¿Les plagues d’insectes a Barcelona estan relacionades amb el canvi climàtic?

«Hem de tenir les finestres i les persianes abaixades tot el dia, i tot i així els bitxos aconsegueixen colar-se dins. Me’ls he trobat al llit i fins i tot als cabells», lamenta la senyora, que els últims estius tem per la seva salut al no poder ventilar el pis, sense aire condicionat, i en plena onada de calor. 

Afortunadament, la setmana passada la situació va començar a millorar. Segons fonts municipals, els plataners del carrer de Pallars van ser tractats l’11 d’agost, tot i que no es va actuar amb els del carrer de Josep Pla perquè «el nivell de població dels insectes no ho justificava». 

¿Per què? En el control de plagues, cada vegada més s’advoca per un remei personalitzat i no tan sistematitzat, «combinant diferents mètodes i deixant els químics com a última opció, buscant solucions a llarg termini i tractaments menys nocius per a les persones i el medi ambient», explica Tomàs Montalvo, tècnic de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i coordinador del programa de vigilància i control de mosquits. 

Aquesta dosificació més gran en els químics podria explicar (en part) certa invasió de xinxes, escarbats i tigres del plàtan que denuncien els ciutadans de l’àrea metropolitana. Però, ¿podria també existir una relació amb el canvi climàtic? La resposta és complexa, afirmen els experts.

«Estem observant que amb el canvi climàtic ens estan arribant insectes que abans no havien sigut detectats i els que sí que existien estan accelerant el seu cicle biològic, per la qual cosa apareixen abans i allarguen la seva persistència», comenten tècnics municipals. És el cas del Belonochilus Numenius (la xinxa del plàtan), una espècie invasora que va aparèixer a Barcelona el 2015 i que aquest estiu ha tingut un pic de proliferació, afavorida per les altes temperatures de l’onada de calor i un període de sequera de gairebé tres mesos. El mateix ha passat amb la Corythuca Ciliata (tigre del plàtan) que, malgrat ser més petita que les xinxes, a més pot mossegar produint una lleu coïssor.

El plàtan, ¿un arbre poc valorat?

Des de l’Hospitalet de Llobregat, en una carta enviada a aquest diari, Laura Lacruz denunciava que fa diversos mesos que els veïns de la rambla de Just Oliveras patien la plaga del tigre del plàtan. Igual que l’Amelia, la Laura també lamentava haver de tancar finestres i persianes per evitar «una invasió als domicilis» i assegurava que la roba estesa apareixia plena d’aquests petits artròpodes. Aquest divendres passat, tècnics de l’ajuntament de la ciutat van fumigar i van podar els arbres de la rambla, segons la veïna.

I és que tant les xinxes com el tigre del plàtan ataquen l’arbre del plàtan d’ombra, la presència del qual és molt abundant a l’àrea metropolitana, però sol generar moltes crítiques per produir al·lèrgies i ser «un niu de bitxos». De fet, molts veïns opinen que els seus ajuntaments «no fumiguen ni poden prou els plàtans, que semblen malalts». Però, ¿és una bona solució? ¿I què té a veure amb el canvi climàtic?

Per culpa de l’ambient urbà a les ciutats, les altes temperatures, les poques pluges i la contaminació, cada vegada es va reduint el ventall d’arbres que poden plantar-se. «No és fàcil la vida d’un arbre a Barcelona, l’Hospitalet o Badalona. I el plàtan ho aguanta tot: la calor, la sequera i fins i tot tractaments fitosanitaris i podes agressives als quals els hem sotmès per adonar-nos-en que no eren bons ni per al ciutadà ni per a l’arbre», expressa Cesc Balanzó, enginyer tècnic forestal i professor d’agricultura. 

Segons l’expert, cal portar un control constant de l’arbre per arribar a un equilibri sense mutilar la planta, els beneficis de la qual superen els inconvenients. «El plàtan té una copa gran que actua de termoregulador natural, baixant la temperatura en els dies calorosos. A més absorbeix el diòxid de carboni, principal causant de l’escalfament global, i neteja l’aire d’altres partícules contaminants», afegeix.

Les peculiaritats del mosquit tigre i els escarbats

«El millor per eliminar el tigre del plàtan és una bona pluja abundant», afirma Balanzó. Una cosa que no hem tingut aquest estiu i que ha beneficiat les plagues d’aquests insectes juntament amb les xinxes i els escarbats, però que en el cas del mosquit tigre ha sigut un inconvenient.

L’arribada d’aquest artròpode el 2004 va suposar un abans i un després a Barcelona i la seva àrea metropolitana per la seva agressivitat, pel fet de ser un picador diürn i pel potencial de transmetre malalties. Quant a la seva afectació pel canvi climàtic, «l’augment de les temperatures pot incrementar la seva densitat de població i la seva expansió en el temps i al territori», explica Tomàs Montalvo. No obstant, el tècnic de l’Agència de Salut Pública recalca que és una afirmació «genèrica i relativa» ja que, com expressen els biòlegs i membres del projecte Mosquito Alert del CREAF, Roger Eritja i Àlex Richter-Boix: «si hi ha sequera els mosquits tigre no abunden perquè les larves necessiten aigua per desenvolupar-se».  

Quant als escarbats, els tres experts coincideixen que més allà que les altes temperatures ajuden que es reprodueixin, «no hi ha estudis relacionant-les amb el canvi climàtic perquè les condicions de les clavegueres o els ambients humans, com els espais que hi ha darrere de les neveres o el microones, són molt estables».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

No obstant, aquest estiu els veïns del conjunt de pisos de Can Mercader de Badalona, a prop de la platja, denuncien patir una plaga d’escarbats americans, que prové del carrer i entren a les vivendes. «Tots els baixos estan minats i són grans com sargantanes», expressa Bene Iupion, una veïna de la comunitat. Al seu fill, Miquel, li va pujar un enorme escarbat per la cara mentre dormia i des d’aleshores s’alarma si, a la nit, nota qualsevol frec.

L’Ajuntament de Badalona, per la seva banda, assegura que no hi ha hagut un increment significatiu d’aquests insectes i que els tractaments per eliminar-los es continuen fent. Per al terror de molts, tot apunta que els escarbats seran els menys afectats pel canvi climàtic.