaris de vorada, banc jardinera i límit protector.

Des d’Escofet (a Casanova, 9 i Tamarit, 111) aposten per plataforma de mòduls de formigó (30% reciclat), acabat decapat en gris, jardineres i barana d’acer lacat; i peça de transició i registre d’alumini. Finalment, Urbadis Microarquitectura (a Muntaner, 70; Rosselló, 51 i Portal Nou, 23), s’han creat plataformes modulars amb estructura d’acer galvanitzat, paviment de fusta certificada, registre de rigola i embornals amagats a la mateixa plataforma, jardineres de xapa d’acer lacada, i dues opcions de jardinera alta (90 cm) o baixa amb barana.

Conviure uns mesos amb el formigó

En aquest últim exemple, al Pony Café, valoren a més de l’aparença la comoditat. «Les brigades de neteja aixequen el registre i netegen, nosaltres només ens hem d’ocupar de mantenir les plantes». No hi ha color comparat amb els vuit pius (en quedaven només tres perquè els cotxes els havien anat arrencant), expliquen, agraïts per una terrassa que abans no tenien. Com al Bar Can ManuZim, al carrer de Simancas, encantats amb l’estructura de fusta, i l’estètica «atractiva» per al client. Potser millorarien la fermesa del tram de transició entre la base i la vorera, però creuen que el canvi és «excel·lent». Des de Vinòdrom, a Tamarit, afegeixen que fins i tot amb les barreres New Jersey aquestes quatre taules els van permetre «sobreviure» a la pandèmia, així que només poden lloar la millora actual que garanteix fer-la «definitiva», com va explicar la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz. D’altres veuen millorable salvar una mica d’inclinació respecte a algunes voreres, o millorar l’alçada de les jardineres.

I és que la patronal insisteix que les altres 2.000 terrasses guanyades aquests mesos a la vorera (noves o ampliacions) tenen opció a intentar reeditar els permisos, però aquí l’ajuntament revisarà un a un els casos per veure la seva compatibilitat amb els requisits ordinaris de l’ordenança, passada la pandèmia. Per a Roger Pallarols, director del gremi, destaca que encara queden mesos per davant amb vetlladors amb formigó o pius grocs que «ha evitat la desertització d’una indústria essencial per a la ciutat». Tot i que el consistori agiliti el calendari, adverteix que catalogar nou mobiliari, seguir la normativa sanitària, fer les inversions i desenvolupar la producció serà un procés lent que cal prendre’s amb calma i pas ferm.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

De fet, fa mesos que l’empresari Javier de les Muelas, que ha pogut ampliar les seves terrasses a la calçada a Casa Fernández, Gimlet i Montesquieu, pateix per aconseguir elements per vestir-les: des de taules a jardineres, per no parlar ja de les plataformes. «La fabricació va parar amb la pandèmia i en canvi la demanda s’ha multiplicat i hi ha molts proveïdors que no donen l’abast», adverteix, molt satisfet per la mà estesa de l’ajuntament per guanyar aquests espais.

Des del Sagardi de Muntaner amb Aragó, i amb el rodatge de portar dos mesos amb un prototip, aplaudeixen guanyar espai per a la «cultura de fer terrassa», però adverteixen que en punts durs de tant trànsit com la seva ubicació, el client sempre busca primer les opcions de vorera, i només quan s’omple accepta menjar o prendre alguna cosa a pocs centímetres del soroll i els vehicles pesants.