Parxís, ‘henna’ i malabars: altres estampes d’agost al Casc Antic

La plaça del Pou de la Figuera, també anomenada Forat de la Vergonya i, més recentment, plaça Negra –també depèn de qui l’anomeni– és una ferida oberta a Ciutat Vella que el districte, amb la imprescindible complicitat del veïnat i les entitats de l’enclavament, s’ha proposat guarir. I no ha esperat al nou curs a punt de començar per començar a fer-ho. El primer repte ha sigut omplir-la de propostes diverses durant el mes més desèrtic de l’any per intentar dinamitzar-la sense que ningú s’n sentís expulsat, un dels principals objectius de l’ambiciós pla.

Perdre la por

Aquest sumar veïns, que perdin la por de creuar-la i fins i tot quedar-s’hi, és una de les coses de les quals estan més orgulloses Estela Sempere i Maria Sáez, educadores de la Fundació Bayt que han treballat aquest estiu entre els arbres de la plaça, centrades a atendre les necessitats –sense més ambició que fer-los notar que són allà per escoltar-los– als molts nois sense llar, xarxa ni papers que tenen la plaça com a única ‘casa’.

«Veure els nanos ajudant-nos a recollir les cadires a l’acabar, per exemple, ha fet canviar algunes mirades sobre ells», expliquen les educadores, emocionades que algunes de les mares amb nens petits que juguen a la zona de joc infantil de la plaça, però no s’atreveixen a creuar-la per por d’aquests nois, hagin compartit alguns moments amb ells als tallers que plantejaven al mig de la plaça. Com el de henna, que fa uns dies va proposar i va portar a la pràctica una noia del barri que es va vincular a la informal iniciativa perquè passava per allà.

Punt de distensió

Punt de distensió«Ser físicament a l’espai dels xavals era important, perquè és un espai, a més, amb molta molta presència policial. Que fóssim nosaltres allà, simplement passant una estona amb ells, ha ajudat a la distensió. A més, per una estona, jugant una partida de parxís amb nosaltres, se sentien que formaven part d’alguna cosa», segueixen les educadores, que insisteixen que per treure aquests nois de la precarietat absoluta en què viuen –sense casa, sense papers, sense feina, consumint i amb la violència molt interioritzada– són imprescindibles recursos estructurals (vivenda i oportunitats laborals).

Notícies relacionades

El grup Orobianco compra el restaurant Teatro

La residència Tàber va acceptar més avis sense avisar que tancava

Mentre dins del casal –equipament comunitari obert a l’agost fruit d’una reivindicació dels seus gestors– els nens juguen amb joguines de fusta a l’àmplia sala –molts d’aquests petits viuen en pisos diminuts o fins i tot en habitacions i el casal serveix al seu torn d’una mena de refugi meteorològic–, la Caixa d’Eines torna a tenir la persiana oberta al centre de la plaça després d’unes breus vacances. La nova biblioteca d’eines és un altre dels espais que donen esperança al futur de la plaça, on també realitzen tallers oberts en els quals reparar una bicicleta o sargir un mitjó.

Aposta pel circ social

El mediador i dinamitzador comunitari Aidà Almirall, membre del casal, parla amb il·lusió i orgull de l’escoleta de circ que aquest estiu han pogut muntar per primera vegada també a la plaça amb Encirclant, projecte de circ social el somni del qual –ara una miqueta més a prop després de l’èxit dels tallers d’aquestes setmanes– és tenir un espai on poder desenvolupar un projecte amb més solidesa durant tot l’any: una escola de circ social al Casc Antic. El taller de circ ha servit també com un espai on els nens del barri han pogut treballar l’empatia, la confiança, l’equip en un espai on el rol de monitor l’han fet dos nois també del barri formats especialment per a això i a qui se’ls ha donat, així, una oportunitat laboral.